eix cronologic

  • independencia de Eua

    independencia de Eua
    Fue un documento redactado por el segundo Congreso Continental que proclamó que las Trece Colonias norteamericanas se habían autodefinido como trece nuevos Estados soberanos e independientes y ya no reconocían el dominio británico. En su lugar formaron una nueva nación: los Estados Unidos.
  • Constitució del Estats Units

    Constitució del Estats Units
    La Constitució dels Estats Units és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. Tan bon punt els delegats de nou dels tretze estats hagueren ratificat el document, la federació o Unió americana va néixer oficialment i la Cambra dels Representants es va reunir per primera vegada el 4 de març del 1789, data en què entrà en vigor la Constitució.
  • Pressa de la bastilla

    Pressa de la bastilla
    És un esdeveniment de la Revolució Francesa. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. «Fortalesa del secret, i lloc sense justícia, la Bastilla va ser la primera fita de la Revolució»
  • Coronacio de Napoleo

    Coronacio de Napoleo
    La coronació de Napoleó com a emperador dels francesos va tenir lloc a Notre-Dame de Paris. Napoleó volia establir la legitimitat del seu regnat imperial, amb la seva nova família reial i la seva nova noblesa. Amb aquesta finalitat, va dissenyar una nova cerimònia de coronació a diferència de la dels reis de França, que posava èmfasi en la consagració (sacre) i la unció del rei i era conferida per l'arquebisbe de Reims a la catedral de Reims.
  • Luddisme

    Luddisme
    El luddisme[1] fou una forma de protesta apareguda a Gran Bretanya a partir de 1811 i que s'allargà durant els primers decennis del segle xix, fins al 1830. El luddisme pren el nom de Ned Ludd, un pseudònim emprat repetidament pels qui destruïen les màquines i les instal·lacions obreres. Tradicionalment, s'ha considerat el luddisme com la primera forma de lluita obrera contra el capitalisme que, de retruc, s'oposa a la industrialització.
  • Congres de Viena

    Congres de Viena
    El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa.
  • Batalla de waterloo

    Batalla de waterloo
    La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició
  • Independencia de grecia

    Independencia de grecia
    La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega ( va ocórrer entre el 1821 i el 1832. Els grecs van rebre l'ajuda de diverses nacions europees, i els otomans van ser assistits per Tunísia i Egipte. Grècia va aconseguir-ne la independència i aquest dia (25 de març) se celebra com a festa nacional.
  • Dinamo

    Dinamo
    La dinamo va ser el primer generador elèctric capaç de produir potència elèctrica per a la indústria, i és encara el generador de corrent continu més important pel que fa al seu ús durant el segle xxi. La dinamo és una màquina elèctrica que utilitza l'electromagnetisme per convertir la rotació mecànica en electricitat, en forma de corrent continu.[1] Tot i així, cal remarcar que el corrent altern és molt més present als circuits elèctrics de potència que el corrent continu.
  • Unificacio Italiana

    Unificacio Italiana
    La unificació italiana fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés,Piemont-Sardenya), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia,que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
  • Unificacio Alemanya

    Unificacio Alemanya
    La unificació alemanya fou un procés polític endegat al segle XIX que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
  • Telefón

    Telefón
    És un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies. Normalment la conversa és entre dues persones, tot i que ocasionalment pot haver-n'hi tres o més. El telèfon és un dels electrodomèstics més comuns. La majoria de telèfons funcionen sobre una complexa Xarxa Telefònica Commutada.Va ser inventat per Antonio Meucci, qui el 1854 va construir el seu primer prototip, encara que no el va patentar.
  • La conferencia de Berlin

    La conferencia de Berlin
    La conferència va ser convocada i organitzada pel Canceller d'Alemanya Otto von Bismarck[1] a petició de Portugal,[2] amb la finalitat de resoldre els problemes que creava l'expansió colonial a Àfrica i resoldre la Cursa per l'Àfrica.
  • Motor d'explosio

    Motor d'explosio
    Un motor de combustió interna és un tipus de màquina que obté energia mecànica directament de l'energia química produïda per un combustible que crema dins d'una cambra de combustió, la part principal d'un motor.
  • Taylorisme

    Taylorisme
    El taylorisme consisteix en la divisió de les tasques dels processos de producció, suposa l'aïllament del treballador i la imposició d'un salari variable i proporcional al valor que l'obrer afegeix al procés. Va suposar una nova forma d'organització industrial que tenia per finalitat augmentar la productivitat i evitar el control dels obrers sobre el seu temps de treball.