-
Va ser un enfrontament entre tropes visigodes i omeies que va tenir lloc al sud de la península ibèrica a les o ribes del riu Guadalete, a principis del segle VIII el 71. En ella el rei godo Rodrigo va ser derrotat i probablement va perdre la vida a mans de les forces del Califat Omeya comandades per Tàriq ibn Ziyad. La derrota va ser tan completa que va suposar el final de l'Estat visigot a la península ibèrica. -
Entre l'exèrcit astur de Don Pelayo i tropes d'al-Àndalus, que van resultar derrotades. Aquesta acció de caràcter bèl·lic es considera linici de la Reconquesta dEspanya. -
Es va enfrontar a les hosts de Carles Martel contra un exèrcit omeia que havia envaït el regne merovingi dels francs. Les forces musulmanes eren comandades per Al-Gafiqi, governador de la província d'Al-Andalus, a l'actual Espanya. La victòria va ser dels cristians. El resultat va ser la detenció de les conquestes musulmanes a Europa i la consolidació definitiva de la dinastia de Martel, els Carolingis. -
La humiliació de Roncesvalles va influir de forma important en els plans de Carlemany per a la península Ibèrica. Va aconseguir capturar Barcelona, però va renunciar en canvi a prendre Saragossa, que havia estat un objectiu principal a la seva primera campanya: els valíes del nord actuaven amb relativa independència de Còrdova, podien fins i tot ser aliats ocasionals. Aquesta vegada, una aliança de caps cristians i musulmans va frustrar l'intent del rei franc d'ampliar la Marca Hispànica a oest. -
La conquesta de Girona el 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia del territori que amb el temps es convertiria en la Marca Hispànica. La conquesta de Girona després de poc més de set dècades desde la invasió musulmana d'Hispània representà l'oportunitat dels descendents dels refugiats visigots al Regne Franc de retornar als antics territoris del Regne visigòt de Toledo al sud dels Pirineus. Davant la descomposició del poder visigot, l'expansió musulmana fou ràpida i ben va atènyer Girona. -
Posteriorment al segle viii, fou conquerida pel valí Al-Hurr ath-Thaqafí i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà amb el nom de Madínat Barxiluna. La conquesta de Girona, el 785, i la conquesta de la franja de terres situades entre les comarques del Pla de Banyoles i l'Alt Segre van obrir el camí a l'atac a Barcelona, que havia restat més de vuitanta anys, almenys tres generacions nascudes i criades en un medi musulmà. -
Carlemany va veure que ell i el seu exercit no podien contra les tropes musulmanes, així qu va decidir fer un tracte amb ells i acordar la pau amb els dos bàndols. -
Durant el seu regnat, s’havia iniciat la crisi social i econòmica coneguda com “lo mal any primer” que anticipava un segle llarg de caresties alimentàries, d’epidèmies, de pogroms, de canvi de dinastia reial, de revolucions i de guerres civils. I seria l’inici d’una pèrdua del lideratge que havien exercit Barcelona i Catalunya al capdavant de la Corona catalanoaragonesa, en benefici de València i del País Valencià, que viurien la seva etapa de plenitud. -
El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del segle X.
Més informació: https://www.youtube.com/watch?v=jUxgdlfbS5A -
L’any 988, el comte Borrell II de Barcelona no va atendre les peticions de vassallatge d’Hug I, rei de França, amb la qual cosa va començar la independència de les terres catalanes, reconeguda fins al 1258.
