-
Al turó palati per Ròmul
- Lloc fèrtil
- De fàcil defensa
- Lloc de pas del riu Tiber
Aquesta ciscumstància convertia l'enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatjers que travessaven la Península Itàlica -
Va tenir 7 reis 4 eren de origen llatí i 3 d'origen etrusc -
753 a.C - 717 a.C -
Monarquia electiva, no hereditària.
El rei tenia els poders màxims:
Administrava justícia
Manava l’exèrcit
Era summe sacerdot
Roma va tenir 7 reis 4 d'origen llatí i 3 d'origen etrusc A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs.
Al 509aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
717a.C - 672 a.C -
672 a.C- 640 a.C -
640 a.C - 616 a.C -
616 a.C -578 a.C -
578 a.C -534 a.C -
534 a.C - 509 a.C -
Al 509 a.Ces va produir una revolta, varen expulsar als etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República -
Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
Comicis Curiats:
Segons l’origen familiar
Comicis Tribunats:
Segons la residència 35 tribus: 4 urbanes i 31 rústiques.
Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor.
Comicis Centuriats:
Segons la riquesa format per 193 grups, cada grup tenia un vot. Es començava pels més rics i s’atura quan s’arriba a la majoria absoluta Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor. -
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. -
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
500-250 a.C
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos i el conflicte es va fer inevitable. -
Al segle IV a.C es va tenir dret a contreure matrimoni amb patricis. -
Al Segle IV a.C es va ̀poder accedir a les magistratures i al Senat. -
264-146 a.C
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
146 a.C -14 d.C
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials. Els foners baleàrics actuen com a mercenaris a favor dels cartaginesos. -
Fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil al 27 dC rep el títol d’August elegit pels déus concentra tots els poders civils cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes, militars emperador, cap de l’exèrcit i religiosos
-
313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir
Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa -
Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul.
A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.