1

Edat moderna

  • Period: 1400 to 1520

    Renaixement

    El Renaixement va ser un període històric que va tenir lloc entre els segles XIV i XVI a Europa. Es va caracteritzar per un renaixement cultural i artístic on es van valorar la raó, l'humanisme i la bellesa clàssica. Durant aquesta època, es van produir grans avenços en les arts visuals, la literatura, la música i l'arquitectura. En resum, el Renaixement va ser una època de profunda transformació cultural, intel·lectual i social que va influir a tot el món occidental.
  • Period: 1400 to 1500

    Economia i política

    Al segle XIV, l'economia va experimentar canvis amb el sorgiment de ciutats i centres comercials, el desenvolupament del sistema capitalista i l'expansió del comerç. La política va estar dominada pels estats-nació i la monarquia absoluta, amb conflictes i guerres pel poder i els territoris. Van sorgir noves institucions polítiques i es va produir la Guerra dels Cent Anys. Aquests canvis van marcar l'evolució de l'economia i la política al segle XIV.
  • 1440

    Creació del David de bronze de Donatello di Niccolò

    Creació del David de bronze de Donatello di Niccolò
    El David de Donatello és una escultura exempta en bronze de 158 cm, realitzada cap a l'any 1440 (o cap al 1430 segons alguns experts) per encàrrec de Cosme el Vell, que la volia situar als jardins del seu palau a Florència
  • Period: 1450 to

    Humanisme

    L'humanisme va ser un moviment cultural i intel·lectual durant el Renaixement que valorava la humanitat i l'estudi de les humanitats. Va promoure l'educació integral, el pensament crític i l'apreciació de la bellesa i la cultura. La seva influència es va estendre a l'art, la literatura, l'educació, la política i la religió. L'humanisme va deixar un llegat durador en promoure una mentalitat oberta i crítica i valorar la dignitat i el potencial de l'individu.
  • 1453

    L’Imperi Otomà conquesta Constantinoble

    L’Imperi Otomà conquesta Constantinoble
    En 1453, el Imperio Otomano conquistó Constantinopla, poniendo fin al Imperio Bizantino. Este evento tuvo un impacto significativo en Europa y en la región, abriendo la ruta hacia el este para los otomanos y llevándolos a expandirse como una potencia dominante en la región.
  • 1455

    Invenció de la Impremta

    Invenció de la Impremta
    Tras años de investigaciones y ensayos en secreto, Johannes Gutenberg dio hacia 1450 con la invención de la imprenta, un sistema que transformaría la difusión del saber en Europa.
  • 1469

    Casament d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó

    Casament d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó
    El casament d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó el 1469 va ser un esdeveniment clau en la història d'Espanya. Aquesta unió matrimonial va unificar els regnes d'Aragó i Castella i va donar lloc a la formació de l'Estat espanyol. Isabel i Ferran van governar conjuntament com a Reis Catòlics, consolidant el seu poder i impulsant l'expansió territorial. Aquesta unió va ser fonamental per al desenvolupament de l'imperi espanyol i va marcar un punt d'inflexió en la història del país.
  • 1478

    Creació del Tribunal de la Inquisició 1478

    Creació del Tribunal de la Inquisició 1478
    El Tribunal de la Inquisició va ser creat el 1478 pels Reis Catòlics d'Espanya, Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó. Aquest tribunal tenia com a objectiu lluitar contra l'heretgia i preservar la fe catòlica. Va tenir un gran poder i autoritat, condemnant i castigant els suposats heretges. Va generar por i desconfiança, i va centralitzar el poder dels Reis Catòlics sobre la religió.
  • Period: 1479 to 1516

    Regnat dels Reis Catòlics

    El regnat dels Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, de 1479 a 1516, va unificar els regnes d'Aragó i Castella i va ser marcat per la conquesta de Granada, el suport a Cristòfol Colom en el descobriment d'Amèrica, l'establiment de la Inquisició espanyola i diverses reformes internes. El seu regnat va ser un punt d'inflexió en la història d'Espanya, sent la base per al futur desenvolupament de l'imperi espanyol.
  • 1486

