-
-
-
En temps de l'Imperi Romà, la seda aplegava des de la Xina a través de la coneguda ruta de la seda, que recorria tota Àsia. Pensem en els mitjans de comunicació d'aleshores: cavalls i poc més. I pensem en els perills de ser robats que tenia aquella gent per tal d'atravessar tot un continent. -
-
Cap a l'any 700 a la Xina van aprendre a fer pocellana, que és una espècie de ceràmica molt brillant, gairebé com el vidre, molt dura i blanca, que a més sonva com una campana quan se la colpejava. Quan al poc de temps els comerciants ho portaren a Occident, els nobles es tornaren bojos per aquells plats, i figures tan brillants i se'n gastaven autèntiques fortunes comprant-se'n. A les taules de les cases d'un noble era molt important tenir uns coberts de porcellana. -
-
-
En l'any 600 es va inventat una nova arada "l'arada de vertedera" que tenia una fulla de ferro que es clavava profunda en la terra i remenejava molta terra, però clar, això també necessitava que el cavall tingués més força. I es van posar a pensdar i van intentar les ferradures. Així el cavall podia agafarse, sense esbarar, a la terra. -
-
-
Ja en feia molt de temps que en n'hi havia el costum de ficar a l'aigua algunes fulles de té perquè l'aigua no fera mal gust. I és que hem de pensar que en aquells anys no n'hi havia depiradores, i l'aigua no sempre estava neta. Molta gent el que feia era que no bebia mai aigua sinó crevesa o vi, que feien millor gust. Als musulmans com que no se'ls està permés beure alcohol i per aquells anys encara no coneixien el té, van haver d'invertar-se alguna cosa. -
-
-
-
-
N'hi ha un mineral, que es diu magnetita (perquè es va descobrir en una regió que es diu Magnesia, en el segle VI a. J.C) que té la propietat d'atraure a certs metalls. Això seria un iman natural. Més tard es va descobrir que si un tros de ferro es fregava amb la magnetica quedava magnetitzat. Seria aleshores, un iman artificial. I el que és més curiós, si s'imantava una agulla i se li donava voltes, sempre es parava assenyalant la direcció Nord-Sud. -
El primer combustible utilitzat per a alimentar el foc, i que encara és molt comú, va ser la llenya. Però la llenya es consumeix amb molta rapidesa i en faria falta moltíssima per a alimentar un foc molt gran. L'ésser humà si trobava carbó l'utilitzava, però no va ser sinó fins el segle XIII que a la Xina es va començar a furgar la terra per trobar mines de carbó. Tot i això, les priemres mines de carbó de què en tenim notícia són d'una ciutat anglesa, Newcastle.
-
-
-
-
Més que ulleres podríem parlar de cristalls d'augment. Va ser un inglès, Roger Bacon (que amés era filòsof) qui les va inventar, tot i que sembla que a la Xina i a l'Índia, ja per aquell temps n'hi havia d'aparells com el que ell va inventar. Aquestes priemers ulleres només se les ficaven persones nobles, que havien perdut molta vista i això eren una mena de lupa que servia per a que pugueren llegir. No eren ulleres per a veure de lluny, aquest tardarien encare segles en inventar-les. -
-
-
