Eix cronològic de presidents d'EUA i de l'URSS des de la 2a GM fins avui

  • Franklin D. Roosevelt (1933-1945)

    Franklin D. Roosevelt (1933-1945)
    Membre del Partit Demòcrata, va començar la seva carrera política quan va guanyar un seient al Senat de l'Estat de Nova York i després es va convertir en secretari de la Marina. Va ser membre de la comissió conjunta que constitueix l'anomenat secretari de defensa dels Estats Units.
  • Harry S. Truman (1945-1953)

    Harry S. Truman (1945-1953)
    Va ser un senador demòcrata dels Estats Units. Després d'aconseguir fama a nivell nacional com a cap de la Comissió Truman, va substituir al vicepresident Henry A. Wallace com a company de fórmula de Roosevelt a les eleccions de 1944.
  • 1922 (Stalin)

    1922 (Stalin)
    L'stalinisme es caracteritzava pel seu poder totalitari i centralitzat, eren socialistes. Tenien dominats per complert els medis de comunicació.
  • Dwight D. Eisenhower (1953-1961)

    Dwight D. Eisenhower (1953-1961)
    Formava part del Partit Republicà. Va fer també campanya contra el comunisme, corea i la corrupció. Va aconseguir derrotar el candidat demòcrata Adlai Stevenson i va posar fi a dues dècades d'hegemonia demòcrata i a l'anomenada «coalició del New Deal».
  • John F. Kennedy (1961-1963)

    John F. Kennedy (1961-1963)
    Va presidir sobre el Partit Demòcrata el 1960, va derrotar a Richard Nixon en una de les votacions presidencials més complicades. Kennedy havia estat l'última persona a ser triada exercint el càrrec de senador. També ha estat l'únic catòlic president dels EUA
  • Khruschev, 1953

    Khruschev, 1953
    Partido Comunista de la Unión Soviética
  • Lyndon B. Johnson (1963-1969)

    Lyndon B. Johnson (1963-1969)
    Johnson va liderar als demòcrates del Senat durant la totalitat dels vuit anys de l'administració republicana d'Eisenhower, com a líder de la minoria en els dos primers anys i com a líder de la majoria dels últims sis. Va jugar un paper decisiu en l'aprovació de les primeres lleis de drets civils en més de vuitanta anys en 1957 i 1960.
  • Richard Nixon (1969-1974)

    Richard Nixon (1969-1974)
    Va liderar el Partit Republicà a la vicepresidència en la candidatura presidencial de Dwight D. Eisenhower, i nomenat vicepresident, al gener de 1953. Va romandre com a vicepresident amb Eisenhower durant tot el temps que aquest va ser president, vuit anys en total, doncs van ser reelegits el 1956 , fins a gener de 1961.
  • Gerald Ford (1974-1977)

    Gerald Ford (1974-1977)
    Va ser membre del Partit Republicà i durant la seva presidència va finalitzar la Guerra de Vietnam. Ford es va trobar davant el pitjor panorama econòmic des de la Gran Depressió de 1929: durant els seus anys a la presidència el país va entrar en recessió i hi va haver una creixent inflació.
  • Jimmy Carter (1977-1981)

    Jimmy Carter (1977-1981)
    Va demostrar ser l'únic demòcrata amb una veritable estratègia nacional i així finalment va aconseguir la candidatura del seu partit.
  • Brezhnev, 1964

    Brezhnev, 1964
    Partido Comunista de la Unión Soviética
  • Andropov, 1982

    Andropov, 1982
    Partido Comunista de la Unión Soviética
  • Chernenko, 1984

    Chernenko, 1984
    Partido Comunista de la Unión Soviética
  • Ronald Reagan (1981-1989)

    Ronald Reagan (1981-1989)
    Al principi va ser membre del Partit Demòcrata però mes endavant es va canviar al Partit Republicà el 1962 a l'edat de 51 anys. Després de pronunciar un entusiasta discurs en suport a la candidatura presidencial de 1964 de Barry Goldwater, va ser persuadit per aconseguir la governació de Califòrnia, guanyant-dos anys després i per segona vegada en 1970.
  • Gorbachev, 1985

    Gorbachev, 1985
    Comité Central del Partido Comunista de la Unión Soviética
  • George H. W. Bush (1989-1993)

    George H. W. Bush (1989-1993)
    Va ser elegit president del Partit Republicà, va intentar aconseguir el lloc de senador per Texas, aconseguint ser triat en les primàries del seu partit i enfrontant-se al titular demòcrata Ralph W.
  • Yeltsin, 1991

    Yeltsin, 1991
    Partido Comunista de la Unión Soviética
  • Bill Clinton (1993-2001)

    Bill Clinton (1993-2001)
    Va ser el primer demòcrata des de Franklin Roosevelt a guanyar la reelecció presidencial. En l'elecció 2008, la seva dona Hillary Clinton va tenir la possibilitat de ser la primera presidenta en els Estats Units, però va perdre la seva aspiració presidencial amb el també precandidat demòcrata, Barack Obama.
  • Putin, 1999

    Putin, 1999
    Frente Popular Panruso
  • George W. Bush (2001-2009)

    George W. Bush (2001-2009)
    Va liderar durant 8 anys del bàndol republicà i el 2007, Estats Units va entrar en el seu més llarga recessió des dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial.
  • Medvedev, 2008

    Medvedev, 2008
    Rusia Unida
  • Barack Obama (2009-2017)

    Barack Obama (2009-2017)
    Va ser el primer candidat afroestamericà nominat a la presidència pel Partit Demòcrata i és el primer a exercir el càrrec presidencial.
    Va votar a favor del projecte de llei sobre la independència energètica, també copatrocinó la proposta legislativa coneguda com Amèrica segura i una immigració ordenada, i el 2006 va recolzar la Llei del Mur Seguro.
  • Donald Trump (2017-actualitat)

    Donald Trump (2017-actualitat)
    Va considerar postular per al càrrec com republicà per a les eleccions de 2012 i finalment va aconseguir el càrrec de president dels estats units fins a l'actualitat. Durant la seva primera setmana en el càrrec va signar sis ordres executives com ara la retirada de l'Acord Transpacífico de Cooperació Econòmica.