-
El canvi climàtic fa afectar a tot el imperi roma i també a el oest de Àsia, territoris de els pobles romans. -
Neix Crist -
La religió cristiana va néixer a Palestina, a l’est de l’Imperi romà, i es va estendre per tot el territori entre els segles I i III dC. Aquesta nova religió defensava la igualtat entre totes les persones i per aquest motiu ràpidament va guanyar molts adeptes entre la gent humil.
-
El 192 dC moria l’emperador Còmode sense una descendència clara, fet que va donar pas a una sèrie d’anys d’inestabilitat política que han passat a anomenar-se el període de l’anarquia. Tot l’imperi es va veure immers en un continu de guerres civils i assassinats d’emperadors. -
La ràpida difusió del cristianisme arran de l’Imperi va preocupar molt les autoritats romanes, ja que els seus principis debilitaven la unitat política de l’Imperi: la nova religió defensava l’existència d’un sol déu i negava el culte a l’emperador, que era una mena de Déu a la terra. Aquestes persecucions van causar moltes víctimes i obligaren els fidels a practicar la seva religió en secret en espais subterranis com les catacumbes
-
La inestabilitat política i les nombroses guerres civils van suposar la fi de les conquestes territorials i l’economia romana va entrar en crisi sense aquestes conquestes. La disminució d’ingressos i l’augment de despeses van obligar les autoritats a apujar els impostos i a posar en circulació més monedes, però com que també arribava menys or i plata, aquestes monedes van passar a ser de menys qualitat, ja que incorporaven altres metalls com el coure. -
A la que Dioclecià va renunciar al càrrec d’emperador l’any 305 van retornar els enfrontaments i les guerres internes per fer-se amb el poder fins que l’emperador Constantí va imposar-se als seus oponents l’any 312. Va traslladar la capital de l’imperi a la ciutat grega de Bizanci, que va passar a anomenar-se Constantinoble. -
A la mort de Constantinoble, l’any 337, va retornar la inestabilitat fins que Teodosi “el Gran” va recuperar la idea de Dioclecià de dividir l’Imperi i aquest cop definitivament. -
A partir del segle III dC, arran del període d’anarquia, els pobles germànics van anar realitzant incursions dins del territori de l’Imperi, però sempre acabaven sent expulsats per les legions romanes. L’any 410 els Visigots van arribar fins a Roma i la van ocupar durant uns deu dies, durant els quals la ciutat imperial va ser saquejada i incendiada. -
El creixement constant del nombre de cristians va fer que l’emperador Constantí posés fi a les persecucions i decretés la llibertat de culte (Edicte de Milà, 313).