Video: https://www.youtube.com/watch?v=V_KQKEZtF9s -
La causa de la caiguda del Califat van ser les lluites internes dins del Califat, no pas la feble pressió militar dels regnes cristians del nord. La població àrab dins de l'Espanya musulmana era molt minoritària, la major part de la població baixava de cristians conversos a la religió musulmana. Ells es portaven molt malament amb els àrabs, i també els berbers eren enemics dels àrabs. Els àrabs formaven la minoria governant a Còrdova, però amb poc suport social. -
Alfonso només va estar casat amb Urraca i no va tenir descendència. Així, el 1131, redacta testament repartint el seu regne entre les ordres militars del Temple, Sant Sepulcre i Sant Joan de l'Hospital. Alfonso mor per les ferides fetes a Fraga. Els nobles consideren inviable el testament, per la qual cosa no ho fan i el regne es fragmenta, després de mig segle, a Aragó i Navarra. Aragó passa a mans de Don Ramiro el Monjo, germà del difunt. Navarra, és lliurada a García Ramírez “El Restaurador”. -
Es va pactar aquest matrimoni quan Peronella tenia 1 any i Ramon 19. Es van casar a Lleida, es casaven Ramon Berenguer IV, de 36 anys, —comte independent de Barcelona, Girona, Osona i la Cerdanya— i Peronella, de 14 anys, —hereva del regne d'Aragó i del comtat independent de la Ribagorça—. Gracies a aquest matrimoni es va formar la corona catalanoaragonesa. -
La batalla de Muret va consistir en l'escaramussa decisiva de l'anomenada croada albigenc. Va tenir lloc el 13 de setembre de 1213 en una plana de la localitat occitana de Muret, uns dotze quilòmetres al sud de Tolosa de Llenguadoc. -
Després de la conquesta de Mallorca per Jaume I quedaven dos grans reductes musulmans a les restants illes de l'arxipèlag. Jaume I va decidir encendre grans fogueres per fer creure als seus enemics que hi havia un gran contingent militar, estratagema que va donar els seus fruits. D'altra banda, l'illa d'Eivissa també posseïa una forta presència musulmana. -
Tres etapes a la presa de valencià:
1-Entre el 1231 i 1233 trobarem l'actuació militar a les comarques septentrionals de València, arribant la frontera del regne d'Aragó fins a Borriana.
2-Des del 1233 fins al 1238 es va atacar un segon moment en què es van obtenir els territoris centrals de València després d'uns dies de setge.
3-La tercera i darrera part de la conquesta del territori valencià es va produir entre els anys 1238 i 1245, quan es va arribar a la frontera meridional fins a Biar. -
El rei va morir al monestir de Santa Maria de Valldonzella el 31 de maig de 1410. Segon lo sieu testimòni lo monarca es posà gravement malalt de sopar molt. No hi ha una causa concreta de la mort. Com el seu fill Martí el Jove mor es queda sense desdendencia masculina. La seva mort sense descendència masculina legítima comportà la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit una pausa fins a la fi del compromís de Casp. -
El 2 de juny de l'any 1442 Nàpols es va rendir a Alfons V de la Corona d'Aragó, que es va convertir també en rei de les Dues Sicílies. Des de 1416 Alfons V el Magnànim era rei de la Corona d'Aragó, encara que des de feia una mica més era també rei de Sicília, per la qual cosa ja tenia certa vocació italiana. Aquell any, la reina Joana de Nàpols, assetjada pel duc d'Anjou va decidir adoptar Alfons V com a fill i nomenar-lo hereu a canvi que aquest la defensés dels atacs francesos. -
La sentència arbitral va ser creada per Ferran II d'Aragó el 1486 és un dels documents de més transcendència del seu regnat i una de les millors mostres de la seva habilitat política. El conflicte que enfrontava els senyors de Catalunya amb els seus pagesos anomenats de remensa s'havia enquistat des de finals del segle XIV, donant lloc a successius esclats de violència que van afectar la major part del camp català, amb greus conseqüències socials i econòmiques. -
Al peu de les muralles de Granada es va fer efectiva la rendició musulmana amb el lliurament de les claus de la ciutat per part de Boabdil als Reis Catòlics. Les condicions de la capitulació es van recopilar a les anomenades Capitulacions de Granada. -
es coneix el moment històric ocorregut el 12 d'octubre de 1492, quan els europeus van arribar per primera vegada al continent americà en una expedició comandada per Cristòfor Colom perquè es creia que la Terra era plana i volia arribar fins a la ruta de la seda creuant pel fi de la Terra