-
1 CE
1. La monarquia (753-509 a.C.)
Historiadors Romans consideren aquesta època llegendaria.
Segons la llegenda es diu que els Reis van ser: Ròmul, Numa, Pompili Tul·li, Hostili, Anc Marci, Tarquini, Prisc, Servi Tul·li i Tarquini el superb. -
2
1.1 El període llegendari Llatino-sabí
La familia: considerada el nucli social. Formada per parents consanguinis, esclaus i clients sota l'autoritat de pater familias. Les famílies amb un mateix avantpassat es deien gens.
La societat: distribuida en tres tribus (Ramnes, Tities i Luceres), dividida en trenta cúries que s’encarregaven dels assumptes religiosos, civils i militars, elecció del rei i administració del govern.
Creació del senat: Formada per 100 ancians, de les famílies més il·lustrades.
Formació de l’exèrcit: Centúries -
3
2. La República (509-272 a.C.)
Expulsen a Tarquini el Superb. Es crea una revolta i els que guanyen (Brut i Tarquini Col·latí), els quals es van concedir el títol de cònsol.
S’instaura una República Oligàrquica -
3
1.2 Dinastia etrusca
Mentres va governar aquesta dinastia l'economia agrícola es va obrir al comerç i a la indústria.
canvis socials: es van determinar 5 classes socials diferenciades pel nivell econòmic.
Roma es converteix en una veritable ciutat gràcies a:
- La construcció del Circ Màxim i de la Claverga Màxima
- La muralla de la ciutat (Mur Servià) -
4
2.1 Domini de la península Itàlica
El domini de Roma es va estendre sobre la península Itàlica i tots els territoris de Mare Nostrum. Es va produir en tres fases i tres direccions:
La pugna contra els etruscs del nord del Tíber i el domini del nord de la península Itàlica.
Les tres guerres contra la lliga dels samnites, que dominaven el centre de la península.
L’expansió de Magna Grècia contra la lliga formada per les ciutats del sud i l’exèrcit de Pirró i d’Epir, que va acabar amb la conquesta de Tarent. -
5
2.2 La societat: patricis i plebeus
Lliures i esclaus
Patricis: descendents de les famílies fundadores de les ciutats que posseïen les terres i osentaven el poder polític i econòmic.
Plebeus: La majoria dels ciutadans, de procedència Itàlica, que exercien oficis i serveis i no podien exercir càrrecs públics.
Clients: aconseguien protecció i petites remuneracions a canvi d’una disposició servicial permanent.
Equites o cavallers: es van enriquir mitjançant el comerç i la indústria i es van convertir en un estrat social intermedi. -
6
2.3 L’organització política
Els ciutadants Romans exercien els seus drets legislatiu, judicials i electius reunint-se en tres grups assemblees:
Segons el seu origen, s’organitzaven en curiae de patricis, religiosos, i en la asamblea de plebeus en la qual escollien els seus tribuns i edils.
Per la seva riquesa, en centuriae, que triaven magistratures, declaraven la guerra, dictaven penes de mort…
Per districtes electorals, s’agrupaven en tribus, votaven la majoria de les lleis que després rectificava el senat. -
7
3. La república mitjana i tardana
-
8
3.1 Les guerres púniques i altres campanyes
1a Guerra Púnica: (264-241 a.C.)
2a Guerra Púnica: (219-201 a.C.)
3a Guerra Púnica: (149-146 a.C) -
9
3.2 Final de la República
El poder passa a mans dels militars. Durant el s. I a.C an haver-hi enfrontaments entre diversos generals com Pompeu contra Juli Cèsar. Per evitar problemes el regnat es va repartir entre Juli, Cras i Pompeu, que van formar el primer triunvirat. Aquest període va acabar amb la mort de Juli Cèsar el 44 a.C. -
10
4. L’alt Imperi (27a.C - 284)
-
11
4.1 Octavi August i el Principat
Octavi va eliminar el poder polític de les institucions republicanes i va anant acumulant càrrecs, com el principat.
Va fer una reforma del govern:
Va fer un fidel cos d’alts funcionaris executius i d’un consell consultiu que feia les funcions del senat.
Va reorganitzar les províncies
Va dur a terme un impressionant programa urbanístic que va contribuir a exaltar el seu poder i la pròpia estimació del Romans,
Va recuperar moltes ideologies religioses i va felicitar el culte als seus ciutadans. -
12
4.2 Les dinasties del s. I - II
DINASTIA JÚLIO-CLÀUDIA (14-68)
LA DINASTIA FLÀVIA (69-96)
LA DINASTIA ANTONIA -
13
DINASTIA JÚLIO-CLÀUDIA (14-68)
Provenen de la familia de Júlia (August) o de Clàudia (Tiberi) o de les dos (Calígula, Claudi, Neró)
Després de l’edad d’Or es va consolidar el nou Règim imperial on l’exèrcit tenia un paper predominant:
En política exterior, les legions es van convertir en la base de les conquestes i noves expansions territorials.
