-
El Renaixement va ser un moviment cultural que va començar a Itàlia i es va estendre per Europa. Es va caracteritzar pel redescobriment de la cultura clàssica de Grècia i Roma, així com un enfocament en l'individu, la ciència i les arts. Figures com Leonardo da Vinci, Miguel Ángel i Rafael van ser claus. Va marcar una ruptura amb l'edat mitjana, promovent canvis en la pintura, la filosofia i la ciència, i va preparar el camí per a la Reforma i la Revolució Científica.
-
El David de bronze de Donatello, creat cap al 1440, és la primera escultura exempta de nu integral des de l'antiguitat. Representa David després de vèncer Goliat, amb un estil delicat i andrògin. L’obra destaca pel seu realisme i innovació, anticipant els ideals renaixentistes d’humanisme i retorn als models clàssics grecoromans. -
L'Humanisme, entre 1450 i 1601, va ser un moviment que va recuperar els ideals de l'antiga Grècia i Roma, centrant-se en la dignitat humana, la raó i el coneixement. Va influir en l'art, la literatura i la ciència, promovent l'estudi de textos clàssics i l'observació crítica del món. Erasmus, Leonardo da Vinci i Michelangelo van ser centrals en aquesta revolució cultural que va marcar la Renaixença i va preparar el terreny per a la Reforma i els avenços científics.
-
L’any 1453, l’Imperi Otomà, liderat per Mehmet II, va conquerir Constantinoble, la capital de l’Imperi Bizantí. Aquesta ciutat era clau per al comerç i la política a Europa i Àsia. La caiguda de Constantinoble va marcar el final de l’Edat Mitjana i l’inici de l’expansió otomana. També va obligar els europeus a buscar noves rutes comercials, impulsant les grans exploracions marítimes. -
La invenció de la impremta per Gutenberg cap al 1455 va revolucionar la difusió del coneixement. Utilitzant tipus mòbils metàl·lics, permeten imprimir llibres de manera ràpida i econòmica. La Bíblia de Gutenberg va ser la primera gran obra impresa. Aquesta innovació va millorar l’alfabetització, la difusió d’idees humanistes i, més tard, la Reforma Protestant, transformant profundament la societat europea. La gent interpretava la bíblia a la seva manera, cosa que a l'església no va agradar. -
El casament d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó el 1469 va juntar els dos regnes més importants de la Península Ibèrica. Aquesta unió va ser clau per a la formació de la monarquia hispànica. Tot i mantenir institucions separades, van coordinar polítiques comunes com la conquesta de Granada, l’expansió ultramarina i la uniformització religiosa. Va marcar l’inici de l’Espanya moderna. -
El Tribunal de la Inquisició va ser creat el 1478 pels Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, amb l’objectiu de mantenir la unitat religiosa a Castella. Aquest organisme perseguia i jutjava les persones acusades d’heretgia, conversos sospitosos i altres dissidents religiosos. La Inquisició va tenir un paper important en la imposició del catolicisme i la repressió de qualsevol dissidència religiosa durant segles. -
Els Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, van unir els regnes d'Espanya en 1479, unificant políticament gran part de la península Ibèrica. Van impulsar la Reconquesta, amb la caiguda de Granada el 1492, i van patrocinar els viatges de Cristòfor Colom, que van obrir les portes de la colonització d'Amèrica. També van reforçar el poder reial i van consolidar l'Església catòlica, amb la creació de la Inquisició i l'expulsió dels jueus i musulmans.
