-
Iósif Stalin (1941-1953) --> URSS
Iósif Stalin va ser un polític i dictador soviétic. Va ser secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre 1922 i 1953. No va ser president de la URSS fins el 1941. El seu mandat va finalitzar l'any 1953, amb la seva mort.
Durant el seu mandat, reflecteix el seu "culte a la personalitat" i se li va concedir l'honor de l'heroi soviètic, tot i que només va guanyar soldats en combat. Va participar en diverses trobades amb altres líders aliats, anomenats "els tres grans". -
Harry S. Truman (1945-1953) --> EUA
Va ser president del partit demòcrata dels Estats Units, degut a la mort de Roosevelt, des de 1945 fins 1953.
Durant el seu mandat, va autoritzar el llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, es crea l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), va començar el pont aeri de Berlín, autoritza l'ús d'armes nuclears contra el Japó... -
Dwight D. Eisenhower (1953-1961) --> EUA
Va ser un militar i polític estatunidenc, 34è president dels Estats Units entre el 1953 i 1961. Afiliat al Partit Republicà i general dels Aliats del Front de la Europa Occidental. Després va ser cap de gabinet de EUA.
Durant el seu mandat va parar el creixement del sector públic i de l'Estat de benestar, però no va desmuntar les reformes socials de Roosevelt. Va realitzar una visita a Espanya el 1959, donant així el seu suport a la dictadura del general Franco pel seu anti-comunisme. -
Georgi Malenkov (1953-1955) --> URSS
Va ser un polític soviètic i dirigent del PCUS, així com íntim col·laborador de Ióssif Stalin. Va adoptar el càrrec de president del gabinet soviètic. Es va convertir en mandatari de la Unió Soviètica després de la mort de Stalin i va ser primer ministre de l'URSS de 1953 a 1955.
Durant el seu mandat es va oposar a les armes nuclears, ja que deia que això podia conduir a la destrucció mundial. També va decidir traslladar l'economia de la indústria pesant a la producció de béns de consum. -
Nikolai Bulganin (1955-1958) --> URSS
Va ser un militar i polític soviètic, fill d'un oficinista. Al 1917 va unir-se a les files dels bolxevics i, després de la Revolució d'Octubre, va col·laborar entre 1918 a 1922 en la primera Txeca.
Després de la mort de Stalin, Nikita li va donar suport i va ser Secretari General de PCUS. Al 1955 es va convertir en President del Consell de Ministres. Durant el seu mandat va asistir a la conferència de les Grans Potències a Ginebra i va viatjar a Birmania i a la Índia. -
Nikita Jrushchov (1958-1964) --> URSS
Va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.
Va ser el primer secretari general del Partit Comunista Soviètic (1953-1964) i primer ministre de la Unió Soviètica (1958-1964). El van treure del poder els membres del partit i va ser reemplaçat per Leonid Bréjnev. Va passar els set últims anys de la seva vida sota l'estreta supervisió del KGB.
Durant el seu mandat es va reemplaçar que l'URSS era una dictadura del proletariat pel nou concepte "Estat de tot el poble" -
John F. Kennedy (1961-1963) --> EUA
Va ser president demòcrata dels Estats Units des de 1961 fins que el van assassinar el 1963. Va representar l'Estat de Massachusetts entre 1947 i 1960 com a membre de la Cambra dels Representants i del Senat. El 1961 va ser escollit president a les eleccions. És l'únic catòlic a ser escollit president dels Estats Units.
Durant el seu mandat, va enviar 400 agents federals i a 3000 soldats per a assegurar que Meredith pogués matricular-se i va assignar agents per a protegir als "Freedom Riders" -
Lyndon Baines Johnson (1963-1969) --> EUA
Va ser president del partit demòcrata dels Estats Units entre 1963 i 1969. Va exercir de vicepresident fins a l'assassinat de Kennedy (1963).
Durant el seu mandat preelectoral a 1964 va aprovar la Llei de Drets Civils, la qual va prohibir la discriminació racial als establiments públics i en qualsevol negoci o institució que rebi fons federals. El 1965 es va aprovar el segon projecte de Llei de Drets Civils, anomenada la Llei de Drets de Vot, que va prohibir la discriminació a les votacions. -
Aleksei Kosiguin (1964-1980) --> URSS
Va ser un polític soviètic, president del Consell de Ministres de l'URSS entre 1964 i 1980. Kosiguin es va unir a l'Exèrcit Roig l'any 1919, durant la Guerra Civil Russa, quan només tenia 15 anys. Després de participar en el conflicte, va rebre formació a l'Acadèmia Cooperativa de Leningrad i va treballar a Sibèria, on es va incorporar al Partit Comunista de la Unió Soviètica.
