-
A mitjans del segle XII (1146 aprox.) es creu que els romans ja tractaven pell prop el riu Mèder, a la zona nomenada "La Croata". -
Trobem diversos professionals dels diferents processos de pell, amb Sant Francesc i Sant Bartomeu com a patrons. Aquests gremis elaboraven tota mena de productes de pell, de diferents colors, i utilitzaven tant pell de vaca com pell de cabra. Va ser durant aquest període de l'Edat Moderna que la zona de Clotes va començar a definir-se com un barri fora muralla. -
En aquest temps va haver un salt qualitatiu molt més important paral·lel al creixement econòmic de tot el país, malgrat les guerres amb la Castella de Felip IV i la França de Lluís XIV. -
Després de la Guerra de Successió, la indústria del cuir va continuar creixent. Vic es va posicionar al llarg del segle com la principal ciutat de tot Catalunya en l'adobament de pells. A finals de segle, a la capital d'Osona hi treballaven unes 40 adoberies diferents.
-
El propi gremi d’adobers de Vic, quantificava en cent mil pells anuals les que es tractaven a Vic. Tot i aquest creixement de la indústria de la pell però, el 8 d’octubre del 1863, amb el gran aiguat i la riuada que patí Vic, el barri de les Adoberies fou un dels més castigats. -
Un cop recuperada la riuada i junt amb l'arribada del ferrocarril a Vic, la indústria de l'adob de pells va experimentar un gran creixement. Va continuar expandint-se els anys següents, alimentada encara més per la gran demanda de marroquineria i calçat a causa de la Primera Guerra Mundial. -
Des de aquest anys i fins l’esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936, les diverses empreses de l’adob de pells formaren el Gremio de Fabricantes de Curtidos de Vich. -
La indústria de la pell vigatana donà feina a centenars de persones de la ciutat durant moltes dècades, però entrà en crisi a finals d'aquest segle fins a desaparèixer totes les empreses vigatanes de l’adob.
