-
509 BCE
Establiment de dos consuls
Era el magistrat més alt de la República romana. Aquest es decidia un cop a l'any i en sortien de dos en dos, per evitar que tornessin a haber-hi injustícies. Les funcions més importants era la direcció de l'estat i també de l'ejercit en campanya (són totes les operacions militars).
Els dos primers cònsols van ser triats per al Comicio Centuriado, van ser Colatino i Lucio Junio Bruto nebot de Tarquini el Superb. -
494 BCE
Revolta dels plebeus al Mont Sacre
Patricis i plebeus estaven separats per classes socials i no és ajuntaven entre ells, quan els patricis van voler enviar els plebeus a l'exèrcit, aquests es van negar a menys de què canviessin les lleis. Els plebeus van marxar de roma al Mont Sacre, per crear una revolta. (https://view.genial.ly/616965e9cfd91b0df0744cec/interactive-image-imagen-interactiva) <-- el que van aconseguir -
Period: 282 BCE to 272 BCE
Conquesta de la península Itàlica
La conquesta d'Itàlia a mans romanes va culminar després de la Guerra de Tàrent, PirroS va abandonar el sud d'Itàlia i Roma va prosseguir el seu avanç fins a conquistar Tàrent. Tota el centre i sud de la Península Itàlica va passar a control romà. La República es va consolidar com a potència amb la conquesta d'Itàlia. Basicament Cuan els roman consigueixen guanyar la guerra contra la lliga estura començen a intentar ampliar territori començant per Samnitas. -
Period: 264 BCE to 241 BCE
1ª guerra punica
Els romas van decidir socorrer la ciutat Messana, la cual havia demanat ajuda amb la guerra amb els cartaginesos.
Aixi comença lo que actualment coneixem com a la 1ª guerra punica.
Roma en aquells moments tenia un molt bon excercit de terra, per el contrari els crtaginesos el tenia de mar, els romans van decidir augmentar la flota de mar i aixi derrotar els cartaginesos.
Sicilia, Corsega i Serdenya pasan a se de Roma. -
Period: 219 BCE to 201 BCE
2ª Guerra Púnica:
La Segona Guerra entre Roma i Cartago és potser la més coneguda de les tres. A més Anníbal, desoint les amenaces de Roma, va conduir el seu exèrcit cap al nord d'Hispània i creuar els Alps amb el seu exèrcit muntat en elefants.Aliant-se amb enemics tradicionals de Cartago. L'exèrcit de Cartago va estar a Itàlia setze anys. Mentrestant, els seus enemics romans batallaven també contra Cartago a Sicília i Hispània. -
Period: 197 BCE to 133 BCE
Conquesta peninsula iberica
Amb el domini del nord d'Àfrica i va seguir conquerint Grècia i Macedònia, però la conquesta realment organitzada era la de la península Ibèrica. Els romans en conquerir Hispània, la van dividir en dos Hispània Ulterior i Hispània Citerior. La conquesta va ser molt dura. Després d'un temps ense guerra hi va haver una revolta dirigida per Virat. Que va ser assassinat al 139 aC amb la seva mort i la destrucció de Numància al 133 aC la península va pasar a mans dels romans. -
Period: 149 BCE to 146 BCE
3ª guerra punica
La Tercera i última de les guerres entre Roma i Cartago va consistir en poc més que el setge de la ciutat de Cartago, que va culminar previsiblement amb el seu saqueig i destrucció total.
