eix cronológic

  • 476

    Caiguda de l'ìmperi romà

    Caiguda de l'ìmperi romà
    Va ser el procès de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romè, en què va perdre l'autoritat d'exercir el seu domini i el seu territori va ser dividit en entitats polítiques successores.
  • 507

    Batalla de Vouillé (França), els francs derroten als visigots i els obliguen a establir-se a Hispania.

    Batalla de Vouillé (França), els francs derroten als visigots i els obliguen a establir-se a Hispania.
    La batalla de Vouillé va ser una batalla realment decisiva. Una lluita pel control de la Gàl·lia entre els visigots i els francs. En aquesta batalla el rei franc va matar el rei visigot Alarico II, i aixì, aquesta batalla va acabar amb la victoria dels francs.
  • 527

    Regnat de Justinià a l'Imperi Bizantí

    Regnat de Justinià a l'Imperi Bizantí
    Va ser l'emperador de l'imperia bizantí i conquerir algunes les províncies occidentals perdudes, entre elles; la costa dàlmata, la península Itàlica, les illes Balears, part del nord d'Àfrica i el sud d'Hispània. A més va fer una unificació jurídica, territorial i religiosa.
  • 529

    Fundació de l’Ordre benedictí (Itàlia)

    Fundació de l’Ordre benedictí (Itàlia)
    Era una orden religiosa que pertanyia a l'Església catòlica, amb monjos. Coneguts com a benets o monjos negres, va contribuir a la evangelització cristiana d'Europa.
  • 533

    Belisari, general bizantí, destrueix el regne vàndal del nord d’Àfrica.

    Belisari, general bizantí, destrueix el regne vàndal del nord d’Àfrica.
    Va ser de les primeres guerres que va lluitar l'emperador Justinià I per reconquerir les províncies occidentals de l'Imperi, i va ser una victòria aclaparadora i ràpida. El Regne dels vàndals a Àfrica va ser destruït.
  • 554

    Els visigots funden el regne de Toledo

    Els visigots funden el regne de Toledo
    En època visigoda, Toledo era el principal centre religiós de la península Ibèrica. En aquesta ciutat s'hi van celebrar divuit concilis, que eren reunions convocades pel rei. Tot el que decidien es convertia en llei.
  • 587

    El rei visigot Recared es converteix al cristianisme

    El rei visigot Recared es converteix al cristianisme
    Recared juntament amb molts nobles visigots, es va convertir al catolicisme en secret, i definitivament en el 587 va abandonar la fe de la religió arriana com fe oficial de el regne, sense rebel·lions ni violència
  • 622

    Hègira

    Hègira
    És quan Mahoma va fugir de la seva ciutat natal (la Meca) fins a Medina. Perque a la Meca el volien matar, ja que no creiena que havia vist a l'arcangel Gabriel. Que se suposava que li havia dit que expandes la religió de l'Islam.
  • Period: 632 to 661

    Regnat dels 4 primers califes

    Aquest any hi va haveri una divisió entre la gent que volia ser califa. Els xiïtes, que són els descendents de Mahoma i volen la dinastia i els sunnites, que són els que volen que el califa sigui el millor creïent.
  • Period: 661 to 750

    Dinastia Omeia

    En aquests anys va governar la dinastia omeia. La seva capital era Damasc i van fer una gran expansió pel nord d'Africa i per la peninsula iberica
  • Period: 711 to 718

    Els musulmans envaeixen la Península Ibèrica

    Va ser en aquest any en el que els musulmans van aprofitar que hi havien disputes nobiliaries (baralles) per ser rei per entrar a la peninsula i conquistar-la. I també van traicionar el tracte de Àkhila que consistia en que els musulans derrotaven als sunnites (volien que el califa sigues electiu) i Àkhila lis donava molts diners i després s'ananaven. Pero els musulmans van decider quedar-se i el van matar.
  • 722

    Batalla de Covadonga

    Batalla de Covadonga
    La batalla de Covadonga va ser la batalla entre els cristians i els berbers que volien expandir la seva religió (l'Islam). Aquesta batalla va acabar amb victoria pels berbers.
  • 732

    Batalla de Poitiers

    Batalla de Poitiers
    Els aquesta batalla els musulmans van lluitar contra els francs que eren cristians, que tenien de lider a Carles Martell. En aquesta batalla els musulmans van perdre. Aquest fet va fer que els musulmans detinguessin l'expansió de la península Ibèrica i que canviesin de dinastia.
  • 750

    Inici dinastia abbàssida

    Inici dinastia abbàssida
    Aquesta dinastia es va iniciar tras eliminar la dinastia Omeia. I van traslladar la seva capital de Damasc a Bagdad. El que va fundar aquesta dinastia es deia Abbas i era el tiet de Mahoma.
  • 793

    Atac víking a Lindisfarne

    Atac víking a Lindisfarne
    Va ser un atac víking a una illa molt petita anomenada Lindisfarne que esta al costat d'Inglaterra. Va ser el primer atac del víkings, el primer de molts atacs que acabarien en 200 anys i va provocar molta por a Inglaterra i a la resta d'Europa.
  • 800

    Coronació de Carlemany com a Emperador

    Coronació de Carlemany com a Emperador
    Carlamany va ser el rei dels francs i va ser coronat com a Emperador de Romà pel papa de Romà, d'aquesta forma es va convertir en un dels sobirans més poderosos de l'època. A més tots bisbes de cada territori el van jurar fidelitat.
  • 801

