EIX CRONOLOGIC Elsa del Rio

  • 476

    Caiguda de l'imperi romà

    La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476. Cap al segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi
  • Period: 476 to 1492

    Edat mitjana

    l'edat mitjana és el període històric de la civilització Occidental entre el segle v i el XV, el seu inici és l'any 476 amb la caiguda de l'Imperi romà d'Occident i el seu final en 1492 amb el descobriment d'Amèrica.
  • 507

    Batalla de Vouille

    La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers, a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
  • 527

    Regnat de Justinià a l'Imperi Bizantí

    L'Imperi Romà d'Orient, també conegut com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble.
  • 529

    Fundació de l’Ordre benedictí

    L'Orde de Sant Benet, més conegut sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
  • 533

    Belisari

    Belisari és el general més famós de la història de l'Imperi Romà d'Orient. Va ser el principal protagonista militar de l'expansió que durant el regnat de Justinià I va experimentar l'Imperi arreu del Mediterrani occidental.
  • 554

    Toledo

    Els visigots funden el regne de Toledo
  • Recared
    587

    Recared

    Recared va ser un rei visigot del 586 al 601. Era fill del rei Leovigild i de la seva primera muller.
  • Hègira
    622

    Hègira

    L'hègira va ser la sortida dels primers companys de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib.
  • Regnat quatre primers califes
    632

    Regnat quatre primers califes

    és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam.
  • 661

    Dinastia Omeia

    Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
  • Els musulmans envaeixen la Peninsula Ibèrica
    711

    Els musulmans envaeixen la Peninsula Ibèrica

    és un terme historiogràfic hispànic per designar el procés mitjançant el qual els regnes cristians del nord de la península Ibèrica van conquerir progressivament l'Àndalus.
  • Batalla de Covadonga
    722

    Batalla de Covadonga

    La batalla de Cuadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Cuadonga, probablement l'estiu del 722.
  • Batalla de Poitiers
    732

    Batalla de Poitiers

    La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder franc Carlos Martel i un exèrcit musulmà sota les ordres de l'al-Andalus
  • Inici de la dinastia abàssida
    750

    Inici de la dinastia abàssida

    fundat el 750 per Abu l-Abbaas, descendent d'Abbas, oncle de Mahoma, que va prendre el poder després d'eliminar la dinastia omeia i va traslladar la capital de Damasc a Bagdad.
  • El regnat de Lluís el Piadós
    781

    El regnat de Lluís el Piadós

    Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós», fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. La seva vida és ben coneguda pel relat que en fa L'Astrònom, cronista oficial dels francs, a la Vita Hludovici.
  • L'atac víking al monestir de Lindisfarne
    793

    L'atac víking al monestir de Lindisfarne

    Durant aquest període, els vikings, guerrers i comerciants escandinaus, van saquejar i explorar una gran part d'Europa, sud-oest d'Àsia, el nord de l'Àfrica i el nord-est d'Amèrica del Nord.
  • Coronació Carlemany
    800

    Coronació Carlemany

    Carlemany va ser rei dels francs des de 768, rei nominal dels llombards des de 774 i Imperador Romanum Gubernans de 800 fins a la seva mort.
  • Tractat de Verdun
    843

    Tractat de Verdun

    El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.