-
Va caure per els diferents atacs dels pobles germanics
-
És el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments
-
Els francs derroten als visigots i els obligen a establir-se a Hispània
-
Justinià I el Gran també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565. Va regnar els regnes d'Occident.
-
L'Orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina. Els seus monjos, coneguts com a benedictins, posposen el seu nom les sigles.
-
Belisari és el general més famós de la història de l'Imperi Romà d'Orient. Va ser el principal protagonista militar de l'expansió que durant el regnat de Justinià I va experimentar l'Imperi arreu del Mediterrani occidental, per sobre d'altres figures importants com el general Narsés.
-
Els visigots funden el regne de toledo. El període a considerar va des del 507 fins aproximadament el 721, tot i que en els primers temps la capital fou a Barcelona
-
Recared va ser rei dels visigots des de l'586 fins al 601, quan va morir a Toledo.
Fill i successor de Leovigild i de la seva primera dona, va combatre als francs, als bizantins i als vascons -
Es la fugida de Mahoma de la Meca a Medina,
perquè els cacics de la Meca no acceptaven els seus ensenyaments sobre la nova religió, l'islam, l'any 622 -
Va morir Mahoma la seva capital era Medina
-
Va ser la gran expansió la seva capital era Damasc
-
La conquesta de el regne visigot per dirigents musulmans de l'Califat Omeia va ser un procés llarg, que va durar quinze anys, de l'711 a l'726, en el qual es va arribar a prendre la península ibèrica i part de sud de l'actual França; si bé el que era el territori peninsular de el regne estava ja conquistat al 720, després de deu anys de l'inici de la conquesta. Una mica abans d'acabar la conquesta de el regne visigot en la seva part nord-orienta.
-
Va ser al primera victòria miltar. Entre l'exèrcit asturià de Don Pelayo i tropes d' Al-Andalus, que van resultar derrotadas. Alguns autors han considerat aquesta acció bèl·lica com l'inici de la Reconquesta,
-
La batalla de poitiers tambe pot ser anomenada batalla de tours. Va tenir lloc entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic
-
Els abbàssides eren una dinastia de califes que van governav políticament i religiosament el món musulmà
-
Lluís I dit, fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. La seva vida és ben coneguda pel relat que en fa L'Astrònom, cronista oficial dels francs, a la Vita Hludovici
-
Van saquejar i explorar una gran part d'Europa, sud-oest d'Àsia, el nord de l'Àfrica i el nord-est d'Amèrica del Nord.
-
Carlemany va ser coronat el 25 de desembre de l'any 800.
-
La conquesta de Barcelona va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes, d'Aquitània, Bascònia, Borgonyia i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Barcelona que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova. El setge i posterior conquesta s'emmarca dins la conquesta carolingia de la marca Hispànica.
-
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Piedós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
-
Guifré el Pilós va ser comte de Barcelona, d'Osona i de Girona
(878-897), comte d'Urgell, de la Cerdanya (870-897), i també comte de Conflent (896-897). Va ser el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona, tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. -
Va ser el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell, raó per la qual aquest també se'l coneix per Borrell I de Barcelona. Actualment es tendeix a pensar que la seva mort es va esdevenir l'any 993.
Va destacar per negar-se a renovar el pacte de vassallatge amb el rei francès Hug Capet després que aquests es neguessin a ajudar-lo, per la qual cosa els comtats anteriorment mencionats van passara ser independents de facto. -
La Batalla de Hastings va ser un enfrontament decisiu entre les tropes de Harold II d'Anglaterra, últim rei saxó del Regne d'Anglaterra, i els invasors normands del futur Guillem I d'Anglaterra.
-
Ramon Berenguer I, va ser comte de Barcelona, Girona (1035-1076), Osona (1054-1076) Carcassona i Rasès (1067 - 1076). Fou nomenat Hispaniae subjugator en els Usatges de Barcelona, «Apoderador d'Hispània»en antigues cròniques i annals, i «Defensor i mur del poble cristià»
-
La primera croada va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar-lo del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia. El papa Urbà II, al Concili de Clermont, va predicar la primera croada al crit de «Déu ho vol», amb l'objectiu d'alliberar Jerusalem del domini musulmà.
-
Dolça de Provença va ser comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Dolça de Provença es va casar amb Ramon Berenguer III, el dia 3 de febrer de 1112 a Arle. Era filla de Gilbert de Millau, vescomte de Millau, Gavaldà i del Carlat, mort assassinat cap al 1110, i de Gerberga de Provença, comtessa del comtat de Provença. -
El Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires es va celebrar segons l'historiador Antonio Ubieto l'agost del 1150 a Lleida.
-
La batalla de Muret va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.
-
Jaume I va ser rei d'Aragó, de Valencia, i de Mallorca, comte de Barcelona, d'Urgell, senyor de Montepellier i d'altres enyors feudals a Occitania. La conquesta per els regnes cristians de la Illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó. La ciutat de Madîna Mayûrqa va caure a Decembre del primer any, però la resistencia musulmana va durar dos anys més.
-
Els almogàvers van ser unes tropes de xoc, espionatge i guerrilla presents en tots els regnes cristians de la península ibèrica al llarg de la Reconquesta, amb origen en el regne d'Aragó, formades principalment per infanteria lleugera i especialment coneguts per l'actiu paper que van tenir en la conquesta de la Mediterrània per la Corona d'Aragó entre els segles XIII i XIV.
-
La Guerra dels Cent Anys és una sèrie de conflictes entre Anglaterra i França. Es considera que aquest període va durar del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys). Per als historiadors, es tracta més aviat de la Primera Guerra dels Cent Anys, per distingir-la de la Segona Guerra dels Cent Anys (1689-1815), menys coneguda.
-
La Pesta Negra va ser una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement es va originar el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, es av estendre successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. El 1347 va arribar a Sicília i des d'allà va passar a Gènova; el 1348 havia infectat Suïssa i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà va ser parcialment estalviat.
-
La conquesta de Nàpols va ser un conjunt d'operacions que van dur a la conquesta de la capital del Regne de Nàpols per part d'Alfons el Magnànim.
-
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.