-
Al començament del segle V, els pobles germànics van traspassar les fronteres i van entrar a l’Imperi occidental. Els pobles invasors es van anar instal·lant als territoris de l’Imperi d’Occident i van crear regnes independents. La caiguda de l’últim emperador romà d’Occident (Ròmul Augústul) marca la fi de l’Antiguitat i el començament de l’Edat Mitjana.
-
Els visigots eren un poble germànic que es va instal·lar a la península Ibèrica i va fundar
un regne amb capital a Toledo. -
Leovigildo derrota diverses vegades als sueus i el seu rei Miro demana una treva.
El rei visigot Leovigild porta a terme una campanya al nord, envaint la província rebel de Sabaria (probablement en l'afluent del Duero Sabor) i aixafant als sàbars, una branca dels astures, tornant-los a l'obediència als gots. -
Al començament del segle VII va sorgir una nova religió: L’Islam. Va tenir l’origen a Aràbia, una península desèrtica situada a l’Orient Mitjà
-
Concili de Mèrida (provincia, segons l'antiga divisió romana, que inclou les diòcesis sueves al S del Duero).
En el concili es decideix que els bisbes poden alienar els béns de l'església, sempre que paguin per ells el triple del seu valor. -
Els musulmans van començar a trobar àrabs i van creuar l'estret de Gibraltar i es van dirigir cap als Pirineus i es van fer càrrec de Septimania.
-
La batalla de Poitiers va ser lliurada entre l'exèrcit franc de Carles Martell i les forces invasores musulmanes, comandades per Abderrahman ibn Abdullah Al Gafiki, l'any 732, entre les ciutats de Tours i Poitiers, França. En aquesta sagnant batalla, els francs van aixafar als islàmics que intentaven envair la resta d'Europa i fer de la mateixa un califat musulmà
-
La conquesta de Girona el 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia del territori que amb el temps es convertiria en la Marca Hispànica. La conquesta de Girona després de poc més de set dècades des de la invasió musulmana d'Hispània representà l'oportunitat dels descendents dels refugiats visigots al Regne Franc de retornar als antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus.
-
Després d’un setge llarg, la fam va fer que els habitants de la Barcelona musulmana, l’octubre de 801, obríssin les portes a les tropes de l’exèrcit cristià de Lluís el Pietós, rei franc d’Aquitània, comandat pel duc Guillem de Tolosa.
-
La Taifa de Toledo o el Regne de Toledo va ser una de les taifes d'Al-Andalus que sorgeix de la descomposició del Califat de Còrdova el 22 de juliol de 1035 i va finalitza amb la conquesta cristiana a 1085 (478 d. H.) per part de Alfonso VI.
-
L'any 1095 el papa Urbà II convoca el Concili de Clermont per demanar als reis i nobles d'Europa que organitzen una expedició militar per alliberar els Sants Llocs de la religió cristiana del domini musulmà.
-
L'any 1116 quan les tropes catalanes del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, van prendre la ciutat de Tarragona a les musulmanes. No obstant això, van quedar a la zona petits reductes de resistència musulmana, que havien fugit a refugiar-se en poblacions de la Serra de Prades (en fortificacions i castells situats als cims de les muntanyes, sent el cas de Siurana el més paradigmàtic).
-
Ramón Berenguer IV i Ermengol d'Urgell conquereixen LLeida i donen als cristians una carta de població. També expulsen als musulmans de dintre de les muralles
-
La formació de la Corona té el seu origen en la unió dinàstica entre el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona.
-
Feta per Jaume I de Catalunya-Aragó, el qual, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, establir una base de penetració cap a la Mediterrània i engrandir els seus regnes
-
Estat originàriament constituït per la definitiva unió dels regnes de Castella i Lleó (amb l'antic regne de Galícia) en 1230, sota Ferran III, i pel conjunt de terres conquerides als musulmans per ambdós regnes. Les grans conquestes andaluses de Ferran III van ampliar considerablement els territoris de la corona, a la qual de mica en mica es van afegir molts altres senyorius i comtats.
-
L’èxit de la conquesta de Mallorca i la debilitat militar musulmana, sumades a les ànsies expansionistes de la noblesa aragonesa i la voluntat del bisbat de Tortosa van permetre la preparació i execució de la conquesta del Regne de València per part de Jaume I.
-
Conflicte que, interromput per nombroses treves i per dos tractats de pau, enfrontà França i Anglaterra del 1337 al 1453.
És considerat com la darrera fase del litigi plantejat entre ambdós països -
La pesta negra –també coneguda com a Mort Negra– va ser una epidèmia de pesta, que va devastar Europa i Àsia a mitjans del segle XIV i es calcula que va provocar la mort d’aproximadament un terç de la població europea.
-
La caiguda de Constantinoble pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.
-
Fernando va ser nomenat hereu a la mort del seu germà Carles. En 1468 va rebre el tron de Sicília i de la mort del seu pare en 1479, el de la corona d'Aragó. Va participar en les lluites a favor de la seva esposa Isabel i a partir d'aquesta data es va produir la unió dinàstica d'Aragó i Castella i el començament del regnat conjunt, seguint els acords que s'havien signat a 1475 en la concòrdia de Segòvia per què tots dos monarques mantenien la seva igualtat pel que fa a Justícia i moneda
-
El descobriment d'Amèrica el 1492 per Cristòfor Colom va ser un dels fets més importants de la història europea i va condicionar l'evolució política, social i econòmica dels segles següents.
