eix cronologic

  • caiguda de l'imperi roma d'occident
    711

    caiguda de l'imperi roma d'occident

    La caiguda de l'Imperi romà d'Occident va ser el període de declivi de l'Imperi romà d'Occident en què va perdre l'autoritat.
    https://aboriginemag.com/efemerides/caiguda-limperi-roma-doccident-formacio-del-regne-germanic-ditalia/
  • la batalla de cabadonga
    722

    la batalla de cabadonga

    va tenir lloc l'any 718 o el 722 a Covadonga (Espanya), un paratge proper a Cangas de Onís (Astúries), entre els astures, d'origen cèltic, que poblaven les zones muntanyoses d'Astúries
    https://enciclopediadehistoria.com/batalla-de-covadonga/
  • batalla de poitiers
    732

    batalla de poitiers

    La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder franc Carlos Martel i un exèrcit musulmà a les ordres del valí (governador) d'Al-Àndalus Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi, prop de la ciutat de Tours.
  • batalla de roncesvalles
    778

    batalla de roncesvalles

    La batalla de Roncesvalles va tenir lloc el 15 d'agost de 778 (segons altres autors, en alguna data no identificada de 8081), possiblement a Valcarlos, a les proximitats del congost de Roncesvalles del Pirineu navarrès.
    https://www.youtube.com/watch?v=H0gngxXSmsE
  • gerres saxones
    785

    gerres saxones

    Carlomagno convoca una gran reunión de señores sajones y francos en Paderborn, moviliza su ejército sobre Sajonia hasta el Bajo Elba sin resistencia. El duque Widukind retira sus fuerzas "rebeldes" más allá del Elba pero luego negocia e intercambia rehenes. Carlomagno regresa a su palacio en Attigny. https://www.youtube.com/watch?v=4vIEnhGTqh0
  • barcelona cau per Ludo Pio 2
    801

    barcelona cau per Ludo Pio 2

    Luis I, anomenat el Piadoso (en llatí: Ludovicus Pius; Chasseneuil, 16 d'abril de 778-Ingelheim am Rhein, 20 de juny de 840), va ser rei d'Aquitània (781-814), coemperador (813-814), emperador i rei dels francs des del 28 de gener de 814 fins a la seva mort, amb una breu interrupció el 833-834. Fill i successor de Carles I el Gran.
    https://www.animalpolitico.com/chismes-de-la-alta-sociedad/ludovico-pio-un-corazon-de-pollo/
  • emperador binzanti carlemany
    812

    emperador binzanti carlemany

    Es denomina com a Imperi bizantí a la meitat oriental de l'Imperi romà, que va perviure durant tota l'Edat Mitjana i el començament del Renaixement. La seva capital es trobava a Constantinoble (grec: Κωνσταντινούπολις, actual Istanbul), construïda sobre l'antiga Bizanci, important ciutat colonial de la Tràcia grega fundada cap al 667 a. C. L'Imperi bizantí és també conegut com l'Imperi romà de occident .
    https://www.worldhistory.org/trans/es/1-11376/emperador-bizantino/
  • BATALLA DE AUGSBURGO
    910

    BATALLA DE AUGSBURGO

    anomenada batalla del riu Lech i comunament coneguda en hongarès com la batalla d'Augsburg (augsburgi csata) (10 d'agost de 955), va ser una decisiva trobada armada que va enfrontar als hongaresos, comandats pel harka Bulcsú i els seus lloctinents Lehel i Súr, amb l'exèrcit del futur emperador germànic Otó I el necessaris per l'autoritat imperial, desapareguda a la mort de Lotari.
    https://arrecaballo.es/edad-media/los-magiares/segunda-batalla-de-letchfeld-o-de-augsburgo-955/
  • EL SITIO DE BARCELONA
    985

    EL SITIO DE BARCELONA

    El setge de Barcelona va ser una de les darreres operacions militars de la guerra de successió espanyola. Es va produir entre el 25 de juliol del 1713 i l'11 de setembre del 1714. El combat va enfrontar els defensors de Barcelona, ​​formats per la coronela i partidaris de l'arxiduc Carles; amb les tropes de Felip V d'Espanya i els seus aliats francesos.
    http://www.altorres.synology.me/guerras/1702_sucesion/1714_barcelona.htm
  • EL CAUDILLO
    988

    EL CAUDILLO

    Caudillo (del llatí: capitellium, cap) és un terme emprat per referir-se a un capitost o líder, ja sigui polític, militar o ideològic. Encara que en un sentit ampli aquest terme s'utilitza per a qualsevol persona que faci de guia d'altres en qualsevol terreny, l'ús ha donat a la paraula cabdill una certa connotació política.
    https://www.youtube.com/watch?v=mUNLj3xTqXQ
  • ferran i de leó
    1035

    ferran i de leó

    el Magne o el Gran (c. 1016-León, 27 de desembre de 1065), va ser comte de Castella des de 1029 i rei de León des de l'any 1037 fins a la seva mort, sent ungit com a tal el 22 de juny de 1038. Era fill de Sancho Garcés III de Pamplona, ​​anomenat «el Major», rei de Pamplona, ​​i de Muniadona, germana de García Sánchez de Castella.
    https://dbe.rah.es/biografias/10088/fernando-ii-de-leon
  • mort d'alfons
    1134

