-
Declaració dels drets de l'home i del ciutada
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà del 1789 es va aprovar l'agost de 1789 i va proclamar els principis fonamentals de la igualtat, la llibertat i la fraternitat com a drets inherents a tots els ciutadans. -
Period: to
Monarquia constitucional
La Monarquia Constitucional de 1789 a 1792 fou un sistema amb un rei limitat per una constitució i una assemblea. Acabà amb la caiguda de la monarquia l'any 1792. -
Period: to
Assemblea constituent
L'Assemblea Constituent va ser l'òrgan legislatiu a França des del 1789 fins al 1791 que va ser responsable de redactar la Constitució de 1791. Va ser un pas important cap a la creació d'una Monarquia Constitucional a França, limitant el poder del rei i establint les bases per a una estructura de govern més democràtica. -
Toma de la Bastilla
La Presa de la Bastilla va ser un esdeveniment clau en la Revolució Francesa, quan els revolucionaris parisenques van prendre una presó reial, la Bastilla, com a símbol de l'opressió monàrquica. Això va marcar l'inici de la revolució i simbolitza el poder del poble sobre el règim monàrquic. -
Constitució (liberalisme polític)
La Constitució de 1791 va establir una monarquia constitucional a la Revolució Francesa, limitant els poders del rei i introduint principis liberals com la igualtat davant la llei. Va ser substituïda poc després per la Primera República Francesa. -
Period: to
Assemblea legislativa
L'Assemblea Llegislativa va ser l'òrgan legislatiu a França des del 1791 fins al 1792. Va succeir a l'Assemblea Constituent i va ser responsable de fer lleis sota la nova Constitució de 1791. Aquesta assemblea va veure la creixent radicalització política i les tensions que van conduir a la caiguda de la monarquia i a l'inici de la Primera República Francesa l'any 1792. -
Period: to
República social
La República Social de 1792 a 1794 a França va ser un període amb polítiques radicals i la instauració de la Primera República Francesa, amb un enfocament en la igualtat social i econòmica, tot i que també va estar marcat per la violència i el "Terror". -
Period: to
Convenció girondina i jacobina
Els girondins eren un grup de diputats moderats que volien conservar la monarquia constitucional amb una monarquia limitada pel poder legislatiu. D'altra banda, els jacobins eren més radicals i volien una república democràtica i l'abolició de la monarquia. Aquesta rivalitat política va culminar en una majoria jacobina a l'Assemblea Nacional, la qual cosa va conduir a la caiguda de la monarquia i a l'inici de la Primera República Francesa. -
Assalt palau real
L'assalt al Palau Reial va ser un esdeveniment clau de la Revolució Francesa que va tenir lloc quan una multitud de revolucionaris va prendre el Palau de les Tuileries a París. Aquest esdeveniment va marcar la caiguda de la monarquia i va accelerar l'inici de la Primera República Francesa. -
Constitució (democràcia social)
Una Constitució de democràcia social enfatitza la justícia social i els drets econòmics i socials, a més de les llibertats individuals. -
Ejecució de Luis XVI
Luis XVI va ser declarat culpable de traïció pel Tribunal Revolucionari i va ser guillotinat a la plaça de la Revolució a París. Aquesta execució va simbolitzar el final de la monarquia a França i va intensificar les tensions entre els revolucionaris i les potències europees contràries a la Revolució Francesa. -
Caiguda dels Jacobins
Els jacobins, un grup polític radical, van perdre poder a mesura que disminuïen les tensions de la Revolució. Aquesta etapa es coneix com el final del "Terror" i va veure una transició cap a una fase menys radical amb un govern termidor. Això va marcar la fi de l'hegemonia dels jacobins i una major estabilitat política a França. -
Period: to
República conservadora
Una República Conservadora és una forma de govern en què els valors i les polítiques tradicionals tenen un paper dominant, amb l'objectiu de mantenir l'estabilitat i la continuïtat en lloc de realitzar canvis radicals. -
Constitució (liberalisme polític)
Coneguda com la Constitució de l'Any III. Establia un govern republicà amb dues cambres legislatives i principis de liberalisme polític, com la llibertat d'expressió i la separació de poders. Va ser vigent fins al 1799 quan va ser abolida per Napoleó Bonaparte. -
Period: to
El directori
Va ser un règim de cinc directors que van exercir el poder executiu i van intentar estabilitzar la República després de l'època del Comitè de Salvació Pública. Tot i que va ser un intent de restablir l'ordre, el Directori va estar marcat per la corrupció i la inestabilitat política. Finalment, va ser acabat pel cop d'estat de Napoleó Bonaparte l'any 1799 -
Inici del retorn dels exiliats
L'inici del retorn dels exiliats es refereix al moment en què aquelles persones que havien estat forçades a exiliar-se, ja sigui per motius polítics, socials o altres, comencen a tornar al seu país d'origen. Això pot ocórrer quan es produeixen canvis polítics o socials que permeten als exiliats sentir-se més segurs o benvinguts a casa seva.. -
Cop d'estat de Napoleó
El cop d'estat de Napoleó i va marcar la fi del Directori i l'inici del Consolat. Napoleó Bonaparte, un general destacat, va prendre el poder i va posar fi a la inestabilitat política a França. Aquest cop d'estat va obrir camí a la consolidació del seu domini i, finalment, a l'Establiment de l'Imperi Francès sota el seu comandament el 1804.