-
Period: to
Els meus besavis a la Guerra Civil.
Al meu besavi matern per part d'àvia se'l van emportar als 18 anys a lluitar a la força al bàndol republicà i una vegada acabada la guerra va poder fer vida normal. El meu besavi patern per part d'àvia va lluitar voluntàriament al bàndol republicà. -
Period: to
El menjar a la posguerra.
El meu besavi patern per part d'àvia es guanyava bé la vida sent carreter, llavors els hi donaven menjar que els hi sobrava o amb més qualitat a la gent del seu voltant que la necessités.
El meu besavi a vegades en comptes de pagar pel menjar li ho donaven a canvi d'alguna peça. -
Period: to
El català a la posguerra.
La família de la meva àvia vivia a Manresa i després de que Franco guanyés la guerra els hi van prohibir parlar català i quan algún militar o policia escoltava a algú parlant en català els afusellaven. -
La mort de Franco pel meu oncle.
Era algo obvi, s'esperava que morís perquè era gran. Però quan va passar va haver-hi molta tensió perquè no tenien clar com arribar a una democràcia. -
Tejero, cop d'Estat fallit
Només va durar un día i va ser molt inesperat, la situació va ser d'inseguretat i quan va cedir es va normalitzar tot. -
Servei militar.
El meu oncle no va fer la mili per ser fill de viuda, que era considerat un cas excepcional (no sé a quin any).
El meu pare va posposar el servei militar tres anys per estudis i quan el termini va acabar li van dir destinació però un mes desprès Aznar va abolir la mili. -
De la peseta a l'euro.
el meu oncle pensaba que el euro va baixar l'economia perquè havien de competir amb els estàndards de la resta de l'Unió Europea. -
La crisi pel meu pare.
Va perdre la feina i li va costar molt tornar a trobar. -
La crisi pel meu oncle.
A la família del meu oncle la crisi els hi va afectar de ple i es van haver de mudar a Almeria, ell va escriure un llibre sobre la crisi i es va publicar. -
La crisi per la dona del meu pare.
Ella va anar viure de Romania a Espanya al 2004 i durant la crisi diu que no va notar cap tipus de diferència perquè els locals seguien plens i la gent seguia anant de vacances per molt que no tinguessin diners.