    mort d'alfons

    Ramiro II d'Aragó, anomenat el Monjo o el Rei Campana (24 d'abril de 1086 - 16 d'agost de 1157), va ser rei d'Aragó entre 1134 i 1157. A la renúncia de Saragossa, el 1137 es va comprometre a desposar la seva única filla, Petronila, quan aquesta tenia un any d'edat, amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, ​​que en tenia 23 o 24 (les esponsals es van signar a Barbastre l'11 d'agost del 1137).
  • creació coronal
    1150

    creació coronal

    Coronas de León y de Castilla, con sus respectivos reinos y entidades en 1230, la unión de las Cortes, algunas décadas más tarde. En este año de 1230 Fernando III «el Santo», rey de Castilla desde 1217 (incluyendo el reino de Toledo) e hijo de Alfonso IX de León y su segunda mujer, Berenguela de Castilla, se convirtió en rey de León cuyo reino incluía el de Galicia tras la renuncia de Teresa de Portugal
    https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/corona-catalanoaragonesa
  • creacio corona
    1150

    creacio corona

    El 5 de juny de 1219, Ramón Berenguer es va casar amb Beatriz de Saboya, filla de Tomás, comte de Saboya. Era una dona astuta i políticament astuta, la bellesa de la qual va ser comp Paris amb la d'un segon Niobe . El casament també va proporcionar a Ramon, de 21 anys, un sogre poderós que el va ajudar a establir-ne l'autoritat i protegir-ne els interessos. l'edat adulta, totes les quals eren reis ben.
    https://elpais.com/elpais/2018/01/19/hechos/1516373395_163672.html
    minut 22.
  • batalla de muet
    1213

    batalla de muet

    La batalla de Muret va ser la batalla decisiva de l'anomenada croada albigenc. Es va lliurar el 12 de setembre de 1213 en una plana de la localitat fortificada occitana de Muret, uns dotze quilòmetres al sud de Tolosa. de Tolosa, Bernat IV de Cominges i Ramon Roger de Foix, contra les tropes creuades i les de Felip II de França manades per Simó IV de Montfort https://www.youtube.com/watch?v=PFueLasZuVw
  • conquesta eiuesse, fronteress
    1235

    conquesta eiuesse, fronteress

    La conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. La ciutat de Madîna Mayûrqa (actual Palma de Mallorca) va caure al desembre del primer any, però la resistència musulmana a les muntanyes va durar dos anys més.
    https://www.naiz.eus/es/info/noticia/20210704/gritos-de-independentzia-en-el-monumento-de-noain-500-anos-despues-de-la-batalla
  • conquesta de valencia
    1238

    conquesta de valencia

    Després de l'èxit aconseguit per unes campanyes militars empreses a nivell particular per nobles aragonesos, entre les quals destaca la presa de Morella per Blasco de Alagón (1231), qui la cedeix després de dures negociacions al rei Jaume I;2 va ser aquest mateix rei qui va escometre la conquesta de les taifes de Balansiya i Mursiyya, que havien sorgit després de la fragmentació de l'imperi almohade el 1228.3
    https://elsfurs.gva.es/es/la-conquista
  • mort de marí
    1410

    mort de marí

    juliol de 1356 - Barcelona, ​​31 de maig de 1410, fou sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, Mallorca, València i Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, ​​Rosselló i Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries comportar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne.
    https://bellesguardgaudi.com/martin-i-el-humano/
  • consequencia de nápol
    1442

    consequencia de nápol

    Les guerres italianes, també conegudes com les grans guerres italianes i les guerres d'Itàlia, van ser una sèrie de conflictes succeïts entre 1494 i 1559 que van implicar, en diverses ocasions, els principals Estats de l'Europa Occidental: França, Espanya, Sacro Imperi Romà Germànic, Anglaterra, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la majoria de les ciutats-estat italianes, així com també l'Imperi otomà.
    https://www.youtube.com/watch?v=QPnwSnNMZMY
  • sendencia arbitral de guadalupe
    1486

    sendencia arbitral de guadalupe

    La Sentència Arbitral de Guadalupe va ser una resolució jurídica dictada al Monestir de Santa Maria de Guadalupe, Extremadura, el 21 d'abril de 14861 per Ferran el Catòlic per alliberar els camperols remesses del Principat de Catalunya dels mals usos als quals els tenien sotmesos els seus senyors feudals a canvi del pagament d'una indemnització.
    https://www.eldebate.com/historia/20220212/sentencia-arbitral-guadalupe-guerras-remensas.html
  • descobriment d'america
    1492

    descobriment d'america

    Descobriment d'Amèrica és la denominació que rep l'esdeveniment històric esdevingut el 12 d'octubre del 1492, consistent en l'arribada a Amèrica d'una expedició espanyola dirigida per Cristòfor Colom per mandat dels Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran dos mesos i nou dies abans i, després de creuar l'oceà Atlàntic, va arribar a una illa del continent americà, Guanahani, creient que havia arribat a l'Índia.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Descobriment_d%27Am%C3%A8rica