En la política interior, les cohorts pretorianes, cantonades a la capital, es van convertir en un veritable poder a l’hora de prendre decisions importants. -
14
LA DINASTIA FLÀVIA (69-96)
Després d’un any de lluites internes el general Vespasià es va
declarar emperador amb el suport de l’exèrcit oriental. El van succeir
els seus dos fills, Titus i Domicià.
Esdeveniments importants:
Annexió de Judea i destrucció del temple Jerusalem (70)
Erupció del Vesubi (79)
Construcció del coliseu o amfiteatre Flavi (80)
Submissió de Germania (85) -
15
LA DINASTIA ANTONIA
Primera dinastia procedent de la noblesa provincial van ficar
l’adopció com a mecanisme successori en comptes de l’aclamació l’exèrcit.
La primera meitat del segle II va ser l’època de màxima esplendor de l’imperi. La península Itàlica compartia la seva hegemonia amb les províncies en un període marcat per:
- La pau interna
- La prosperitat de les relacions comercials
- Un renovament programa d'embelliment urbanístics de les capitals.
Emperadors: Trajà, Adrià, Antoní Pius i Marc Aureli -
16
4.3 La crisi del s. III
Al s.II les legions acampades a les provincies van adquirir una
autonomia gairebé total. Cada vegada es feien més evidents les
problemes per controlar el vast territori de l’imperi.
Els emperadors més destacats van ser: Septimi i Caracal·la. -
17
5. El baix Imperi (284-476)
-
18
5.1 Dioclecià: el Dominat i la Tetrarquía
Entre 235 i 260 es va produir una gran crisi econòmica.
Es va abdicar el tro a la Dinastia Il·lírica qui va aconseguir el control sobre l’Imperi gràcies a un exèrcit formar per legionaris i comandants d’origen bàrbar.
Dioclecià (284) va fer un canvi radical en la concepció de l’Estat i de l’emperador, a qui es va honrar com a Déu, amo i senyor de l’Imperi i de la vida.
Conseqüències:
La divisió de l’imperi en dues parts
La definitiva concentració del poder a la zona oriental. -
19
5.2 La Cristanització de l’Imperi
Constantí (306-337)
- Proclamar la llibertat de culte
- Va posar fi a les persecucions
- Va propiciar que l’Església pogués exercir el seu magisteri dins de la legalitat
- Va reunificar l’Imperi. Teodosi:
- Va frenar les incursions frontereres
- Va abolir els cultes pagans
- Va convertir el Cristianisme en la religió oficial de l‘Imperi -
20
ASSIMILACIÓ CRISTIANA
- La llengua llatina es converteix en la llengua oficial de l’Església.
- La nova jerarquia adopta l’antiga estructura administrativa
- En la part oriental, els edificis públics com les basíliques, perden el seu ús judicial i comercial a favor del religiós.
- El nou cicle de festes litúrgiques adapta al calendari d’antics usos i celebracions paganes.
- En els ritus relacionats amb les etapes de la vida (matrimoni) es conserven elements pagans, com la vestimenta, els costums…
-
21
5.3 Fi de l’Imperi Romà d’Occident
Després de la mort de Teodosi va tindre lloc la divisió total de
l’Imperi entre els seus fills Honori (occident) i Arcadi (orient).
Al s.V es van produir diverses ocupacions des de pobles propers a Occident, davant la inseguretat les ciutats es van despoblar i les propietat agrícoles es van fortificar i van adoptar una economia d’autosuficiència. Roma va ser sacsejada fins que van destruir a l’últim emperador, Ròmul Augústul. En canvi a l’orient va haver-hi una molt bona estabilitat. -
22
6. L’exèrcit
Estava format pels ciutadans Romans de les capes més acomodades ja que eren els únics que es podien pagar l’equip i l’armament. -
23
6.1 La legió
L’exèrcit es fomentava en la legió, un cos d’infanteria integrat per 6000 infants, distribuïts en deu unitats tàctiques formades per soldats especializtats que al seu torn s’agrupaven en tres manípuls.
Centúries comptaven amb reclutas armats, un manípul de soldats de menor experiència i una tercera linea formava pels veterans.
Els oficials es dividien en alt, els llegats i el baix, els centurions.
Les legions també comptaven amb diverses unitats d’infanteria lleugera i també tropes auxiliars. -
24
6.2 Els campaments
Cada jornada s’avançava uns 25km. Al capvespre seguien el camí pels llocs més segur i amb trinxeres i aigua properes. El campament sempre es construïa per molt que només fos una nit, si havien de passar més dies es reforçava. Al voltant es ficaven les families i els comercials. Alguns campaments permanentment es van convertir en ciutats, com Lleó.