-
La Sentència arbitral de Guadalupe de 1486 va ser un acord promogut pels Reis Catòlics per resoldre el conflicte entre els pagesos i la noblesa a Catalunya. Aquesta sentència va abolir els mals usos, unes pràctiques feudals molt dures contra els camperols, millorant les seves condicions de vida i reduint els abusos senyorials. Va ser un pas important cap a una major justícia social a la regió. -
L’Home de Vitruvi, creat per Leonardo da Vinci el 1490, és un famós dibuix que representa les proporcions ideals del cos humà segons l’arquitecte romà Vitruvi. Combina art i ciència, mostrant l’harmonia entre el cos humà i les formes geomètriques (quadrat i cercle). Aquesta obra simbolitza l’esperit del Renaixement, que buscava entendre el món mitjançant la raó, l’observació i la bellesa. -
La conquesta del Regne de Granada el 1492 va ser l’última etapa de la Reconquesta. Els Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, van derrotar l’últim regne musulmà de la Península Ibèrica. Amb la rendició de Boabdil, es va posar fi a segles de presència islàmica. Aquest fet va permetre la unificació territorial sota la monarquia hispànica i l’inici de la uniformització religiosa i política. -
El 1492, Cristòfor Colom, amb el suport dels Reis Catòlics, va arribar a Amèrica buscant una nova ruta cap a les Índies. Va descobrir America, obrint una era d’exploració i colonització. Aquest esdeveniment va canviar la història mundial, iniciant el contacte entre Europa i el Nou Món, amb grans impactes culturals, econòmics i socials per a totes les parts implicades. -
L’any 1492, els Reis Catòlics van ordenar l’expulsió dels jueus de la Corona hispànica amb l’objectiu d’unificar religiosament el regne sota el cristianisme. Els jueus que no van voler convertir-se van haver de marxar, perdent les seves cases i propietats. Aquesta mesura va tenir grans conseqüències socials i econòmiques, afectant comunitats senceres i marcant un moment fosc en la història de la tolerància religiosa a Espanya. -
L'Edat Moderna és el període històric que va des del segle XV fins al segle XVIII, i pot començar amb la caiguda de Constantinoble el 1453, o amb el descobriment d'Amèrica per Cristòfor Colom el 1492. Aquest moment va marcar l'inici d'una nova, amb grans canvis socials, com la nova classe social, la burgesia, polítics, com l'enduriment de les monarquies i culturals, com l'humanisme. El període va finalitzar amb la Revolució Francesa el 1789.
-
El 1493, Cristòfor Colom va emprendre el seu segon viatge a Amèrica amb una flota més gran i centenars de colons. L’objectiu era establir assentaments permanents i explotar els recursos del Nou Món. Aquest viatge va marcar l’inici de la colonització europea, amb la fundació de poblacions i l’ampliació del coneixement geogràfic, però també va començar l’explotació i conflictes amb els pobles indígenes. -
La conquesta de Melilla el 1497 va ser una acció de la Corona d’Aragó per controlar una ciutat estratègica al nord d’Àfrica. Amb aquest territori, els reis van assegurar una base militar i comercial important per lluitar contra pirates i expandir la influència cristiana. Melilla es va convertir en un punt clau per a les rutes comercials i les campanyes militars a la regió mediterrània durant segles. -
El 1498, Colom va arribar a la costa de Sud-amèrica, explorant Trinidad i parts de l’actual Veneçuela. Aquest viatge va ampliar el coneixement europeu del Nou Món, demostrant que es tractava d’un continent nou i no d’illes petites. Va enfrontar problemes amb els colons i tensions polítiques, que van afectar la seva autoritat a les colònies. -
El segle XVI va ser un període de grans canvis econòmics i polítics. L'expansió de rutes comercials amb Amèrica va enriquir imperis com Espanya i Portugal, impulsant el capitalisme i el comerç global. Políticament, els reis van centralitzar el poder, consolidant monarquies absolutes. La Reforma Protestanta va dividir Europa religiosament, creant tensions polítiques i socials, com la Guerra dels Trenta Anys, i va portar a la creació d'estats independents com Anglaterra, amb l'Església Anglicana.
