GUERRA FREDA

  • Discurs Stalin

    Discurs Stalin
    Stalin va fer un discurs on va afirmar que el món capitalista i el comunista són incompatibles.
  • OTAN

    OTAN
    Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. És una organització internacional actualment vigent creada amb l'objectiu de col·laborar entre els països participants en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.
  • Primera bomba soviètica

    Primera bomba soviètica
    La primera bomba soviètica (RDS-1) va ser llançada el 29 d'agost de 1949 a Kazajistan (Semipalatinsk). L'energia utilitzada és equivalent a la que es va usar amb la bomba de Nagasaki.
  • Any geofísic internacional

    Any geofísic internacional
    L'any 1952, el Consell Internacional de la Ciència proposava a l'ONU la creació de l'Any Geofísic Internacional on l'objectiu era demostrar al món que la tecnologia militar que havia destruït mig món durant la Segona Guerra Mundial també tenia aplicacions civils pacifiques. Finalment, es va aprovar aquest any entre el 1957-1958.
  • Mort Stalin

    Mort Stalin
    Stalin va morir el 5 de febrer de 1953 per (teòricament) una hemorràgia cerebral. Es donaria fi al procés de destalinització i arribaria al poder Kruschev.
  • Kruschev

    Kruschev
    En morir Stalin, Nikita Khrusxov va convertir-se en el líder de la Unió Soviètica, secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica i primer ministre. (1953-1964).
  • ABMA

    ABMA
    ARMY BALLISTIC MISSILE AGENCY. L'ABMA (dirigida per Wernher von Braun), va desenvolupar el programa espacial dels EUA. Segons els informes, es considerava als EUA el cap mundial en tecnologia espacial i desenvolupament de míssils i que serien capaços de portar el primer satèl·lit l'any 1958.
  • Pacte de Varsovia

    Pacte de Varsovia
    Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua. Va ser un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental en la Guerra Freda (1955-1991).
  • Anunciament intenció satèl·lits artificials per part dels EUA

    El president dels EUA, Eisenhower, va anunciar la intenció del seu país de llançar els següents anys satèl·lits artificials a l'espai com a contribució de la celebració de l'Any Geofísic Internacional. Cal destacar que era una mostra de suport a la iniciativa PACÍFICA dels científics.
  • L'URSS anunciament similar

    L'URSS, 4 dies després feia un anunciament similar al dels EUA. Amb aquest fet s'iniciava la carrera espacial de la Guerra Freda.
  • Projecte Vanguard

    Eisenhower va demanar als tres cossos de l'exèrcit nord-americà que realitzessin propostes pel nou programa espacial. El 3 d'agost de 1955, va aprovar el Projecte Vanguard. El projecte desenvolupat per l'ABMA en el qual especificaven la creació de satèl·lits i l'exploració de l'espai.
  • R-7

    R-7
    El R-7 va ser el coet que va permetre situar al Sputnik 1 en òrbita.
  • Sputnik I

    Sputnik I
    El 4 d'octubre de 1957, l'URSS marcaria el "primer punt" de la Guerra Freda. Sense previ avís l'URSS llançava a l'espai el primer satèl·lit artificial de la història, Sputnik 1. La funció única era enviar senyals de ràdio.
    Aquest fet va produir la ràpida reacció dels EUA, que endarrerien constantment la data de llançament del seu satèl·lit.
  • Sputnik 2

    Sputnik 2
    Després de l'exitós llançament del Sputnik 1, un mes tard es llançava el Sputnik 2. El primer satèl·lit a transmetre dades i a més, el primer a portar un ésser viu a l'espai: la gossa Kudryavka o Laika.
    Els EUA encara no havia llançat re mentre que l'URSS ja havia realitzat 2 llançaments exitosos.
  • TV-3

    TV-3
    Després dels constants èxits de l'URSS, Eisenhower va exigir resultats a les investigacions i el 6 de desembre de 1957 van llançar el TV-3. El coet es va elevar menys d'1 metre abans d'explotar ridiculitzant als EUA.
  • Programa Explorers

    Arran del ridícul dels EUA, Eisenhower va decidir que el projecte Orbiter i el Vanguard s'havien de fusionar donant origen al Programa Explorers.
  • Explorer 1

