-
El contracte social de Rousseau
El contracte social o Principis del dret polític és una obra de filosofia política de Jean-Jacques Rousseau publicada el 1762. És coneguda per exposar amb claredat i força que l'única forma de poder polític legítima és el poder que troba el seu fonament en la voluntat del poble (o «voluntat general»). És sovint considerat com el principal inspirador de les idees de la Revolució Francesa. -
Independència d'EUA
La Declaració d'Independència és un text polític fonamental per a la història dels Estats Units. Arran d'aquesta declaració les Tretze Colònies britàniques d'Amèrica del Nord se segregaven del Regne de Gran Bretanya i esdevenien independents. Entre els redactors del text convé de destacar Thomas Jefferson. L'adopció del text es va fer el 4 de juliol de 1776. Així, aquest dia va esdevenir dia de festa nacional dels Estats Units: el dia de la Independència. -
Constitució d'EUA
És el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. La seva redacció va finalitzar el 17 de setembre del 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, i després va ser ratificada pels pobles dels tretze estats. Tan bon punt els delegats de nou dels tretze estats hagueren ratificat el document, la federació o Unió americana va néixer oficialment i la Cambra dels Representants es va reunir per 1ª vegada el 4 de març del 1789, data en què entrà en vigor la Constitució. -
(26 d'agost) Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa,( Rousseau i Montesquieu), i en la Declaració d'Independència d'EUA de 1776. -
Declaració de drets de la Dona i de la Ciutadana d'Olympe de Gouges
La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana és un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, proclamada el 26 d'agost del 1789, i publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçat a la reina. Fou el primer document a evocar la igualtat jurídica i legal de les dones respecte als homes. -
Congrés de Viena
Fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena (Àustria), de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815.
El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant l'establiment de monarquies absolutes arreu d'Europa -
Primers sindicats
El primer tipus d’organització obrera seria l’associació o societat de socors mutus, sovint clandestina. Actuaven com a societats de resistència i, provenien d’antigues formes de protecció dels artesans per oficis: ajudaven els treballadors en cas de malaltia o atur i van organitzar les primeres vagues gràcies al cobrament de quotes que permetien crear caixes de resistència. Va ser a Gran Bretanya, a partir de la derogació de les lleis antiassociatives va fer el seu gran pas endavant. -
Revolucions liberals a França i revolucions nacionaliste a l'Imperi Austriac.
La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil. Les revoltes tingueren lloc principalment durant el primer trimestre de l'any 1848 i anaren dirigides contra l'absolutisme i els imperis. -
I Internacional Obrera
Fou fundada a Londres el 1864, va agrupar inicialment als sindicalistes anglesos, anarquistes, socialistes francesos i italians republicans. Les seves finalitats eren l'organització política del proletariat a Europa i la resta del món, i també un fòrum per a examinar problemes en comú i proposar línies d'acció. Van col·laborar en ella Karl Marx i Friedrich Engels. També hi va participar Mikhaïl Bakunin. -
Inauguració del Canal de Suez
La seua longitud és de 162,2 km i uneix Port Saïd (a la riba mediterrània) i Suez (a la costa del Mar Roig). Aquest canal té una enorme importància per a l'abastiment europeu de petroli i pel comerç mundial en general puix permet la comunicació marítima entre Europa i Àsia sense necessitat de circumval·lar el continent africà pel cap de Bona Esperança (Sud-àfrica). -
Unificació Italiana
La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861. -
Unificació Alemanya
Des de mitjan segle ix, els pobles germànics van quedar agrupats dins de l'anomenat Sacre Imperi Romanogermànic, que va ser una entitat política peculiar que agrupava sota un emperador a tots els pobles on avui es parla alemany.
Encara que aquest imperi va durar formalment fins a la seva dissolució per Napoleó el 1806, la seva existència real va acabar el 1648, quan el tractat de Westfàlia va dividir l'imperi en 350 petits estats molt autònoms. -
Telèfon
Va ser inventat per Antonio Meucci, qui el 1854 va construir el seu primer prototip, encara que no el va patentar per dificultats econòmiques, presentant només una breu descripció de l'invent.. En 1861, Johann Philipp Reis ja havia desenvolupat un altre prototip independentment, per tant Meucci va arribar tard. Pocs anys després, el 1876, Alexander Graham Bell va se el primer en patentar-ho formalment, i durant molts anys, amb Elisha Gray, van ser considerats els inventors del teléfon. -
Conferència de Berlín
La Conferència de Berlín o Tractat de Berlín (en alemany: Kongokonferenz) foren unes conferències tingudes entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885 a la ciutat de Berlín. La conferència va ser convocada i organitzada pel Canceller d'Alemanya Otto von Bismarck a petició de Portugal, amb la finalitat de resoldre els problemes que creava l'expansió colonial a Àfrica i resoldre la Cursa per l'Àfrica. -
Taylorisme
El taylorisme consisteix en la divisió de les tasques dels processos de producció, suposa l'aïllament del treballador i la imposició d'un salari variable i proporcional al valor que l'obrer afegeix al procés. Va suposar una nova forma d'organització industrial que tenia per finalitat augmentar la productivitat i evitar el control dels obrers sobre el seu temps de treball. Es tracta d'aplicar mètodes científics d'orientació positivista i mecanicista.