    L'exèrcit franc conquereix Barcelona als musulmans

    L'exèrcit franc conquereix Barcelona als musulmans
    La ciutat de Barcelona va ser conquerida per Lluís el Piadós, que era el rei de França i d'Aquitània. D'aquesta manera Barcelona va ser incorporada a el regne franc, establint-se en ella el Comtat de Barcelona.
  • 814

    Regnat de Lluis el Piadós

    Regnat de Lluis el Piadós
    Va ser el fill de Carlamany, emperador de l'imperi Carolingi. Amb només 3 anys es va convertir en el rei d'Aquitània. I s'encarregava de vigilar les meridionals. És molt important perque va expulsar als musulmans de Barcelona al 801. I també va tenir 3 fills. Lotari, Carles i Lluis.
  • 843

    Tractat de Verdun

    Tractat de Verdun
    El tractat de Verdun va ser un tractat fet per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic. Els fills de Lluís el Pietós (el anterior rei dels francs). Aquest tracte tractava de que Lotari deixa de manar en tot l'imperi i s'el repartien.
  • 897

    Guifré el Pelós deixa els comtats en herència

    Guifré el Pelós deixa els comtats en herència
    Al 897 Guifré el Pelós, comte de Barcelona va morir, i els seus territoris van quedar en herència als seus fills. Per primera vegada el càrrec no va ser nomenat pel rei franc.
  • 988

    Borrell II s'independitza dels reis francs

    Borrell II s'independitza dels reis francs
    L’any 985 Almansor va saquejar i destruir les comarques catalanes. Borrell II al no haver rebut l’auxili militar per a la protecció dels atacs musulmans que havia demanat, al 988 no va renovar el jurament de fidelitat i d’aquesta forma es va independitzar dels reis francs.
  • 1066

    Batalla de Hastings

    Batalla de Hastings
    Els normands es van enfrontar als pobles germànics que van conquerir Gran Bretanya. En aquesta batalla, la victòria se la va emportar Guillem el Conqueridor, el fill il·legítim duc de Normandia.
  • 1070

    Ramon Berenguer I finalitza la revolució feudal

    Ramon Berenguer I finalitza la revolució feudal
    Després de la revolució feudal com que Ramon Berenguer I era l'únic comte capaç d'imposar-se als clans nobiliaris, llavors, després de la revolta dels barons, va rebre homenatge i jurament de fidelitat de molts comtes.
  • 1095

    Es convoca la Primera Croada

    Es convoca la Primera Croada
    El Papa Urbà II va reunir als països cristians de l'Europa Occidental per a la conquesta de la Terra Santa. A l'intent fallit del papa de recuperar la Terra Santa, van anar reluctant cavallers, soldats i molta població i el 1099 van conquistar la ciutat de Jerusalem.
  • 1112

    Matrimoni de Ramon Berenguer Ill amb Dolça de Provença

    Matrimoni de Ramon Berenguer Ill amb Dolça de Provença
    El matrimoni del comte Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença va permetre que les terres de l'expansió al nord dels Pirineus i els comtats de Rasès i Carcassona comprades per Ramon Berenguer ampliessin l'adquisició de drets sobre altres territoris.
  • 1137

    Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó

    Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó
    L'any 1137 es va acordar el casament del rei Ramir II el casament de Peronella, que tenia un any, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que en tenia vint.
  • 1213

    Batalla de Muret

    Batalla de Muret
    Aquesta va ser una batalla convocada per el papa Innocenci lll per lluitar contra els càtars, i que finalment la va guanyar.
  • Period: 1229 to 1245

    Conquesta de Mallorca i València

    Aquesta conquesta es va du a terme pels interessos dels burgesos catalans i nobles aragonesos ja que era un regne ric, un centre de comunicacions i un refugi de pirates i a més per conquerir noves terres.
  • Period: 1302 to 1311

    Campanyes dels almogàvers

    Els Almogàvers va ser una companyia de mercenaris, eren lluitadors molt professionals que viuen de les armes molt forts i lleugers per fugir i per perseguir. A més va ser contractada per l'emperador bizantí per combatre als turcs otomans.
  • 1337

    Arribada Pesta Negra a Europa

    Arribada Pesta Negra a Europa
    Aquesta malaltia causada per un bacteri no hi tenia cap remei. El transmissors de la malaltia, eren les rates. Aquesta provocava febre i, problemes respiratoris i circulatoris. Aquesta malaltia va portar a les ciutats d’Europa a la despoblació, crisi social i una crisi religiosa.
  • Period: 1337 to 1453

    Guerra dels Cent Anys

    A França hi va sortir un problema successori per la Corona francesa. Llavors el monarca anglès, que era un senyor feudal amb més relevancia que el monarca francés va emprenyer una guerra que duraria 116 i que acabaria amb la victòria francesa i amb la reconquista dels territoris a mà anglesa.
  • 1442

    Conquesta de Nàpols

    Conquesta de Nàpols
    Al 1442 Alfons V d'Aragó o també dit Alfons el Magnànim li va treure el tron a Renato, el rei de Nàpols.
  • 1453

    Caiguda de Constantinoble

    Caiguda de Constantinoble
    La caiguda de Constantinoble es va dur a terme per diversos factors. El debilitament de les forces militars, la manca de forces aliades i a l'interès comercial per part de sultà (monarca) de l'Imperi otomà Mehmed que va saquejar la ciutat en tres dies seguits.