Eix cronologic

  • 711

    Batalla de Guadalete

    Batalla de Guadalete
    La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània
  • Period: 711 to 929

    EMIRAT DEPENENT DE DAMASC

  • 714

    Primer emir ABD AL AZIZ IBN MUSA

    Primer emir ABD AL AZIZ IBN MUSA
    Abd al-Aziz ibn Musa ibn Nusair
    (en àrab, عبد العزيز بن موسى‎)
    va ser el segon valí d'al-Àndalus,
    governador entre els anys 714 al 716.
    Residió en Sevilla (Sevilla).ç
    Es va casar amb Egilona, la viuda de l'últim rei visigoda Rodrigo.1
  • 728

    La Batalla de Covadonga

    La Batalla de Covadonga
    La Batalla de Covadonga, any 722 dC, tuvo lugar a la zona montañosa d'Astúries, on un grup d'uns 300 homes s'enfrontaven a uns 20.000 sarracenos, reduint-se la batalla a una cueva llamada Covadonga on es refugiaren els guerrers comandats per Don Pelayo.
  • 732

    Batalla de Poitiers

    Batalla de Poitiers
    El 10 d'octubre del 732 las tropas de los francos, liderados por Carlos Martel, derrotaron en Tours, cerca de Poitiers, a l'exèrcit musulmà que havia entrat a Europa per la península ibèrica 20 anys abans.
  • 756

    Abd al Rahman I es proclama emir independent

    Abd al Rahman I es proclama emir independent
    Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (àrab: عبد الرحمن الداخل, ʿAbd ar-Raḥmān ad-Dāḥmān ad-Dāẖil) (731- 731- 308 de setembre) . El seu malnom ad-Dàkhil vol dir ‘l’Emigrant’. Era fill de Muàwiya ibn Hixam.
  • Period: 756 to 929

    EMIRAT INDEPENDENT DE BAGDAD

  • 757

    Govern d’Hisham I

    Govern d’Hisham I
    Abu al-Walid Hisham al-Rida, també conegut com Hixem I en la transcripción española antigua; (Còrdova, Emirat de Córdoba, 26 d'abril de 757 – íbidem, 12 de juny de 796) fou el segon emir independent de Córdoba, reinant des del 7 d'octubre de 788 fins a abril de 796. Fue hijo y sucesor de Abderramán I y de la seva esposa, una antiga esclava visigoda conversa al Islam.
  • 785

    Comença la construcció de la Mesquita de Còrdova

    Comença la construcció de la Mesquita de Còrdova
    La mesquita de Còrdova, convertida des del segle xiii a la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí. El seu arquitecte és desconegut, però se sap que la mesquita fou construïda entre el 785 i el 788, sota el regnat d'Abd-ar-Rahman I, a partir d' una església cristiana del segle v, la basílica de Sant Vicenç Màrtir, a la ciutat andalusa de Còrdova.
  • 786

    Govern d’Abd al Rahman II

    Govern d’Abd al Rahman II
    Abū l-Mutarraf 'Abd ar-Rahmān ibn al-Hakam (en árabe: أبو المطرف عبد الرحمن بن الحكم), més conegut com Abderramán II (Toledo, octubre-novembre de 7921),​ -22 de setembre de 7921,​ -22 de setembre de 7921 y sucesor de Alhakén I, fue el cuarto emir omeya de Córdoba des del 25 de mayo de 822 hasta su muerte
  • 903

    Conquesta de les Illes Balears per Isam al-Khawlani

    Conquesta de les Illes Balears per Isam al-Khawlani
    Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus (àrab: الجزائر الشرقية للأندلس, al-Jazāʾir ax-Xarqiyya li-l-L-Àndalus) -1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira. La seva organització política varia en gran manera al llarg dels més de tres segles de dominació islàmica, des de forta dependència del poder central durant el Califat de Còrdova fins a la plena independència, de la Taifa de Mallorca, passant per totes les situacions intermèdies.
  • 915

    Govern d’Alhakan

    Govern d’Alhakan
    El califa omeya Al-Hakam II (915-976) fou una figura destacada durant el domini musulmà a la península ibèrica. Reinó el Califato de Córdoba des de l'any 961 fins al 976, any de la seva mort.
  • 915

    Califat d’al-Hakam II

    segon califa omeia de Còrdova, des del 16 d'octubre de 961 fins a la seva mort. No només va sostenir l'apogeu a què va arribar el califat amb el seu pare, sinó que amb ell va aconseguir la seva màxima esplendor. Als 8 anys va ser nomenat successor d'Abderramán III, i la seva educació va ser exquisida, participant intensament en les activitats del regnat, així com en les campanyes militars, acompanyant el califa diverses vegades.
  • Period: 929 to 756

    CALIFAT DE CÒRDOVA

  • 936

    Comença la construcció de la ciutat de Medina al-Zahra.