    Sentència arbitral de Guadalupe 1486

    Sentència arbitral de Guadalupe 1486
    La Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486 va ser un acord arbitrat entre Espanya i Portugal per resoldre el conflicte territorial sobre les rutes comercials cap a les Índies. Va establir una divisió d'influència entre ambdós països, amb Portugal controlant les terres a l'oest del meridià 370 lliures i Espanya les terres a l'est. Aquest acord va ser presidit pel papa Innocenci VIII i va posar fi al conflicte territorial entre les dues nacions en aquell moment.
  • 1490

    Creació de l'Home de vitruvi de Leonardo da Vinci

    Creació de l'Home de vitruvi de Leonardo da Vinci
    L'Home de Vitruvi és un famós dibuix acompanyat de notes anatòmiques de Leonardo da Vinci realitzat prop de l'any 1492 en un dels seus diaris. Representa una figura masculina despullada en dues posicions sobreimpreses de braços i cames i inscrita en un cercle i un quadrat. Es tracta d'un estudi de les proporcions del cos humà, fet a partir dels textos del tractat d'arquitectura de Vitruvi, arquitecte de l'antiga Roma, del qual el dibuix pren el nom.
  • 1492

    Conquesta del Regne de Granada

    Conquesta del Regne de Granada
    La conquesta del Regne de Granada el 1492 va posar fi al domini musulmà a la península Ibèrica. Els Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, van conquistar Granada després d'una llarga campanya militar. Aquesta conquesta va unificar tot el territori sota la corona d'Espanya i va suposar un punt d'inflexió en la història de la península Ibèrica.
  • 1492

    Expulsió dels jueus de la Corona hispànica

    Expulsió dels jueus de la Corona hispànica
    L'expulsió dels jueus de la Corona Hispànica el 1492 va ser una decisió dels Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó. Mitjançant el Decret de l'Alhambra, es va exigir als jueus que es convertissin al cristianisme o abandonessin el territori. Aquesta decisió va tenir conseqüències importants per a la comunitat jueva, incloent l'exili, la pèrdua de béns i la discriminació en anys posteriors. Va ser un esdeveniment significatiu amb impacte econòmic, social i cultural.
  • 1492

    Descobriment d’Amèrica

    Descobriment d’Amèrica
    En 1492, Cristóbal Colón, navegante al servicio de los Reyes Católicos de España, descubrió América. Este evento tuvo un impacto histórico significativo, ya que abrió la puerta a la colonización y exploración europea del continente. También marcó el comienzo de un período de intercambio cultural entre Europa y América.
  • Period: 1492 to

    Edat Moderna

    L'Edat Moderna va ser un període històric que va abastar des del segle XV fins al XVIII. Inclou els descobriments geogràfics, el Renaixement, la Reforma Protestant, les monarquies absolutes, la Revolució Científica i la Il·lustració. Durant aquesta època, es va produir una expansió colonial, avenços en l'art i la ciència, canvis religiosos i transformacions al sistema polític. L'Edat Moderna va establir les bases per a la societat moderna i va deixar un impacte durador a la història.
  • 1493

    Segon viatge de Colom a Amèrica 1493

    Segon viatge de Colom a Amèrica 1493
    El segon viatge de Cristòfol Colom a Amèrica es va produir el 1493. Va liderar una expedició cap a les Illes del Carib, establint assentaments a La Hispaniola. Malgrat les dificultats, aquest viatge va marcar el començament de la colonització europea a Amèrica.
  • 1497

    Conquesta de Melilla

    Conquesta de Melilla
    La conquesta de Melilla el 1497 va ser realitzada per les tropes castellanes sota el comandament del rei Ferran II d'Aragó. Aquesta conquesta va permetre a Espanya controlar la ciutat estratègica de Melilla, consolidant així la seva presència a la regió i assegurant l'accés a les rutes comercials mediterrànies. A més, va ser un pas important cap a la posterior expansió colonial espanyola a terres africanes.
  • 1498

    Tercer viatge de Colom a Amèrica 1498

    Tercer viatge de Colom a Amèrica 1498
    El tercer viatge de Cristòfol Colom a Amèrica es va produir el 1498. Va explorar les costes de Sud-amèrica i va descobrir l'illa de Trinitat i la desembocadura del riu Orinoco. Malgrat les dificultats i els conflictes amb els colons, aquest viatge va ampliar el coneixement sobre el continent i va obrir camí a futures exploracions.
  • Period: 1500 to

    Economia política

    En resum, el segle XVI va ser testimoni de l'apogeu del mercantilisme, l'expansió colonial i la consolidació de les monarquies absolutes. Aquests canvis van tenir un impacte durader a l'economia i la política, assentant les bases del sistema capitalista i deixant una influència significativa en la història posterior.
  • 1502