Durant el seu mandat, va iniciar la reforma econòmica del 1965 i la solució de la Primavera de Praga (1968). -
Nikolái Podgorni (1965-1977) --> URSS
Va ser president del Presidium del Soviet Suprem de l'URSS, càrrec equivalent al de Cap d'Estat de la Unió Soviètica, entre els anys 1965 i 1977. Va succeir a Anastàs Mikoian al front de Presidium del Soviet Suprem.
Durant el seu mandat, el gener del 1967, va ser rebut pel Papa en la primera trobada entre el cap de l'Església Catòlica i un dirigent soviètic. El 1977 va ser relegat del seu càrrec davant el poderós Leonid Brezhnev i expulsat del Politburó. -
Richard Nixon (1969-1974) --> EUA
Va guanyar les eleccions presidencials, on va vèncer a Kennedy i va passar a ser President republicà de EUA. El seu assoliment més gran va ser la seva actitud i relació oberta amb la República Popular Xina.
Durant el seu mandat va viatjar a Moscou per negociar el primer pas d’un acord estratègic de limitació d’armes. Va anunciar mesures temporals de preus i salaris, on va posar fi a l'intercanvi de dòlars en or. Va renunciar a la presidència el 1974 per l'espionatge polític a l'hotel Watergate. -
Gerald Rudolph Ford (1974-1977) --> EUA
Va ser president republicà dels Estats Units. Quan Nixon era president, Ford va ocupar el càrrec de vicepresident.
Durant el seu mandat, va ser el primer president nord-americà a perdre la guerra, en aquell cas era la guerra del Vietnam.
Al 1975, amb l'exèrcit de Vietnam del Nord que ocupava Saigon, el president va ordenar l'evacuació de 22.000 sud-vietnamitas col·laboradors dels Estats Units.
Va eliminar tots els plans d'assassinat de la CIA, una secció de 86 pàgines. -
James Earl 'Jimmy' Carter (1977-1981) --> EUA
Va ser president demòcrata dels Estats Units. També senador en l'Assemblea General de Geòrgia (1962-1966) i governador del mateix Estat (1971-1975).
El 2002 va rebre el Premi Nobel de la Pau per trobar una solució pacífica als conflictes internacionals, el desenvolupament econòmic i polític dels pobles i promoure la democràcia i els drets humans. Va proposar solucionar els drets dels homosexuals.
Va tenir importants èxits com el Tractat del Canal de Panamà, l'Acord de pau de Camp David. -
Leonid Brézhnev (1977-1982) --> URSS
Va ser president de l'URSS des de 1977 finns 1982, any de la seva mort.
Durant el seu mandat, el Tractat contra míssils anti-balístics o Tractat antimicòlic amb míssils (ABM) va ser un acord entre els Estats Units i la Unió Soviètica per limitar el nombre de sistemes de míssils anti-balístics (ABM) utilitzats per defensar determinats llocs dels atacs de míssils balístics nuclears. Signat per Leonid Brejnev i Richard Nixon. -
Ronald Wilson Reagan (1981-1989) --> EUA
Va ser actor i president republicà dels Estats Units. Feia moltes pel·lícules, però va abandonar per fer-se funcionari. Va ser triat governador de Califòrnia amb el Partit Republicà per votació pública.
Durant el seu mandat, la Guerra Freda va passar per la seva fase final. A partir d'aquell període, els EUA es van convertir en l'única superpotència mundial indiscutible. Es retratava com a defensor del liberalisme econòmic, a favor de fortes retallades fiscals i la reducció de l'Estat protector. -
Yuri Andrópov (1982-1984)
Va ser un polític soviètic, màxim dirigent de la Unió Soviètica entre 1982 i 1984. El seu curt mandat era reformista. Durant aquest, van succeir grans importants actes. Va respondre a una carta d'una nena d'uns 10 anys anomenada Samantha Smith de nacionalitat estatunidenca. La va convidar a visitar la Unió Soviètica.
A la mort de Leonid, va assumir el càrrec de Secretari General del PCUS aquell mateix any. -
Konstantín Chernenko (1984-1985) --> URSS
Va ser un polític soviètic, màxim dirigent de l'URSS en un període curt entre 1984 i 1985.
Va ingressar al Partit Comunista de la Unió Soviètica l'any 1931, i va participar de forma destacada a la pràctica política de l'estalinisme.
Va ser secretari general del PCUS, President del Presídium del Soviet Suprem de l'URSS (Cap de l'Estat) i President del Consell de Defensa.
Durant el seu mandat, va dirigir una reforma educativa i va realitzar diversos ajustaments a la burocràcia del país. -
Nikolái Ryzhkov(1985-1991) --> URSS
Va ser un polític soviètic durant la Guerra Freda. Era d'origen ucraïnès. Va ser President del Consell de Ministres de l'URSS entre 1985 i 1991.
