Eix cronológic Literatura Catalana

  • Jan 1, 800

    El català preliterari

    El català preliterari
    S'estableix l'excissió entre el català i el llatí. Comencen a aparèixer les primeres manifestacions escrites en català: la traducció catalana del Forum Iudicum i les Homilies d'Orgonyà, totes dues del segle XII.
  • Jan 1, 1160

    La lírica trobadoresca

    La lírica trobadoresca
    La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors d' entre els segles XII i XIII, que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans. L'èxit d'aquesta també influencià algunes regions veïnes propagant-se fins a la península Itàlica i a Galícia. És poesia culta composta en una llengua romànica, que reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor. Era poesia escoltada i recitada per trobadors i joglars.
  • Jan 1, 1218

    La Cancelleria Reial

    La Cancelleria Reial
    La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada al segle XIII. La societat de l'època va prendre els seus documents com a models de normativització lingüística de la llengua catalana.
  • Jan 1, 1232

    Ramon Llull

    Ramon Llull
    Ramon Llul fixa les bases de la prosa culta catalana, va compondre una obra inmensa i és el primer escriptor europeu que tracta de temes filosòfics i científics en una llengua romànica.
  • Jan 1, 1244

    Les cròniques historiogràfiques: Les quatre grans cròniques.

    Les cròniques historiogràfiques: Les quatre grans cròniques.
    Es redacten les quatre grans cròniques, sobre aspectes històrics:
    Jaume I - Llibre dels fets
    Ramon Muntaner
    Bernat Desclot - Llibre del rei en Pere d'Aragó.
    Pere el Cerimoniós
    La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic.
  • Jan 1, 1300

    La literatura religiosa i moral

    La literatura religiosa i moral
    Els principals representants són Arnau deVilanova, Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda. Tenen molts de punts en comú: Tots cinc tracten temes religiosos i morals. Posseeixen una sòlida formació universitària. Viatgen molt per Europa (tots ells) i el nord d'Àfrica. La seva obra no és només en català, sinó també en llatí. Pertanyen als estament urbà més privilegiats. Estan molt ben relacionats amb les esferes del poder (papes, monarques i, en el cas de Turmeda, soldats tunisencs.
  • Jan 1, 1340

    Bernat Metge

    Bernat Metge
    Bernat Metge fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del tombant del segle XIV, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana. També fou secretari reial. La seva obra mestra és Lo somni (1399).
  • Jan 1, 1400

    Esplendor de la Literatura Medieval. Novel·la cavalleresca.

    Esplendor de la Literatura Medieval. Novel·la cavalleresca.
    El segle XV el català s'enriqueix amb les novel·les "Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell, "Espill" de Jaume Roig, "Curial e Güelfa" d'autor anònim. La vasta obra d'Ausiàs Marc i la seva unitat interna, fan d'aquest poeta el més genial de la vella lírica, és el primer en escriure poesia en un català sense provençalismes. Del darrer terç del s.XV sobresurt la figura de Roís de Corella, humanista, poeta i prosista sacre i profà.
  • La llengua reprimida

    La llengua reprimida
    El rei Martí l'Humà va morir el 1410 sense descendència i va ser substituït per la dinàstia dels Trastàmara. Al XVI es produeix la castellanització. Els fidels a la llengua són l'aristocràcia i d'intel·lectuals.
    Per la derrota en la guerra contra Felip V, promulgà el decret de Nova Planta que prohibia el català com idioma i imposà el castellà.
    Algusn títols i autors són:
    Cristófor Depuig-Les col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
    Baldari Reixac- Instruccions per l'ensenyança de minyons.
  • Barroc

    Les primeres manifestacions pròpiament barroques no es produïren fins a començament del segle XVII van prolongar durant tot el XVIII.
    En aquest període es reben clares influències del gran barroc castellà, amb autors com Góngora, Quevedo, Calderón, Gracián, etc.
    Una figura cabdal del barroc català fou el poeta i comediògraf Francesc Vicent Garcia, que gaudí d'un gran prestigi posterior, fou l'únic que aconseguí de formar una escola.
  • La Il·lustració

    Desde XVIII, la filosofia crítica i l'erudició lingüística i històrica de la Il·lustració havien renovat tota la concepció de la cultura. Neix una nova mentalitat que considerava que l'obra havia de ser útil o no ser. És època d'inicis d'activitats científiques i d'un menyspreu raonat de la lírica gratuïta. La màxima consideració era obtinguda pels textos de moral o de pedagogia.
    L'il·lustració de l'època, era sobre amb signes de natura.
    Al segle XIX, s'incorporen alguns elements romàntics.
  • La Reinaxença

    La Reinaxença
    La Renaixença és un moviment cultural del català del segle XIX (1833-1892). A principis del segle XIX encara predomina el castellà en publicacions cultes i es produeix una castellanització de la burguesia. A mitans del segle XIX els burguesos reivindiquen l'ús literari del català. La poesia guanya importància i s'inicien els Jocs Florals. Premsa en català al 1870. El Modernisme substitueix a la Reinaxença. En el modernisme trobem gèneres com la poesia, el teatre, la narració i l'assaig.
  • Joan Maragall Del omanticisme al Realisme

    Joan Maragall Del omanticisme al Realisme
    Es troba en un context històric el qual és un període de inestabilitat política, hi ha una exaltació del catalanisme. El seu pensament es conservador i es veu reflectit en les seves obres.
    Fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. Adquirex renom de periodista, escriptor, poeta i traductor. Algunes de les seves obres són "Visions & Cants"( 1900) i "Seqüències" (1911).
  • Modernisme, Noucentisme i Avantguardisme

    Modernisme, Noucentisme i Avantguardisme
    A Barcelona es celebra el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana(1906)posa les bases a la normativització del català,per Antoni M. Alcover.
    Enric Prat de la Riba crea l'Institut d'Estudis Catalans.
    Pompeu Fabra, fa les Normes ortogràfiques 1913, Gramàtica Catalana 1918 i Diccionari General de la Llengua Catalana 1932.
    Repressió brutal durant el període franquista (1939-1975).Restabliment de la Generalitat de Catalunya 1977, Generalitat Valenciana 1982 i Consell Insular de Mallorca 1983.