    Expulsió dels musulmans de la Corona hispànica 1502

    Expulsió dels musulmans  de la Corona hispànica 1502
    L'expulsió dels musulmans de la Corona Hispànica va ocórrer durant diversos períodes, especialment durant el procés de la Reconquesta i després de la caiguda de Granada el 1492. Aquests episodis van implicar polítiques de conversió forçada i expulsió dels musulmans, tenint un impacte significatiu en la comunitat musulmana i en la història de la regió.
  • 1502

    Quart viatge de Colom a Amèrica

    Quart viatge de Colom a Amèrica
    El quart viatge de Cristòfor Colom a Amèrica es va produir el 1502. Va explorar les terres de l'Amèrica Central, enfrontant-se a tempestes i problemes logístics. Tot i això, va establir contacte amb les comunitats indígenes i va fer descobriments geogràfics significatius. Aquest viatge va ser marcat per problemes i conflictes, i va ser l'últim de Colom a Amèrica. Va contribuir a l'ampliació del coneixement europeu sobre aquestes terres i va obrir camí a futures exploracions.
  • 1504

    Creació del David de Michelangelo Buonarroti

    Creació del David de Michelangelo Buonarroti
    El David, de vegades anomenat David de Miquel Àngel, és una obra renaixentista de Michelangelo Buonarroti que es troba a la Galleria dell'Accademia de Florència. Esculpida entre 1501 i principis del 1504 en marbre blanc de Carrara, és, junt amb el Moisès i la Pietat, una de les tres obres més conegudes de Miquel Àngel, i obra mestra de l'art universal. L'escultura representa a l'heroi bíblic, el Rei David, quan s'està preparant per a enfrontar-se a Goliat.
  • 1504

    Conquesta del Regne de Nàpols 1504

    Conquesta del Regne de Nàpols 1504
    La conquesta del Regne de Nàpols el 1504 va ser realitzada per Ferran II d'Aragó. Mitjançant l'ús de les seves tropes, Ferran II va derrotar les forces locals i va establir el seu control sobre el regne, incorporant-lo als territoris de la Corona d'Aragó. Aquesta conquesta va reforçar el poder de Ferran II i va tenir conseqüències importants en l'àmbit polític i econòmic de la regió.
  • 1510

    Conquesta d’Alger i Bugia

    Conquesta d’Alger i Bugia
    En el 1510, una expedició militar enviada per Ferran II d'Aragó va conquerir les ciutats d'Alger i Bugia a Algèria. Aquesta conquesta va permetre a Espanya establir el seu control sobre aquests ports estratègics i debilitar els corsaris berbers. Va marcar un pas més en l'expansió espanyola a la regió, tot i que la seva presència no va ser permanent.
  • 1511

    Raffaello Sanzio pinta l'Escola d'Atenes

    Raffaello Sanzio pinta l'Escola d'Atenes
    L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael. Va ser pintada entre el 1509 i el 1510 com a part de l'encàrrec a Rafael de decorar amb frescos tots els salons del Palau Apostòlic del Vaticà que ara es coneixen com les Stanze di Raffaello.
  • 1515

    Conquesta del Regne de Navarra

    Conquesta del Regne de Navarra
    La conquesta del Regne de Navarra el 1515 va ser una acció militar duta a terme per Carles I d'Espanya per sotmetre el regne i incorporar-lo a l'Imperi espanyol. Després de derrotar les forces navarreses a la batalla de Noáin, el regne va ser conquerit i va perdre la seva independència. Aquesta conquesta va generar resistència i va provocar canvis importants en l'estructura de govern i la cultura de Navarra.
  • Period: 1516 to 1556

    Regnat de Carles I d’Espanya

    Carles I d'Espanya, conegut com Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, va governar des de 1516 fins a 1556. Durant el seu regnat, va presidir un extens imperi que incloïa Espanya, Itàlia, els Països Baixos i colònies americanes. Va enfrontar-se a desafiaments com la Reforma Protestanta i conflictes amb altres potències europees. Va abdicar el 1556 i es va retirar al monestir de Yuste fins a la seva mort. El seu regnat va ser marcat per l'expansió imperial i les tensions religioses de l'època
  • 1517

