Eix cronològic dels models atòmics

  • Protó

    Protó
    Qui va descobrir el protó va ser el químic i físic britànic Ernest Rutherford. Després d'experimentar amb gas nitrogen i detectar signes del que semblaven ser nuclis d'hidrogen
    imatge: Viquipedia
  • L'electró

    L'electró
    L'electró va ser descobert per John Thomson (profesor universitari i físic), a través d'una serie d'experiments.
    imatge: Viquipedia
  • Model atòmic de Thomson

    Model atòmic de Thomson
    És un model d'àtom que proposà el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904 per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró.
    Imatge: Viquipedia
  • Publicació de la teoria de la relativitat

    Publicació de la teoria de la relativitat
    El terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència. La teoria de la relativitat es refereix a les teories que Albert Einstein.
    Imatge: Viquipedia
  • Model atòmic de Rutherford

    Model atòmic de Rutherford
    Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment. La teoria es basa en, la càrrega positiva i la major part de la massa de l'àtom han d'estar concentrades en un volum diminut al centre de l'àtom anomenat nucli atòmic, mentre que els electrons orbiten al voltant d'aquest mitjançant l'atracció electroestàtica.
    Imatge: Viquipedia
  • Model atòmic de Bohr

    Model atòmic de Bohr
    És una teoria sobre la constitució dels àtoms,[1] proposada pel físic danès Niels Bohr. El model de Bohr considera que l'àtom està format per un nucli atòmic molt petit que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom. Al seu voltant giren, en diferents òrbites estacionàries, els electrons.
    Imatge: Viquipedia
  • Neutró

    Neutró
    James Chadwick va realitzar una sèrie d'experiments a la Universitat de Cambridge, i mostrà que la hipòtesi de raigs gamma era insostenible. Va suggerir que la nova radiació consistia en partícules sense càrrega.
    Imatge: Viquipedia
  • Positró

    Positró
    És una partícula amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
    Va ser teoritzada per Paul Dirac (1928), pero en el 1932 va ser descoberta per Carl D. Anderson (1932)
    Imatge: Viquipedia
  • Formació del CERN

    Formació del CERN
    Creat el 1954 a Ginebra i actualment amb 22 estats membres, el CERN (Centre Europeu per a la Investigació Nuclear o Laboratori Europeu de Física de Partícules Elementals). En l'actualitat el laboratori d'investigació bàsica és més important del món.
    http://www.exteriores.gob.es/ = imatge
  • Neutrí

    Neutrí
    És una partícula elemental amb espín (com que té espín semienter, es tracta d'un fermió) i sense càrrega elèctrica ni color.
    Els químics Clyde Cowan i Frederick Reines en van ser els descobridors.
    imatge: Viquipedia
  • Quarks

    Quarks
    Un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
    Va ser proposada per pels físics Murray Gell-Mann i George Zweig.
    Imatge: Viquipedia
  • Posada en funcionament de l’LHC

    Posada en funcionament de l’LHC
    El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) és un accelerador de partícules de tipus col·lidor, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom). Es va posar en funcionament el 10 de setembre de 2008.
    https://www.pic.es/llhc-torna-a-posar-se-en-funcionament/ : IMATGE