Desitjosa de donar l'exemple, Roma va iniciar en 149 a. Davant l'òbvia negativa dels cartaginesos, Roma va declarar la guerra. Així va començar un primer lloc que el poble cartaginès va resistir heroicament, involucrant en la lluita fins i tot a les dones i nens. -
133 BCE
Conflictes per les terres
Els germans Graco van ser els anomenats el tribu dels plebeus i aquest dirigit per se mare Cornelià van aconseguir establir una sèrie de lleis que van afavorir als plebeus urbans, als itàlics que no tenien ciutadania romana i als cavallers. (https://view.genial.ly/616b57bed642f90ddf2b648d/interactive-image-imagen-interactiva) <-- lleis que van establir -
Period: 90 BCE to 88 BCE
Guerra social
Aquesta guerra es comença quan l'itàlics (els habitants de tot el territori itàlic) declaren la guerra als romans, ja que tenien molt pocs drets al no ser considerats romans. Mari va ser un dels principals protagonistes després de guanyar moltes guerres va acabar sent consol sis anys consecutius il·legalment, ja que només es podia ser consol durant un any. -
Period: 73 BCE to 71 BCE
Revolta dels esclaus:
Els esclaus van organitzar una revolta liderada per Espàrtac. En aquell moment va començar una guerra entre Esclaus i Romans, la guerra es va estendre per tota la península itàlica i els esclaus van arribar a derrotar diversos cops als exèrcits romans, però al final els van derrotar Cras i Pompeu.Espàrtac i gran part dels seus homes els van crucificar a la part de la via Apia, perquè els altres esclaus és adonassin de què eren capaços els romans. -
63 BCE
Conjuració Catilina vs Ciceró
Catilina va fer una conjuració contra la república romana, que va ser descoberta per Ciceró, que era un gran polític i important figura de les lletres tant llatines com gregues. -
60 BCE
Primer triumvirat:
Pompeu que va derrotar a esclaus amb Cras, va anar agafant mes importància militar: va derrotar Serori, va conquerir Sila, va vèncer Mitridates... Al tornar a Roma es va aliar amb Juli Cèsar i Cras, que formaven el primer triumvirat (lideraven els tres) Juli Cèsar aportava és suport dels populars, Cras els diners i Pompeu l'exercit. Cèsar va anar a la conquesta de les Gàl·lies. Amb les noves conquestes el territori roma va arribar a fer frontera amb França, Bèl·lica i Suïssa. -
Period: 49 BCE to 48 BCE
Guerra civil:
Cras va morir i Pompeu va ser nomenat cònsol únic, desfent el triumvirat. Cèsar l'entrar-se es va presentar a Roma desencadenant una guerra civil. Després de lluitar molta a la guerra de Farsàlia, Cèsar va derrotar a Pompeu, aquest va hui i es va refugiar a Egipte on va ser assassinat. Cèsar en aquell moment es va convertir en l'únic senyor de Roma. Aquest va fer algunes reformàs a Roma i no se sap el motiu per al qual aquest volia fer tornar la monarquia a Roma. -
44 BCE
Idus de març
El fet que Juli Cèsar volgués fer tornar la Monarquia a Roma no els va fer molta gràcia als senadors, així que un grup de senadors va decidir assassinar-lo, aquests estaven dirigits per Cassi i Brutus (fill adoptiu de Cèsar), d'aquí la famosa frase "Tu quoque, fili mi?" -
43 BCE
Segon triumvirat
Després de la mort de Cèsar es va crear un segon triumvirat, l’any 43 aC, format per Octavi, nebot i fill adoptiu de Cèsar, Marc Antoni, amic lleial de Cèsar, i Lèpid, cap de la cavalleria. Primer van acabar amb els senadors que havien matat a Cèsar en una nova guerra civil. Van aconseguiren el poder omnímode, es van dividir l'Imperi de la següent: Octavi els territoris europeus occidentals, Lèpid Àfrica i Marc Antoni Egipte. -
31 BCE
Segona guerra civil
Després d'uns primers moments de calma, l'ambició d'Octavi i Marc Antoni els va fer enfrentar-se en una nova guerra civil, que es la batalla naval d'Acci. Marc Antoni i la seva amant/esposa Cleòpatra es van suïcidar abans d'acabar en mans d'Octavi. -
27 BCE
Octavi proclamat com august, inici de l’Imperi 27 aC
Després d'aquesta darrera guerra civil, Octavi es va quedar amb el poder total de Roma, ja que Lèpid es va retirar.
Finalment Octavi va ser anomenat August des d'aquest moment va rebre tots els poders, convertint-se sense reconeixement jurídic, per la sola força dels fets, en el governant de Roma i en l'home més poderós del món.