    Inici de la Reforma Protestant

    Inici de la Reforma Protestant
    La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517
  • 1517

    Fundació de la ciutat de Manila 1517

    Fundació de la ciutat de Manila 1517
    La ciutat de Manila va ser fundada el 1571 per Miguel López de Legazpi a les Filipines. Aquesta vila va esdevenir un important centre comercial i punt clau per al comerç amb l'Àsia oriental. Manila va créixer en importància econòmica i política, convertint-se en la capital de les Filipines durant la dominació espanyola. Va jugar un paper destacat en la història colonial i comercial de la regió.
  • 1520

    Revolta de les comunitats

    Revolta de les comunitats
    La Revolta de les Comunitats va ser un conflicte armat que va tenir lloc a Castella, Espanya, el 1520-1521. Les comunitats locals es van alçar contra les polítiques reials i les injustícies socials. Malgrat la seva resistència, van ser derrotades per les forces reials i la revolta va ser reprimida. Aquesta revolta va ser un dels primers moviments de rebel·lió popular contra el poder absolutista del monarca i va tenir un impacte significatiu en la història d'Espanya.
  • 1521

    Caiguda de Tenochtitlan 1521

    Caiguda de Tenochtitlan 1521
    La caiguda de Tenochtitlán va succeir el 1521 durant la conquesta de Mèxic per part d'Hernán Cortés. Després d'un llarg setge i combats ferotges, els espanyols van prendre el control de la capital de l'Imperi Azteca. Aquest esdeveniment va marcar la fi de l'Imperi Azteca i va establir el domini espanyol a la regió, donant lloc a la colonització espanyola i a l'establiment de la Nova Espanya.
  • 1521

    Batalla de Villalar 1521

    Batalla de Villalar 1521
    La Batalla de Villalar, que va tenir lloc el 1521 a Villalar de los Comuneros, Castella, va ser un enfrontament entre les forces reials i les tropes comuneres durant la Guerra de les Comunitats de Castella. Les forces reials van derrotar els comuners, posant fi a la rebel·lió. Aquesta batalla va suposar una victòria decisiva per part dels reials i va marcar el final de la resistència comunera.
  • 1522

    Primera volta al món 1522

    Primera volta al món 1522
    El 1522, l'expedició de Magellan-Elcano va completar la primera volta al món. Després de partir de Sevilla, Espanya, van navegar per diverses regions, incloent l'oceà Pacífic i les Filipines. Tot i la pèrdua de Magellan, l'expedició va continuar sota Elcano i va tornar a Sevilla, finalitzant amb èxit la circumnavegació. Aquesta fita va obrir noves rutes marítimes i va ampliar el coneixement geogràfic de l'època.
  • 1525

    Batalla de Pavia 1525

    Batalla de Pavia 1525
    La Batalla de Pavia del 1525 va ser una confrontació militar entre les forces espanyoles-imperials i l'exèrcit francès durant les Guerres Italianes. Les forces espanyoles van derrotar als francesos, capturant el rei Francesc I. Aquesta batalla va consolidar la posició de Carles I d'Espanya i va tenir un impacte significatiu en la política europea de l'època.
  • 1543

    Proposta l'heliocentrisme de l'univers

    Proposta l'heliocentrisme de l'univers
    Heliocentrisme és el model cosmològic segons en el qual el Sol és el centre del sistema solar i tots els planetes orbiten al seu voltant, el seu descobridor es deia Copèrnic.
  • 1543

    Primeres disseccions del cos humà

    Primeres disseccions del cos humà
    L'anatomia fa referència a l'estudi de l'estructura dels éssers vius.
    Però ja al segle XV/XVI per la necessitat de perfeccionar el coneixement del cos humà, es permetia fer de 1 a 2 disseccions a l'any. L'iniciador d'aquesta grandiosa tasca va ser Leonardo da Vinci, el seu fundador va ser Vesalio i la va concloure Harvey
  • 1553

    Circulació pulmonar de la sang

    Circulació pulmonar de la sang
    William Harvey va descobrir la circulació de la sang, era metge i filòsof,va demostrar com circula la sang (retorn venós de la sang al cor).
  • 1555