Durant el seu mandat va ser responsable de reestructurar l'administració econòmica i cultural de la URSS durant l'estancament de Brejnev i va introduir noves tecnologies. Al 1990 va ser hospitalitzat per un atac cardíac. El 1991, Valentín Pávlov el va sustituir com a Primer Ministre. -
Andréi Gromyko (1985-1988) --> URSS
Va ser un economista, polític, diplomàtic i canceller soviètic. Tenia els càrrecs més alts del país. Era Ministre d'Assumptes Exteriors i President del Presidium del Soviet Supremo de la URSS del govern comunista.
Va intervenir en la crisi dels míssils cubans al 1962, el Tractat de restricció d'armes nuclears al 1963 i el Tractat antimicrobòlic de míssils al 1972. També va intervenir en els acords SALT I (1972) i II (1979) i tots els tractats de no agressió amb la República Federal d’Alemanya. -
George H. W. Bush (1989-1993) --> EUA
Va ser president del partit republicà dels Estats Units entre els anys 1989 i 1993. Va ser pilot de combat de l'aviació naval durant la Segona Guerra Mundial.
Durant el seu mandat, va tenir lloc la caiguda del mur de Berlín i de la Unió Soviètica. Va ordenar l'entrada de 24.000 soldats als països de l'Amèrica Central per treure Noruega del poder. Es va reunir amb el secretari general soviètic, Mikhail Gorbachov, després de la caiguda del mur de Berlín. -
Mijaíl Gorbachov (1990-1991) --> URSS
És un polític soviètic que va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) i com a president executiu de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Les seves polítiques reformistes conduïren a la fi de la guerra freda i per això, va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1990 i actualment és líder de la Unió de Socialdemòcrates, un partit format després de la dissolució oficial del Partit Socialdemòcrata de Rússia al 2007. -
Boris Yeltsin (1991-1999) --> URSS
Va ser un polític rus, president de la Federació Russa, entre els anys 1991 i 1999.
Durant el seu mandat, va haver-hi una corrupció generalitzada, un col·lapse econòmic, dues guerres a Txetxènia per sofocar la rebel·lió independentista i grans problemes socials i polítics que van afectar a Rússia i altres països antics de la Unió Soviètica. Va ratificar el Tractat START i va ser hostil a l'expansió de l'OTAN als països de l'Europa de l'Est. -
William Jefferson Clinton (1993-2001) --> EUA
Conegut amb el nom de Bill Clinton, és un advocat i polític nord-americà, exgovernador d'Arkansas i el 42è president del Partit Demòcrata dels Estats Units entre 1993 i 2001.
Durant el seu mandat, enfocava el seu treball en temes importanta pels ciutadans, com el desenvolupament econòmic, sistema educatiu i va intentar fer una reforma sanitària, però no va ser aprovada. Va liderar l'atac militar de l'OTAN a Kosovo i a la guerra de Bòsnia. -
George Walker Bush (2001-2009) --> EUA
Va ser president del Partit Republicà dels Estats Units des de 2001 fins a 2009. Va ser anomenat president de país després d'una ajustada victòria a les eleccions presidencials de l'any 2000
Durant el seu mandat es va haver d'enfrontar als atemptats de l'11 de setembre de 2001, la resposta del qual va ser la «guerra contra el terrorisme», una campanya militar internacional iniciada amb la guerra d'Afganistan en 2001 i que va incloure també la invasió de l'Iraq en 2003. -
Barack Hussein Obama (2009-2017) --> EUA
Va ser president del Partit Demòcrata dels Estats Units d'Amèrica. Va ser el primer afroamericà a ocupar el càrrec. Des de gener de 2005 fins a novembre de 2008, Obama va exercir de senador de secundària a Ilinois i va dimitir després de ser elegit president.
Durant el seu mandat, va impulsar polítiques econòmiques com la Llei de Reinversió i Recuperació de 2009. Va promoure la inclusió per als nord-americans LGBT i la intervenció militar a Iraq i Ucraïna. -
Vladímir Putin (2012) --> URSS
Actual President de la Federació Russa. Ha sigut el que més temps ha estat al càrrec des de la ruptura de l'URSS. Ha estat criticat per moltes persones i mitjans de comunicació per presumptes violacions dels drets humans i la les llibertats religioses. També per les seves declaracions en certs incidents, com l’enfonsament del submarí de Kursk el 12 d’agost del 2000 i la tragèdia dels terroristes islàmics txetxens al Teatre Dubrovka. -
Donald John Trump (2017) --> EUA
És l'actual president del Partit Demòcrata dels Estats Units. Va guanyar contra la rival demòcrata Hillary Clinton als 70 anys d’edat i s’ha convertit en el president més antic i ric sense servei militar ni càrrec polític exercit anteriorment, i el cinquè en haver perdut l'elecció per vot popular.
Durant el seu mandat, va prohibir que els ciutadans puguin viatjar a diversos països de majoria musulmana per raons de seguretat i va suggerir que podria abandonar l'OTAN a no ser que canviï l'aliança.