    Explorer 1
    Després d'aprendre dels errors del TV-3 i haver creat el Programa Explorers, el 31 de gener de 1958, llançaven l'Explorer 1 amb èxit.
  • NASA

    NASA
    Després de l'èxit de l'Explorer 1, van realitzar durant els següents 6 mesos, 11 llançaments més dels quals només 3 van resultar exitosos. Davant aquesta situació, creen el 29 de juliol de 1958 la NASA.
  • Luna 1

    Luna 1
    Amb el programa soviètic Lunik el 2 de gener de 1959 la sonda Luna 1 va ser llançada exitosament. Va ser el primer objecte humà en aconseguir les immediacions de la lluna.
  • Luna 2

    Luna 2
    Mesos més tard, la sonda Lluna 2 va ser la primera a estrallar-se contra la superfície de la Lluna.
  • U-2

    U-2
    L'avió U-2 va ser un avió espia nord-americà. Aquest va ser enderrocat sobre la Unió Soviètica en mig d'una investigació secreta d'algunes de les bases de proves soviètiques.
  • Programa Venera

    El programa Venera va ser el programa soviètic basat en l'exploració de Venus (molt desenvolupat).
  • Vostok 1

    Vostok 1
    El 12 d'abril de 1961 l'URSS llança la nau Vostok 1 on a l'interior es troba Yuri Gagarin. El primer ésser humà a orbitar la Terra i comunicar-se des de l'espai exterior.
  • Mercury Redstone 3

    Mercury Redstone 3
    Vint-i-tres dies després de la nau Vostok 1, els EUA llançava el Mercury Redstone 3 amb Alan Shepard a l'interior tot i que aquest no va aconseguir orbitar la Terra perquè el disseny impedia arribar a entrar a òrbita.
  • Friendhsip 7

    Friendhsip 7
    No va ser fins al 20 de febrer de 1962 amb John Glenn a bord del Friendship 7 quan aconseguirien orbitar la Terra.
  • Míssils soviètics a Cuba

    Míssils soviètics a Cuba
    Entre el 14 d'octubre i el 20 de novembre de 1962, es va produir un dels moments de major tensió entre els EUA i l'URSS a causa de la instal·lació de plataformes de llançament de míssil balístics soviètics a Cuba. (Crisi dels míssils de Cuba).
  • Valentina Tereshkova

    Valentina Tereshkova
    A bord del Vostok 6 va ser la primera dona a ser enviada a l'espai. (Programa Vostok).
  • Brezhnev

    Brezhnev
    Fou el precedent de Krushov. Va ser el màxim dirigent de l'URSS i el Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica (1964-1982). Nomenat dues vegades heroi de la Unió Soviètica.
  • Mariner 4

    Mariner 4
    Amb el Programa Mariner nord-americà on els objectius eren Venus, Mart i Mercuri, es va poder dur a terme la sonda Mariner 4. Aquesta va ser la primera a sobrevolar Mart i enviar fotos del planeta.
  • Passeig espacial Vosjod 2

    Passeig espacial Vosjod 2
    El 18 de març de 1965 Alexei Leonov va ser el primer a abandonar durant 12 minuts la càpsula Vosjod 2 (Programa Vostok).
  • Mort Koroliov

    Mort Koroliov
    Enginyer cosmonàutic soviètic. Tot i que tenia molts problemes de salut, va morir per una operació d'hemorroides mal realitzada.
  • Luna 9

    Luna 9
    La sonda Lluna 9 va ser la primera a aconseguir aterrar a la Lluna. (Les anteriors van acabar com la Lluna 2, estrellades).
    El seu èxit va ser absolut, a més de ser el primer objecte a posar-se en un cos celeste que no fos la Terra, va ser la primera sonda a transmetre fotografies des d'una altra superfície d'un cos diferent de la Terra.
    Altres sondes com la Lluna 17 també van ser un èxit, aquesta va ser la primera a dur a bord el primer rover.
  • Venera 3