    Pau d’Augsburg

    Pau d’Augsburg
    El Pau d'Augsburg del 1555 va posar fi a les lluites religioses a l'Imperi Alemany durant la Reforma Protestanta. Va establir el principi "cuius regio, eius religio", que permetia als governants determinar la religió del seu territori. Aquesta pau va garantir la llibertat religiosa als nobles i als ciutadans. Va ser un acord significatiu per a la pau religiosa a l'Imperi Alemany.
  • Period: 1556 to

    Regnat de Felip II

    Felip II va ser rei d'Espanya de 1556 a 1598. Durant el seu regnat, va centrar-se en consolidar el poder i l'unitat de l'imperi. Va enfrontar-se a conflictes amb altres països, va expandir l'imperi colonial i va promoure l'art i la cultura. La derrota de l'Armada Invencible i el declivi de l'imperi van marcar el final del seu regnat.
  • 1561

    Madrid es converteix en la capital de l’Imperi

    Madrid es converteix en la capital de l’Imperi
    El 1561, Madrid es va convertir en la capital de l'Imperi Espanyol, després que el rei Felip II traslladés la cort des de Toledo. Aquest canvi va consolidar el poder de Madrid i va convertir-la en el centre polític, administratiu i cultural de l'imperi. Aquesta decisió va tenir un impacte significatiu en el desenvolupament de la ciutat i en el paper d'Espanya a nivell internacional. Actualment, Madrid continua sent la capital d'Espanya i una ciutat important a nivell polític, cultural i econòmic
  • 1568

    Insurrecció de les Alpujarras 1568

    Insurrecció de les Alpujarras 1568
    L'Insurrecció de les Alpujarras va ser una revolta dels moriscos a la regió de les Alpujarras, a Granada, entre 1568 i 1571. Va ser una resposta a les polítiques d'assimilació i persecució religiosa imposades per Espanya. Malgrat els èxits inicials dels moriscos, l'exèrcit espanyol va reprimir la revolta i va expulsar massivament els moriscos de la regió. Aquesta insurrecció va tenir un impacte significatiu en la història de les relacions religioses i culturals a Espanya.
  • 1571

    Batalla de Lepant

    Batalla de Lepant
    La Batalla de Lepant, que va tenir lloc el 1571, va ser una victòria decisiva per a la Lliga Santa contra l'Armada Otomana. Aquesta batalla naval, liderada per Espanya, Venècia i la Santa Seu, va frenar l'expansió otomana cap a l'Europa occidental i va tenir un impacte significatiu en la geopolítica de la regió. Va ser una victòria important per a la cristiandat i va marcar un punt d'inflexió en el conflicte entre les forces cristianes i l'Imperi Otomà.
  • 1579

    Independència d’Holanda 1579

    Independència d’Holanda 1579
    L'independència d'Holanda es va produir el 1579 quan diverses províncies del nord de les Baixes van formar la Unió d'Utrecht per oposar-se al domini espanyol. Això va culminar amb la declaració oficial de la República de les Províncies Unides el 1581. Aquesta independència va marcar l'inici de l'època daurada d'Holanda com a potència naval i comercial i va tenir un impacte significatiu en la història de la regió.
  • Derrota de l’Armada Invencible 1588

    Derrota de l’Armada Invencible 1588
    La derrota de l'Armada Invencible va tenir lloc el 1588 durant el conflicte entre Espanya i Anglaterra. L'Armada Invencible, una gran flota espanyola, va ser derrotada per les forces naval angleses. Aquesta derrota va ser un punt d'inflexió important en la història naval i militar, ja que va demostrar la superioritat tàctica i tecnològica anglesa. Va debilitar el domini espanyol en els mars i va reforçar la supremacia naval anglesa.
  • Execució de Juan de Lanuza 1591

    Execució de Juan de Lanuza 1591
    Juan de Lanuza, polític i defensor dels furs d'Aragó al segle XVI, va ser executat el 1591. Es va oposar a l'abolició dels càrrecs de Justícia i Jurats d'Aragó per part del rei Felip II. Va ser arrestat, acusat de conspiració i jutjat per la Inquisició. Va ser degollat el 20 de desembre de 1591 a Saragossa, i el seu cap va ser exposat en una gàbia com a advertència. La seva execució va generar rancúnia i es va convertir en un símbol de la defensa dels drets d'Aragó.
  • Representació cartografia de la terra

