-
Estats generals de França
El 5 de maig de 1789 va celebrar-se l’obertura oficial dels Estats Generals al pavelló des Menus Plaisirs, al recinte enjardinat de Versalles. La sessió va ser presidida pels reis, i el propi monarca va ser l’encarregat d’iniciar els parlaments amb un breu discurs que, davant el desencís dels assistents, no va al·ludir en cap moment a les esperades reformes fiscals. -
La presa de la Bastilla
Els poderosos del regne, incloent-hi el propi monarca, romanien insensibles a les angúnies del poble francès. Fins i tot van haver d’apujar els impostos al Tercer Estat davant la negativa dels privilegiats a pagar-ne’n. Era l’única manera que la cort de Versalles mantingués la seva fastuosa forma de vida. -
Assalt al paulau de Versailles
Els manifestants es van unir als revolucionaris que exigien reformes polítiques liberals i una monarquia constitucional per França. Posteriorment, una multitud de milers de ciutadans parisencs, animats pels agitadors revolucionaris, van saquejar l'arsenal d'armes de la ciutat i van marxar cap al palau de Versalles. La multitud va assetjar el palau i, després d'un enfrontament dramàtic i violent, va aconseguir imposar les seves exigències al rei Lluís XVI. -
Assamble Nacional Constitucional (Ciutada 1789, monarquia constitucional).
L'Assemblea Constituent de 1789 és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès -
Assamblea Legislativa
L'Assemblea Legislativa Francesa va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Nacional Constituent. En decidir aquesta que cap dels seus membres podria ser triat, va quedar formada per homes nous i representava majoritàriament a la burgesia rica, en ser el sufragi censatari. -
Assalt al Palau de Tulleries
La família reial va intentar fugir de França, però va ser detinguda a Varennes i fou obligada a tornar a París. Se li va prohibir d'instal·lar-se de nou a Versalles, per la qual cosa van haver de tancar-se al Palau des Tuileries.El 10 d'agost del 1792 els revolucionaris van assaltar el palau, obligant el monarca a refugiar-se a l'Assemblea Legislativa, on seria empresonat mentre es convocaven eleccions per a la formació d'un nou règim. -
Convenció Nacional (Proclamació de la Primera República Francesa).
La Convenció Nacional (en francès: Convention nationale) va ser la institució principal de la Primera República Francesa. La convenció era una assemblea elegida de caràcter constituent que va concentrar els poders executiu (fins a la seva delegació en el Comitè de Salvació Pública) i legislatiu a França, des del 19 de setembre de 1792 al 30 d'octubre de 1795. -
Execució de Maria Antonieta
Nascuda a Viena, el 1755, era filla de l’emperador austríac Francesc I i de Maria Teresa. Feta presonera amb el rei, el 13 d’agost de 1792, en el Temple de París, després de l’intent fallit de fuga del país i la seva detenció a Varennes. Després de l’execució del rei (1793) va ser traslladada a la Conciergerie, seu del Tribunal Revolucionari, i separada dels seus fills. Fou executada a París l’any següent, el 16 d’octubre de 1793. El seu cap va ser mostrat al poble com un triomf de la Revolució. -
Execució de Lluis XVI
Fill del delfí Lluís, succeí el seu avi Lluís XV. Es casà amb Maria Antonieta, filla de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria. En esclatar la Revolució, la seva resistència passiva li féu perdre popularitat, tot i jurar la constitució. En aquest període estimulà els elements i les mesures que creia que portarien a l’anarquia i, superada aquesta, a la restauració de l’Antic Règim. Destronat i empresonat, fou jutjat per la Convenció i fou condemnat a mort i guillotinat (gener del 1793). -
La Guerra Gran
El 7 de març de 1793, la Convenció declarava la guerra a Espanya. Va ser la Guerra Gran, en la qual Espanya formaria part de la coalició per a preservar l’absolutisme i les institucions de l’Antic Règim. La derrota dels espanyols era contundent. La situació va complicar-se quan el govern va tenir temor a que es produís un cop republicà i perquè era incapaç de sostenir decorosament la guerra. El 22 de juliol de 1795 es signava la Pau de Basilea i els francesos abandonaven la Península Ibèrica. -
Comite de salvació Publica
El Comitè de Salvació Pública va ser un organisme francès creat amb caràcter extraordinari per la Convenció Nacional el 6 d'abril de 1793, durant la Revolució Francesa.Al juliol de 1793, després de la derrota dels girondins a la Convenció, destacats líders dels jacobins radicals es van unir al Comitè, entre ells destacaven Robespierre, Louis de Saint-Just i Georges-Jacques Danton.En conseqüència,aquest va passar a ser el principal òrgan de govern del país. Ell va implantar un règim dictatorial. -
Tribunal Revolucionari de París
Va ser una institució jurisdiccional extraordinària que va funcionar en dues etapes diferents de la Revolució francesa.Després de la jornada revolucionària del 10 d'agost de 1792, la Comuna insurreccional de París va crear l'anomenat Tribunal del 17 d'agost.El 10 de març de 1793, la Convenció Nacional va aprovar, la proposta dels jacobins junt amb l'oposició dels girondins, el decret de creació del Tribunal Criminal Extraordinari. -
Directori (Constitució 1795)
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat. -
Consolat
Després del cop d’Estat de 18 de Brumari de l’any VII (novembre de 1799), Napoleó Bonaparte va fer-se amb el poder a França. D’aquesta manera, després de deposar el govern del Directori, Napoleó va emprendre una sèrie de reformes institucionals que van instaurar el Consolat, un règim personalista basat en l’enorme capacitat política de la seva figura i que tenia per objectiu refermar les conquestes de la Revolució.Així, el desembre de 1799 es crea una nova Constitució que seria aprovada. -
Cop d’estat del 18 de brumari per Napoleó.
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun. -
Guerres Napoleòniques
La Guerra del Francès fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Va ser provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol. Forma part de les Guerres Napoleòniques. També va tenir un important component de guerra civil a nivell espanyol entre afrancesats i patriotes. -
Primer Imperi Francès
El 1804, per la Constitució de l’any XII, ratificada novament per un plebiscit en el qual va rebre una majoria aclaparadora.Napoleó Bonaparte va convertir-se en l’emperador dels francesos amb el nom de Napoleó I. Així, el nou emperador va ser consagrat pel Papa, Pius VII, a la Catedral de Notre Dame.
Tot i l’entusiasme jacobí dels anys de la Revolució, el pintor Jacques-Louis David va ser també el pintor de l’Imperi, l’encarregat d’immortalitzar la nova glòria francesa que representava Napoleó. -
Restauració absolutista francesa (Carta constitucional de 1814).
Després de la caiguda de Napoleó Bonaparte el 1814, els aliats van restaurar la Casa de Borbó al tron francès. El període que va arribar va ser anomenat Restauració, i la restauració de l'Església Catòlica com a poder polític a França. Però els governs de Lluís XVIII i Carles X van haver d'acceptar algunes realitats, com ara la monarquia constitucional, el parlamentarisme, la redistribució de la terra durant les confiscacions de finals del segle XVIII i la desaparició de grups artesanals. -
Congrés de Viena .
Les negociacions que van tenir lloc a la capital de l'Imperi austríac entre el 23 de setembre de 1814 i el 9 de juny de 1815 es va coneixia com el Congrés de Viena, però la rellevància d'aquest esdeveniment és que abasta el llarg procés que acaba amb el intent hegemònic de Napoleó Bonaparte, així com les negociacions polítiques entre sobre vencedores per imponent una determinada pau a França i per establiments i conservar un determinació equilibri de poder a Europa.
