Cartismo

El Cartisme

  • Formació del LMWA (London Working Men's Association)

    Formació del LMWA (London Working Men's Association)
    William Lovett, Henry Hetherington, John Cleave i James Watson van formar el LMWA, com a conseqüència de la reforma de 1832, que no permetia el vot als treballadors.
  • Period: to

    First Wave

    Comença amb la reunió feta pel grup LMWA i el grup dels Radical MPs, quevan formular la Carta de peticions, de la qual el Cartisme rep el seu nom; i acaba quan Thomas Attwood, Robert owen i Joseph Sturge abandonen el grup LMWA per la seva violència.
  • National Chartist convention

    National Chartist convention
    Es va fer la primera convenció del Cartisme per fer una petició al Parlament, i llavors van començar les primeres diferències a l'hora de procedir. Mentres que O'connor i altres extremistes volien un atac general, Lovett i Attwood volien seguir la llei. Va acabar amb la dimissió d'Attwood i la sortida del Birmingham contingent.
  • Mudança a Birmingham i acabament de la petició

    Mudança a Birmingham i acabament de la petició
    La convenció es va moure a Birmingham, on el Cartisme revia més supor. La petició es va acabar després d'algunes reunions on van aparèixer Lovett, O'Brien i Harnay.
  • Primera petició

    Primera petició
    La primera petició del Cartisme va ser formulada amb 1.25 milions de firmes, la qual va ser portada a la "House of Commons". V ser portada per Attwood, qui va protestar i dir que les 6 peticions contingudes a la carta havien de ser garantides. La carta va ser rebutjada per 235 vots en contra a 46 a favor
  • The Newsport Uprising

    The Newsport Uprising
    John Frot va organitzar un atac a la ciutat per a rescatar un líder del Cartisme. Les autoritats van ser avissades amb temps i van poder neutralitzar la revolta al Westgale Hotel. Van morir a prop de 20 persones i Frost i 2 líders més van ser sentenciats a mort, però al final es va canviar a l'exili.
  • Fons de Vaga

    Fons de Vaga
    A l'any 1842 els membres del Cartisme van començar a donar un penic setmanal per crear un fons de vaga per pagar als treballadors per treure'ls de la misèria.
  • Period: to

    Second Wave

    Va haver un fort increment en la violència i radicalisme dels cartistes.
  • Segona petiicó

    Segona petiicó
    Al maig de 1842 es va formular una segona petició amb quasi gairebé 3 milions de signatures, però també va ser denegada per 287 vots en contra a 49 a favor. Això va provocar un augment considerable en la violència i la depressió va arribar al seu punt més baix
  • Period: to

    Disturbis

    Hi va haver un augment a la violència per part dels treballadors, els quals van començar a causar problemes:
    A Wolverhampton algunes fàbriques es van veure assetjades pels treballadors, quins van haver de ser persuadits per la policia. I a Lanchasire, els treballadors van inhabilitar els motors de les fàbriques per fer que questes tanquessin.
  • Period: to

    Revolució (?

    Durant tot l'agost va començar a haver forts atacs a diferents llocs d'Anglaterra, com ara Preston, Rochdale, Stockport, Bury, Bolton, etc. Molts policies van ser morts i milers d'assetjadors van robar a botigues de menjar i altres serveis. Aquest va ser el punt més proper a una revolució
  • Contraatac del Govern

    A finals de l'estiu de 1842 els govern va decidir posar més mesures de vigilància i seguretat en tots els perímetres. En només una setmana més de 100 líders cartistes (a prop de 116) van ser empresonats i la resta de membres van dimitir. La situació va seguir així fins que al 1843 va reviure.
  • Period: to

    Third Wave

    Tot i que el cartisme va quasi ben bé dessaparèixer passat 1842, van sorgir diversos canvis:
    Les condicions de treball van millorar considerablement.
    Les hores de treball van ser disminuïdes (van passar a 8 hores diàries).
    Va haver millores en sanitat a diverses ciutats.
    Tot això va donar esperances i va causar la tornada dels cartistes fins la seva desaparició al 1848.
  • Tercera petició

    Tercera petició
    Els cartistes van demanar una tercera petició, la qual contenia 5 punts diferents i va ser signada, segons O'Connor, per gairebé unes 6 milions de persones, tot i que alguns hitoriadors afirmen que va ser firmada només per 2.