    Venera 3
    Tot i que l'URSS va realitzar 28 llançaments en direcció a Venus només la Venera 3 va tenir parcialment èxit (juntament amb la Venera 9 i 10). Es va convertir l'1 de març de 1966 en el primer objecte humà que arribava a un altre planeta tot i que per problemes tècnics, no es van poder recuperar dades significatives.
  • Programa Soiuz

    Programa Soiuz
    Amb el programa Soiuz soviètic, la nau Soiuz 1 va fer el seu primer vol tripulat l'abril de 1967.
  • Incendi Apollo 1

    Incendi Apollo 1
    Amb la creació del Programa Apol·lo (continuació del Programa Mercury) l'objectiu era portar l'home a la lluna. Abans de l'èxit absolut amb l'apol·lo 11, es van llançar entre el 1967-1969, 10 missions on l'objectiu era provar diferents formes d'aterrar. Dins dels 10 primers sense èxit destaca l'Apol·lo 1 perquè fou destruït per un incendi.
  • Apol·lo 7

    Apol·lo 7
    Va ser el primer coet tripulat de la sèrie Apollo.
  • Nixon

    Nixon
    Va arribar al poder després de Lyndon B Johnson. Fou president dels EUA (1968-1974) i renuncià en voluntat pròpia després de l'escàndol de l'espionatge polític a l'hotel Watergate.
  • N1

    N1
    El N1 soviètic va ser el coet equivalent al Saturn V nord-americà. La seva existència es va mantenir en secret fins a l'any 1991. L'objectiu era portar als humans a la lluna.
  • Lluna

    Lluna
    Dins el programa Apollo, el 20 de juliol de 1969, s'enlaira l'Apollo 11 amb Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michaell Collins a bord. Van ser els primers humans a trepitjar un cos celeste diferent de la Terra. Excepte l'Apollo 13, els 6 següents van ser un èxit.
    Tot i que l'URSS va portar el primer rover i la primera sonda a orbitar la Lluna. La victòria va ser indiscutible i sense dubte, el fet més caracteritzat de la Guerra Freda contra el qual l'URSS no va poder lluitar.
  • Mars 2

    Mars 2
    Amb el Programa Marsik de l'URSS, la Mars 2 va poder ser la primera sonda a aterrar a Mart. Al contrari que amb la Lluna, no estava previst que s'estralles contra la superfície de mart.
  • Mars 3

    Mars 3
    Va ser la bessona de la Mars 3, que al contrari, si va aterrar amb èxit i ser la primera a enviar fotografies i dades del sòl marcià.
  • SALT I

    SALT I
    Els acords de Salt va ser un Tractat firmat pels EUA i la Unió Soviètica en el qual acordaven limitar el nombre de sistemes de míssils antibalístics. Sis mesos després, els EUA es retirava de l'acord.
  • Pioneer 10

    Pioneer 10
    La Pioneer 10 nord-americana va ser la primera nau a sobrevolar Júpiter.
  • Mariner 10

    Mariner 10
    La sonda nord-americana Mariner 10 va sobrevolar Mercuri al contrari de l'URSS que no ho va fer mai.
  • Venera 9 i 10

    Venera 9 i 10
    Dins el programa soviètic de l'exploració de Venus, només la Venera 9 i 10 van poder enviar fotografies i dades completes de la superfície de Venus.
  • FI DE LA CURSA ESPACIAL

    Amb la trobada de la nau Soiuz soviètica i la nau Apollo nord-americana a l'espai es va donar per finalitzada oficialment la cursa espacial.
  • Viking I i Viking 2

    Viking I i Viking 2
    Al contrari que l'URSS (1971), no seria fins a l'any 1976 que els Estats Units amb el Programa Viking, les naus Viking I i II aterren per primera vegada a Mart.
  • Pioneer 11

    Pioneer 11
    Va ser la primera nau nord-americana a sobrevolar Saturn.
  • Reagan

    Reagan
    Reagan arriba al poder després de Jimmy Carter. Fou president dels EUA (1981-1989).
  • Dissolució de l'URSS

    Dissolució de l'URSS
    Entre el 19 de gener de 1990 i el 25 de desembre de 1991, es va dissoldre l'URSS, donant per finalitzada la Guerra Freda. La dissolució de l'URSS va ser un procés llarg produït per diferents motius com per exemple l'arribada al poder de Gorbatxov.