    Representació cartografia de la terra
  • construcció del primer microscopi

    construcció del primer microscopi
    El 1595, a la ciutat flamenca de Mildebourg, l'òptic Zacaries Janssen (1583-1638) va muntar un petit aparell tenia a penes vint-i-cinc centímetres amb lents en dos tubs de llautó que lliscaven un dins de l'altre. D'aquesta forma rudimentària va fabricar el primer microscopi de la història
  • Period: to

    Barroc

    El Barroc va ser un moviment artístic que es va desenvolupar entre els segles XVII i XVIII. Es va caracteritzar pel seu estil ornamental i exuberant en disciplines com l'arquitectura, l'escultura, la pintura, la música i la literatura. Va destacar per les seves esglésies i palaus grandiosos, escultures realistes, pintures dinàmiques i música complexa. El Barroc va reflectir la tensió entre el fet terrenal i el fet diví, deixant un llegat durador en la cultura europea.
  • Primer microscopi

    Primer microscopi
    El telescopi que va construir Galileu el 1609 era un telescopi de refracció, amb lent convexa davant i una lent ocular còncava. Amb ell va descobrir les fases de Venus, fenomen que indicava que aquest planeta gira al voltant del Sol. També va descobrir quatre llunes girant al voltant de Júpiter.
  • Descobriment circulació sanguina

    Descobriment circulació sanguina
    William Harvey va descobrir la circulació de la sang al segle XVII. La seva teoria va establir que el cor actua com una bomba que impulsa la sang a través del cos en un circuit tancat. La sang es mou des del cor a través de les artèries, arriba als teixits a través dels capil·lars i torna al cor a través de les venes. Aquest descobriment revolucionari va asseure les bases de la fisiologia i la medicina moderna.
  • Judici a Galileu Galilei

    Judici a Galileu Galilei
    El procés de Galileo Galilei va ser una sèrie d'esdeveniments al voltant del 1610, que culminà amb el judici i condemna de Galileo Galilei per la Inquisició Catòlica Romana el 1633 per la seua defensa de l'heliocentrisme.
  • Raonament científic i progressió de las matemàtiques

    Raonament científic i progressió de las matemàtiques
    Al segle XVII, René Descartes va introduir un mètode de raonament científic en les matemàtiques. Es van qüestionar els coneixements previs, es va fer servir la geometria analítica, la lògica deductiva i el mètode axiomàtic. Es va desenvolupar una notació algebraica clara i es van resoldre problemes mitjançant equacions. Aquest enfocament va establir les bases per a la geometria analítica i el càlcul, impulsant el progrés matemàtic en aquest segle.
  • Primera calculadora mecanica

    Primera calculadora mecanica
    La primera calculadora mecànica coneguda va ser construïda pel matemàtic francès Blaise Pascal el 1642. Aquesta màquina, coneguda com a Pascalina o Roda de Pascal, era capaç de realitzar sumes i restes de manera automàtica mitjançant l'ús d'engranatges i rodes numerades. La Pascalina va ser un avenç significatiu en l'automatització del càlcul i va establir les bases per al desenvolupament de futures calculadores i ordinadors.
  • Primera mesura atmosfèrica

    Primera mesura atmosfèrica
    L'any 1643, Torricelli va realitzar la primera mesura atmosfèrica amb un baròmetre, un tub de vidre tancat ple de mercuri. En submergir-lo en un recipient amb mercuri, va observar que la columna de mercuri al tub baixava, demostrant la pressió atmosfèrica. Aquesta descoberta va ser fonamental per a l'estudi de l'atmosfera i va contribuir al desenvolupament de la meteorologia.
  • Dilatació dels gasos

    Dilatació dels gasos
    El 1661, Robert Boyle va descobrir la dilatació dels gasos. Mitjançant experiments amb un tub de mercuri, va observar que en augmentar la pressió, el volum d'un gas disminuïa. Va establir la Llei de Boyle, que afirma que el producte de la pressió i el volum d'un gas és constant a temperatura constant. Aquest descobriment va asseure les bases de la termodinàmica i va tenir un gran impacte en la comprensió dels gasos.
  • La Llei de la Gravitació Universal

    La Llei de la Gravitació Universal
    La Llei de la Gravitació Universal, formulada per Isaac Newton el 1687, descriu l'atracció gravitatòria entre dos objectes. Aquesta llei estableix que la força d'atracció és proporcional al producte de les masses dels objectes i inversament proporcional al quadrat de la distància entre aquests. És una llei fonamental en la física que explica el moviment dels cossos celestes i altres fenòmens gravitatoris.