-
El rei Lluis 16 convoca els estats generals per fer pagar impostos als privilegiats -
La monarquia constitucional francesa constitueix la primera etapa de la Revolució francesa. Es va situar entre la monarquia absoluta del rei Lluís XVI i la Primera República, i va durar del 4 de setembre de 1791 fins al 21 de setembre de 1792.
-
El jurament del Joc de pilota és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota, a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. -
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que va tenir lloc el 14 de juliol de 1789. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. -
Les mares, les filles, les germanes, representants de la nació, demanen ser constituïdes en Assemblea nacional.
La Dona neix lliure i roman igual a l'home en drets -
La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. -
La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
La Convenció Girondina (1792-1793): va proclamar la República al setembre de 1792, i al gener va ordenar l'execució de Lluís XVI. El seu problema fonamental va ser la guerra contra les potències europees que intentaven aturar la Revolució.
-
Les classes populars van provocar una revolta a causa de la traïció del rei i la invasió militar; van assaltar el palau on es trobava el rei i el van empresonar. -
Els Girondins (Brissot). Representants de l'alta burgesia, partidaris de controlar amb moderació el procés revolucionari i fins i tot, malgrat el republicanisme, transigir amb la monarquia. Constitueixen la dreta revolucionària.
Brissot -
El calendari republicà francès va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat per un decret de la Convenció Nacional amb el qual s'abolia l'«era vulgar» per als usos civils i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer dia de l'«era dels francesos» -
Després empresonareu el van decaitar -
La Constitució francesa de 1793, també coneguda com la Constitució de l'Any I, o la Constitució dels montagnards, va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. -
Els jacobins eren membres d'un grup polític que a la Revolució Francesa volien un Estat fort i centralitzat davant dels poders locals o regionals que consideraven més proclius al caciquisme i, per tant, a la pèrdua real de llibertats. -
La Constitució de l'any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Fou aprovada per referèndum el 5 de fructidor de l'any III, i té com a preàmbul la Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 -
El Directori francès va ser el govern de França des del 2 de novembre de 1795 fins al 9 de novembre de 1799, durant els darrers quatre anys de la Revolució francesa. Comptava amb dues cambres legislatives, el Consell dels Antics i el Consell dels 500, i el poder executiu estava a les mans de cinc Directors.
-
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.