-
L’any 1502, els Reis Catòlics van ordenar l’expulsió dels musulmans de la Corona de Castella, seguint una política d’uniformitat religiosa després de la conquesta de Granada. Els musulmans van haver d’escollir entre convertir-se al cristianisme o marxar. Aquesta mesura va afectar profundament les comunitats musulmanes, marcant l’inici de la desaparició gradual de la cultura islàmica a la península Ibèrica. -
El 1502, Colom va fer el seu últim viatge buscant una ruta cap a Àsia. Va explorar la costa de l’actual Amèrica Central, però es va trobar amb dificultats i conflictes amb els indígenes. Va perdre suport i va tornar a Espanya en 1504, on va quedar marginat després de la seva exploració. -
El David de Michelangelo, acabat el 1504, és una escultura de marbre que representa el jove bíblic abans d’enfrontar-se a Goliat. Simbolitza la força, la bellesa ideal i la confiança. És una obra mestra del Renaixement que mostra un profund coneixement anatòmic i l’humanisme de l’època, exaltant l’ésser humà com a centre de l’univers. -
La conquesta del Regne de Nàpols el 1504 va ser un pas important en l’expansió territorial de la Corona d’Aragó. Després de conflictes amb França en les Guerres Italianes, Ferran el Catòlic va consolidar el control sobre Nàpols, un territori clau al sud d’Itàlia. Aquesta conquesta va reforçar la presència espanyola a Itàlia i va augmentar el poder de la monarquia hispànica en la política europea del segle XVI. -
La conquesta d’Alger i Bugia el 1510 va ser una expedició dels Reis Catòlics per controlar punts estratègics al nord d’Àfrica. L’objectiu era frenar l’expansió otomana i els pirates berbers que amenaçaven el comerç mediterrani. Tot i els èxits inicials, la presència cristiana va ser temporal, ja que més tard aquestes ciutats van passar sota domini otomà, que consolidaria el seu poder a la regió. -
L'Escola d'Atenes, pintada per Raffaello el 1511, mostra filòsofs clàssics com Plató i Aristòtil en una gran escena arquitectònica. És un símbol del Renaixement per la seva combinació d’art, ciència i filosofia. L’obra celebra el coneixement humà, l’harmonia i l’ordre, i reflecteix l’admiració pels pensadors de l’antiguitat. -
La conquesta del Regne de Navarra es va completar el 1515, quan la part sud del territori va ser ajuntada amb la Corona de Castella. Aquesta acció va ser impulsada pels Reis Catòlics per controlar millor la frontera amb França. Tot i la resistència, Navarra va quedar dividida: la part nord va restar sota domini francès, i la sud es va integrar a Castella. Això va reforçar la unificació territorial de la monarquia hispànica. -
Carles I, net dels Reis Catòlics i fill de l'arxiduc Felip el Bell, va heretar un imperi immens que abastava Espanya, els Països Baixos, el Sacre Imperi Romanogermànic i les possessions a Amèrica. El seu regne era conegut per la defensa del catolicisme i per les guerres contra França i l'Imperi Otomà. Va enfrontar-se a revoltes internes, com les Germanies i les Comunidades, i va buscar centralitzar l’administració, tot mantenint una política de creixement territorial a través d’un imperi global.
-
La Reforma Protestant va començar el 1517, quan Martí Luter va clavar les seves 95 tesis a la porta de l'església de Wittenberg. Criticava la corrupció dins l'Església catòlica. Això va desencadenar un moviment religiós i social que va dividir el cristianisme occidental i va donar lloc a diverses esglésies protestants. -
La Revolta de les comunitats a Castella va ser una insurrecció contra el poder absolutista del rei Carles I. Les ciutats van exigir més poder polític i menys abusos dels nobles. La revolta va ser derrotada, i la monarquia va reforçar el seu control. -
La Batalla de Villalar va posar fi a la Revolta de les comunitats. Les tropes reials van derrotar els revoltats, i els líders van ser executats. Això va consolidar l’autoritat del rei Carles I a Castella. -
L’any 1521, Hernán Cortés va conquerir Tenochtitlan, la capital de l’Imperi asteca, amb ajuda d’aliats indígenes. La ciutat, al lloc de l’actual Ciutat de Mèxic, va ser destruïda, marcant la fi de l’imperi i l’inici de la colonització espanyola a Mèxic. -
La primera volta al món es va completar el 1522 amb la nau Victoria, liderada per Juan Sebastián Elcano després de la mort de Magallanes. Aquesta expedició va demostrar la redondeza de la Terra i va obrir noves rutes comercials i de navegació. Va ser un fet molt important -
La Batalla de Pavia va ser un enfrontament entre les forces espanyoles i franceses. Espanya, sota el comandament de l’Emperador Carles I, va capturar el rei francès Francesc I, consolidant el poder espanyol a Itàlia i Europa. -
El 1543, Nicolau Copèrnic va proposar la teoria heliocèntrica, segons la qual el Sol és el centre de l'Univers i els planetes. Aquesta idea va desafiar la teoria geocèntrica acceptada fins aleshores, que situava la Terra al centre de l'Univers. La seva obra De -revolutionibus orbium coelestium- va marcar un punt d'inflexió en l'astronomia, iniciant la revolució científica i canviant la visió del cosmos. -
La Pau d’Augsburg va posar fi a conflictes religiosos a l’Imperi germànic, reconeixent el principi “cuius regio, eius religio” (el territori determina la religió). Va permetre que prínceps protestants i catòlics governessin segons la seva fe, marcant un pas clau en la tolerància religiosa europea. -
Felip II va heretar un imperi immens, la monarquia espanyola com a potència global. Va defensar el catolicisme amb fermesa, com es veu a la seva participació en la lluita contra els protestants, la derrota de l'Armada Invencible (1588) contra Anglaterra i la guerra amb els Paísos Baixos. A nivell intern, va centralitzar el poder i va mantenir una política de gran influència a Europa. Tot i això, les seves contínues guerres van esgotar les arques de l'Estat i van afeblir l'imperi a llarg termini.
