-
Un seguit de pobles del Mediterrani interessats en la riquesa minera de la Península Ibèrica, van arribar a les costes de l’est i del sud peninsular i hi van establir colònies. Els fenicis, provinents de l’actual Líban, van establir colònies al sud,com Malaca (Màlaga). Els grecs van fundar diverses colònies a la Península: Hemeroskopeion, Heraclia... A partir del segle VI,Cartago,una colònia fenícia convertida en potència marítima i comercial, va substituir els fenicis en la seva expansió.
-
Etapes
-
La península Itàlica l'ocupaven diversos pobles: al centre hi havia els llatins, un poble de pastors i agricultors, al nord hi residien els etruscos, al sud hi vivien els grecs, que hi havien fundat colònies (Magna Grècia).
-
Els pobles indoeuropeus van penetrar a la Península pels Pirineus buscant terres on assentar-se. Els primers grups es van establir a la zona de Catalunya i a la vall de l’Ebre, però després es van desplaçar cap a la Meseta i a les regions del nord.
-
A mitjan segle VIII a.C. Algunes tribus de llatins es van aplegar a la riba del riu Tíber.Aquests pobladors es van establir al turó del Palatí, on s'han trobat les restes més antigues del poblament romà. Els reis tenien tot el poder de decisió. Existia una institució anomenada Senat, que aconsellava el rei.
-
Primer temps , Roma va ser una Monarquia,
Roma va tenir set reis ; els quatres reis , eren llatins i tres últims etrucs i varen millorar l'edificació de ponts nous , aqüeductes, tuberies...
La base de la economia continuaba sent agricultura i ramaderia .
Se'n van unir artesants i comerçants. -
Patricis i plebeus:
Els patricis constituïen una minoria de famílies aristocràtiques,
els plebeus constituïen el grup dels qui havien arribat a la ciutat després d'haver estat fundada.
L'any 509 a.C, Roma es va convertir en República. La lluita per la igualtat:
Els patricis van formar un govern aristocràtic , els plebeus estaven exclosos de tots aquests drets, però havien de pagar impostos i servir a l'exèrcit. -
Expliquen els historiadors romans que una jove anomenada Lucrecia va ser violada pel fill del rei de Roma. Aquest succés va indignar als romans que es van rebel·lar contra la monarquia i l'any 509 a.C. Van expulsar Tarquino el superb, l'últim rei etrusc. Des d'aquest moment el poder va passar a les mans del senat,iniciant-se l'etapa de la república.
-
L’expansió de Roma:
- Entre el 500 i el 250 a.C va conquistar la Península Itàlica.
-Entre el 264 i el 146 a.C va enfrontar cartaginesos anomenades Guerres Púniques i Mediterrani Occidental.
-Entre els segles II a.C i I d.C van conquerir el Mediterrani Occidental. -
A partir del segle III a.C. el govern de la República va ser organitzat en tres institucions:
- Els Comicis: reunió de ciutadans els més importants eren els centuriats.
- El Magistrat :Governaven la ciutats.
- El Senat: Centre de la vida política. -
La presència romana a la Península Ibèrica va començar al final del segle III a.C. i va durar fins al començament del segle V d.C. Durant aquest llarg període, Hispània va ser una província de l’Imperi Romà i va adoptar les estructures socials i econòmiques del món romà (romanització).
-
-Les guerres civils van provocar el Senat i els magitrals que donaren caps militars que varen enfrontarse guerres civils.
-Al any 48 a.C en Juli Cèsar va ser dictador perpetu. -
A l' Octavi August, el Senat li va donar amplis poders, i li va donar el títul de August que significa "excels".
Va inaugurar un nou sistema de govern: L' IMPERI. -
Desprès de la mort de Juli Cèsar, Octavi Cèsar (fill adoptiu) va inaugurar un nou sistema de govern: L' IMPERI
-
Durant els segles I i II d.C, l'Imperi va assolir la màxima expansió. no hi va haver conflictes socials ni guerres exteriors, perquè un exèrcit poderós garantia la pau i defensava les fronteres (limes) dels atacs dels pobles estrangers (barbari).
-
-Entre l'any 133 i 44 a.C va tenir lloc a Roma amb un sistema republicà.
-Les conquestes van aportar grans riqueses , van generar grans desigualtats socials.
-Conflictes socials germans Grac.
- Va liderar Espartàc (73-71a.C). -
Va haver 30 emperedor legítims i més de 70 ilegítims, el caps militars aumentaren poder i l'excersit l'unica autoritat, va haver problemes económics, va haver un descens població agricola i minera, vies de comunicació tallades i el comerç i artesenía estancat. La pobleció se va empobrir.
-
Va haver molt de problemes com per exemple:
- Les fronteres no eren gens segures per atacts dels pobles germànics
- Revoltes frecuentes i l'imperi va perdre força -
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Però coneixien la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes d'una bona qualitat.
-
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
-
L'emperador Teodosi, va dividir l'imperi entre els seus dos fills, Arcadi i Honori. A partir d'aquell moment es van constituir dos imperis:
- D'occident: Molt empobrit
- D'Orient: Més ric y més població -
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el darrer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.
