-
Descobriment de l'electró
L'electró va ser identificat com una partícula l'any 1897 per Joseph John Thomson i el seu equip de físics britànics. font imatge: unprofesor.com -
Model atòmic de Thomson
El model de l'àtom de Thomson va ser refutat en un experiment sobre la dispersió de partícules alfa en una làmina d'or en 1909, que va ser analitzat per Ernest Rutherford en 1911. L'experiment de Rutherford suggeria que l'àtom tenia un nucli molt petit que conté una gran càrrega positiva. font imatge: energia-nuclear.net -
Model atòmic de Rutherford
És un model de l'àtom proposat per Ernest Rutherford. Va col·locar una fina làmina d'or i s'hi van fer incidir partícules alfa (carregades positivament i molt denses) provinents d'una font radioactiva. algunes de les partícules alfa es desviaven molt o, fins i tot, tornaven enrere, la qual cosa era incompatible amb el model de Thomson. font imatge: energia-nuclear.net -
Model atòmic de Bohr
Niels Henrik Bohr va proposar el seu model quantitzat de l'àtom per explicar com els electrons poden tenir òrbites estables al voltant de l'nucli. Bohr va estudiar el moviment dels electrons que orbiten al voltant del nucli en la teoria atòmica. font d'imatge: cienciasnaturales.didactalia.net -
Publicació de la teoria de la relativitat
Albert Einstein va publicar entre 1905 (teoria de la relativitat especial) i 1916 (teoria de la relativitat general) basicament la relativitat afirmava que les lleis de la física no podien dependre de la velocitat a la que et movem. Tot el que podies mesurar era la velocitat d'un objecte en relació a un altre. font d'imatge: Google fotos (YouTube) -
Descobriment del protó
El protó va ser descobert per Rutherford, que es va adonar que, bombardejant partícules alfa en gas nitrogen pur, els seus detectors de centelleig mostraven els signes dels nuclis d'hidrogen. Va determinar que l'hidrogen només podia venir del nitrogen i que, per tant, havien de contenir nuclis d'hidrogen. font imatge: significados.com -
Descobriment del positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró: és una partícula amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Sí un positró es troba amb un electró, tots dos s'aniquilen emetent fotons ultra-energètics (raigs gamma).L'existència del positró va ser postulada per Paul Dirac. font imatge: PNGWing -
Descobriment del neutró
James Chadwick va demostrar que els resultats donats amb experiment i teries anteriors, no podien ser explicats pels raigs gamma i va proposar una explicació alternativa de partícules sense càrrega d'aproximadament la mateixa mida que un protó. Va ser capaç de verificar experimentalment aquesta conjectura i així demostrar l'existència del neutró. font imatge: Wikipedia -
Formació del CERN
El CERN (Centre Europeu per a la Investigació Nuclear) actualment amb 22 estats membres, és en l'actualitat el laboratori d'investigació bàsica més important del món, amb laboratoris i altres instal·lacions que ocupen una superfície d'aproximadament 600 hectàrees a la regió fronterera franco-suïssa propera a Ginebra. font d'imatge: elDiario.es -
Descobriment del neutrí
Des dels primers experiments de neutrins, s'ha evidenciat que els fluxos de neutrins observats (procedents tant del Sol com de les capes altes de l'atmosfera) eren menors que els predits teòricament. Durant anys, tots els experiments duts a terme han confirmat aquest dèficit. Aquest fet va ser anomenat com "les anomalies de neutrins". S'ha descobert que els neutrins oscil·len i que aquest fenomen és degut al fet que els neutrins tenen massa. font imatge: 123rf.com -
Descobriments dels quarks
El model de quarks va ser proposat de forma independent pels físics Murray Gell-Mann i George Zweig el 1964. La proposta va arribar poc després que Gell-Mann formulàs un sistema de classificació de partícules conegut com a camí òctuple –o, més tècnicament, simetria de sabor SU(3). El físic Yuval Ne'eman va desenvolupar paral·lelament un esquema similar al camí òctuple aquell mateix any. font imatge: shutterstock -
Posada en funcionament de l’LHC
El Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC, en anglès, Large Hadron Collider) és l'accelerador de partícules més gran i de major energia que existeix i la màquina més gran construïda per l'ésser humà al món. Va ser construït per la organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN) en col·laboració amb més de 10.000 científics i centenars d'universitats i laboratoris, així com més de 100 països de tot el Món. font d'imatge: nobbot.com