    La història de Medina Azahara comença amb Abderraman, III, i la seva decisió de construir una ciutat als afores de Còrdova, entre els anys 936 i 976. Ciutat que en conjunt aglutinarà les tasques tant administratives com A l'alçada inferior és on es va desenvolupar pròpiament la ciutat amb els serveis propis.
  • 976

    Califat d'Hisham II

    No obstant, el personatge més poderós de la mateixa, el visir Iaàfar al-Mushafi, es va oposar a aquesta alternativa i va ordenar a Muhammad ibn Abi Amir que acabés amb la vida d'Al-Mugira. Segons una altra versió dels fets no contrastada, els saqalibah que formaven la guàrdia eslava del palau van intentar substituir al tron Hisham pel seu oncle Al-Mugira, però entre els suports amb què comptava el califa-nen hi havia poderosos personatges de la cort
  • 997

    Campanya contra Santiago de Compostel·là a càrrec d’al-Mansur (Almansor).

    «Al-Mansur havia arribat en aquesta època al grau més alt de poder. Socorregut per Allah a les seves guerres amb els prínceps cristians, va marxar contra Santiago, ciutat de Galícia, que és el més important santuari cristià d'Espanya i de les regions properes del continent. L'església de Santiago és com la Qaaba per a nosaltres . Al-Mansur va dirigir contra aquesta ciutat l'expedició estival que va sortir de Còrdova el dissabte 23 Chumada II de 387 , que era la seva quarantena vuitena campanya .
  • 1009

    Desmembrament del Califat i aparició dels Regnes de Taifes

    S'anomenen taifes (de l'àrab طائفة, tā'ifa, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’[1]) al seguit de Principats mulsulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009. Tot i que inicialment reconeixien una autoritat superior califal, van acabar convertint-se en estats independents, coneguts historiogràficament amb el nom de regnes de taifes.
  • Period: 1009 to 1110

    REGNES DE TAIFES

  • 1090

    Invasió dels almoràvits.

    Entre els anys 1090-1046 es produeix l'arribada dels Almoràvits i els Almohades a la Península Ibèrica. Aquests són grups nòmades berbers del nord dÀfrica. Els musulmans espanyols els conviden a instal·lar-se a la península per augmentar el nombre de soldats als seus exèrcits i revitalitzar la pràctica de l'Islam.
  • 1147

    Invasió dels almohades.

    Muhámmad ibn Túmart fundó un movimiento religioso con el apoyo de un grupo de tribus bereberes del Alto Atlas de Marruecos5​6​ , organizando el derrocamiento de los almorávides, de origen cenhegí. Posteriormente, Abd al-Mumin y su familia, bereberes cenetes, tomaron el control y eliminaron a los ziríes y hammadíes del Magreb central y oriental. Los almohades fueron derrocados por las dinastías bereberes de los meriníes, los ziyánidas y los háfsidas del Magreb.
  • 1212

    Batalla de les Navas de Tolosa

    Va ser iniciativa d'Alfons VIII entaular una gran batalla contra els almohades després d'haver patit la derrota d'Alarcos el 1195
  • 1237

    Comença la construcció de l’Alhambra de Granada

    Concretament, va ser Muhammad I o Ibn al-Ahmar, qui va traslladar la seva cort de l'Albaycín al turó de la Sabika el 1237, iniciant les obres de l'Alhambra amb construccions com la Torre de la Vela, la Torre de l'Homenatge i la Sèquia Reial.
    palau del paral de l'alhambraMés tard és deposat i assassinat, començant una sèrie de lluites internes a la cort granadina.
  • 1237

    Es crea el Regne nassarita de Granada

    El seu fundador, Muhammad I (1237-1273), que pertanyia a la família àrab dels Banu Nasr (d'aquí el nom Nazarí o Nazarita), va fixar la seva residència a l'Alhambra.
  • Period: 1492 to 1482

    REGNE NASSARITA DE GRANADA

  • Comença a construir-se la Giralda de Sevilla

    Giralda és el nom que rep la torre campanar de la catedral de Santa Maria de la Seu de la ciutat de Sevilla, a Andalusia . A la seva cúspide es troba l'estàtua de bronze que representa el Triomf de la Fe i que té funció de penell, el Giraldillo.1
    El 29 de desembre de 1928 la catedral, inclosa la Giralda, va ser declarada Monument Nacional.