Els britànics, assetjats arran de la Primera Guerra Mundial, són derrotats a la Tercera Guerra Britànica-afganesa (1919-21), i l'Afganistan esdevé una nació independent.
Amanullah declara l'Afganistan una monarquía, més que un emirat, i es proclama rei. Llança una sèrie de plans de modernització i intenta limitar el poder de la Loya Jirga
Zahir Shah esdevé rei. El nou rei aporta una aparença d'estabilitat al país i governa durant els propers 40 anys.
Els Estats Units reconeixen formalment l'Afganistan.
Gran Bretanya es retira de l'Índia, creant l'estat predominantment hindú però secular de l'Índia i l'estat islàmic del Pakistan. La nació del Pakistan inclou una llarga frontera, en gran part incontrolable, amb l'Afganistan.
El general prosoviètic Mohammed D.K. esdevé primer ministre i busca ajuda econòmica i militar a la nació comunista. També introdueix una sèrie de reformes socials que inclouen permetre a les dones una presència més pública.
El primer ministre soviètic, Nikita Khrushchev, accepta ajudar l'Afganistan i els dos països es converteixen en estrets aliats.
Com a part de les reformes de Daoud, les dones poden assistir a la universitat i entrar al món laboral.
El Partit Comunista Afganès es forma en secret. Els principals líders del grup són Babrak Karmal i Nur Mohammad Taraki.
Khan derroca l'últim rei, Mohammed Zahir Shah, en un cop d'estat militar. El règim de Khan, el Partit Democràtic Popular de l'Afganistan, arriba al poder. Khan aboleix la monarquia i es nomena president.
Khan proposa una nova constitució que atorga drets a les dones i treballa per modernitzar l'estat majoritàriament comunista. També reprimeix els opositors, forçant molts sospitosos de no donar suport a Khan a sortir del govern.
Khan és assassinat en un cop comunista. Nur Mohammad Taraki, un dels membres fundadors del Partit Comunista Afganès, pren el control del país com a president, i Babrak Karmal és nomenat viceprimer ministre.
L'ambaixador nord-americà Adolph Dubs és assassinat. Els Estats Units tallen l'assistència a l'Afganistan. Comença una lluita pel poder entre Taraki i el viceprimer ministre Hafizullah Amin.
Uns 2,8 milions d'afganesos han fugit de la guerra al Pakistan i 1,5 milions més han fugit a l'Iran. Les guerrilles afganeses aconsegueixen el control de les zones rurals i les tropes soviètiques tenen les zones urbanes.
Tot i que afirma haver viatjat a l'Afganistan immediatament després de la invasió soviètica, l'islamista saudita Osama bin Laden fa el seu primer viatge documentat a l'Afganistan per ajudar els combatents antisoviètics.
Els mujahadeen estan rebent armes dels Estats Units, Gran Bretanya i la Xina a través del Pakistan.
Al setembre, Osama bin Laden i 15 islamistes més formen el grup al-Qaida, o "la base", per continuar la seva gihad, o guerra santa, contra els soviètics i altres que diuen que s'oposen al seu objectiu d'una nació pura governada per l'islam
Els Estats Units, el Pakistan, l'Afganistan i la Unió Soviètica signen acords de pau a Ginebra que garanteixen la independència afganesa i la retirada de 100.000 soldats soviètics
Els Mujahadeen i altres grups rebels, amb l'ajuda de les tropes governamentals revocades, assalten la capital, Kabul, i expulsen Najibullah del poder. Ahmad Shah Masood, llegendari líder guerriller, dirigeix les tropes a la capital.
La nova milícia islàmica, els talibans, assoleix el poder amb promeses de pau.
La sequera continuada devasta els agricultors i fa que moltes zones rurals siguin inhabitables.
Els talibans executen públicament Najibullah.
Després dels bombardejos d'Al-Qaida contra dues ambaixades nord-americanes a l'Àfrica, el president Clinton ordena atacs amb míssils de creuer contra els camps d'entrenament de Bin Laden a l'Afganistan.
Es creu que Bin Laden s'amaga a l'Afganistan, on cultiva milers de seguidors en camps d'entrenament terroristes.
Atemptats de les Torres Bessones
Retirada definitiva de les tropes nord-americanes i tornada de poder dels talibans.es
