Eix cronològic

  • BATALLA DEL GUADALETE
    711

    BATALLA DEL GUADALETE

    Exércit d'àrabs i bereberes; i els visigots, que van ésser derrotats
  • BATALLA DE COVADONGA
    722

    BATALLA DE COVADONGA

    Batalla entre Asturias; i Al-Ándalus, que van ésser derrotats.
    Va iniciar al 718 i va acabar al 722, va ésser una escaramussa
  • BATALLA DE POITIERS
    Oct 10, 732

    BATALLA DE POITIERS

    Batalla entre francs(imperi carolingi); i Al-Ándalus, que van ésser derrotats
  • BATALLA DE RONCESVALLS
    Aug 15, 778

    BATALLA DE RONCESVALLS

    Batalla en la qual van lluitar Bernardo del Carpio i el franc Roldán
  • CARLEMANY CONQUEREIX GIRONA
    785

    CARLEMANY CONQUEREIX GIRONA

    Va ésser una conquesta carolíngia del territori que es convertí en el comtat de Girona i que amb el temps passaria a formar part del Principat de Catalunya.
  • LLUIS I CONQUEREIX BARCELONA
    801

    LLUIS I CONQUEREIX BARCELONA

    La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.
  • CARLEMANY SIGNA LA PAU AMB ELS MUSULMANS
    812

    CARLEMANY SIGNA LA PAU AMB ELS MUSULMANS

    Conquesta de Barcelona al 801, a partir d’aquesta ciutat els francs van realitzar accions contra Tortosa, Osca i Pamplona que van fracassar, fet que va portar Carlemany, l’any 812, a signar la pau oferta pels musulmans.
  • MORT D'ALFONS III
    Dec 20, 910

    MORT D'ALFONS III

    Alfons III va morir a Zamora l'any 910, poc després de ser destronat pels seus fills, que es van repartir el regne: García I es va quedar amb Lleó, Ordoño II amb Galícia i Fruela II amb Astúries.
  • MUSULMANS ATAQUEN BARCELONA
    985

    MUSULMANS ATAQUEN BARCELONA

    El saqueig de Barcelona[1] fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del segle x.
  • BARRELL II I LA PROMESA DE FIDELITAT
    988

    BARRELL II I LA PROMESA DE FIDELITAT

    Barrell II trenca la promesa de fidelitat amb el rei franc i es proclama com primer comptat català independent
  • CAIGUDA DEL CALIFAT DE CÒRDOBA
    1035

    CAIGUDA DEL CALIFAT DE CÒRDOBA

    El califat de Còrdova va acabar exactament el 30 de novembre de l'any 1031. Aquest dia la noblesa àrab de la ciutat, farta de les contínues rebel·lions i del mal govern de l'últim califa omeia, Hisham III, va decidir donar fi al califat i al govern dels omeia. Hisham III va ser expulsat de la ciutat.
  • MORT D'ALFONS I D'ARAGÓ
    1134

    MORT D'ALFONS I D'ARAGÓ

    En 1134 Alfons el batallador va tractar d'apoderar-se de Fraga, però va ser derrotat i va sofrir ferides que van acabar per causar-li la mort el 7 de setembre de 1134. Se situa el lloc de la seva mort en Poleñino (Huesca).
  • CASAMENT DE PETRONELLA i RAMON BERENGUER
    1150

    CASAMENT DE PETRONELLA i RAMON BERENGUER

    El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la princesa aragonesa Petronella van contreure matrimoni a l'agost de 1150 as Castell del Rei, just quan ella complia 14 anys.
  • BATALLA DE MURET
    1213

    BATALLA DE MURET

    va ser la batalla decisiva de l'anomenada croada albigenc. Es va lliurar el 12 de setembre de 1213 en una plana de la localitat fortificada occitana de Muret, uns dotze quilòmetres al sud de Tolosa. de Tolosa, Bernat IV de Cominges i Ramon Roger de Foix, contra les tropes creuades i les de Felip II de França manades per Simó IV de Montfort.
    HISTORIA
    RUTA
  • CONQUESTA DE MALLORCA
    1235

    CONQUESTA DE MALLORCA

    La conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. La ciutat de Madîna Mayûrqa va caure al desembre del primer any, però la resistència musulmana a les muntanyes va durar dos anys més.
  • CONQUESTA DE VALENCIA
    1238

    CONQUESTA DE VALENCIA

    La conquesta de València va ser el conjunt de maniobres militars que van portar a l'annexió de la major part de l'actual territori de la Comunitat Valenciana a la Corona d'Aragó.
  • MORT DE MARTÍ L'HUMA SENSE TRASCENDENCIA
    1410

    MORT DE MARTÍ L'HUMA SENSE TRASCENDENCIA

    El 31 de maig de 1410 va morir Martín l'Humà als 54 anys sense haver pogut nomenar un hereu, posant fi a la Casa d'Aragó, i obrint-se un interregne de dos anys en què fins a sis pretendents es van disputar el tron de la corona.
    HISTORIA
  • CONQUESTA DE NAPOLS
    1442

    CONQUESTA DE NAPOLS

    En 1441, l'exèrcit d'Alfonso va posar lloc a Nàpols que finalment cau el 2 de juny de 1442. El Regne de Nàpols s'unia així per fi a la Corona d'Aragó, encara que el papa no va reconèixer a Alfonso com el seu rei fins a 1444
  • SENTENCIA ARBITRAL DE GUADALUPE
    1486

    SENTENCIA ARBITRAL DE GUADALUPE

    La sentència arbitral promulgada per Ferran II d'Aragó a Guadalupe en 1486 és un dels documents de major transcendència del seu regnat i una de les millors mostres de la seva habilitat política.
  • RENDICIÓ DE GRANADA
    1492

    RENDICIÓ DE GRANADA

    el Regne de Granada es rendeix davant els Reis Catòlics, que posen fi a la Reconquesta. Isabel de Castella i Ferran d'Aragó van aprofitar les divisions internes del regne nassarita per a derrotar-lo.