-
El 1561, Felip II va traslladar la cort reial a Madrid, convertint-la en la capital d’Espanya. Aquesta decisió va situar la ciutat en el centre polític i administratiu del vast imperi hispànic, que incloïa territoris a Europa, Amèrica i Àsia. -
La insurrecció de les Alpujarras va ser una revolta de moriscos contra les polítiques repressives de Felip II a Granada. La rebel·lió va ser dura i reprimida amb violència, provocant la dispersió dels moriscos. -
El 1571, Espanya va fundar Manila a les Filipines, establint un important centre comercial i polític a l’Àsia. Manila esdevingué clau per a les rutes comercials entre Àsia, Amèrica i Europa, consolidant l’imperi espanyol al Pacífic. -
La Batalla de Lepant va ser una gran confrontació naval entre la flota cristiana, liderada per Espanya, i l’Imperi Otomà. La victòria cristiana va frenar l’expansió otomana al Mediterrani i va ser un moment clau en la lluita per la supremacia marítima. -
L’any 1579, les províncies del nord van formar la Unió d’Utrecht, iniciant la lluita per la independència contra Espanya. Aquesta resistència va acabar amb el reconeixement de la República Holandesa com a estat independent. -
L’Armada Invencible, una gran flota espanyola, va ser derrotada per les forces angleses el 1588. Aquesta derrota va suposar un revés per al poder naval espanyol i va marcar l’inici del declivi de la hegemonia espanyola a Europa i el món. -
Juan de Lanuza, defensor dels furs de Navarra, va ser executat per oposar-se a la centralització del poder per part de Felip II. La seva mort va simbolitzar la pèrdua d’autonomia dels regnes tradicionals dins de la monarquia espanyola. -
El segle XVII va ser una època de canvis econòmics i polítics importants. Econòmicament, va predominar el mercantilisme, amb l'augment del comerç i la riquesa a les colònies americanes. Políticament, les monarquies absolutes es van enfortir, amb reis com Lluís XIV (França), que centralitzaven el poder. La Guerra Civil anglesa (1642-1651) va enfrontar la monarquia amb el parlament, establint una república sota Cromwell. Les guerres religioses, com la Guerra dels Trenta Anys, van sacsejar Europa.
-
El Barroc va ser un moviment artístic i cultural que es va caracteritzar per la seva exuberància, emotivitat i ornamentació excessiva. Va néixer com a resposta al Renaixement i va estar estretament vinculat a la Contrareforma, buscant impressionar l'espectador. L'ús del clarobscur i la dinamització de les composicions van ser característiques destacades. Artistes com Caravaggio, Bernini i Velázquez van ser figures clau, i el Barroc també va influir en l'arquitectura, la música i la literatura.
-
El 1628, William Harvey va descobrir el sistema de circulació sanguínia, demostrant que la sang circula pel cos a través del cor, en un circuit tancat. En la seva obra -Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis-, va explicar com el cor bombeja la sang a les artèries, que després retorna al cor a través de les venes. Aquesta descoberta va revolucionar la comprensió de la fisiologia humana, sent fonamental per al desenvolupament de la medicina moderna. -
El 1633, Galileu Galilei fou jutjat per la Inquisició per defensar el model heliocèntric de Copèrnic, que situava el Sol al centre de l’univers. Condemnat a arrest domiciliari, va haver d’abjurar públicament. Aquest fet simbolitza el conflicte entre ciència i autoritat religiosa durant el Barroc i va marcar la història del pensament científic. -
El 1687, Isaac Newton va publicar la seva obra -Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica-, on va fer la llei de la gravetat universal. La teoria establia que tots els cossos de l'Univers s'atrauen mútuament amb una força directa proporcional a les masses i inversament proporcional al quadrat de la distància entre ells. La llei de la gravetat va proporcionar una explicació coherent per al moviment dels planetes i altres cossos celestes, consolidant-se com una de les bases de la física moderna. -
La Revolta de les Barretines a Catalunya va ser una insurrecció popular contra els impostos imposats per la monarquia espanyola. El moviment defensava drets i llibertats locals, però va ser reprimida amb força.