-
L'islam23 (de l'àrab: الإسلام, Sobre aquest so al-Islām (?·i)) és una religió abrahàmica monoteista que estableix com a premissa fonamental (shahada) per als seus creients que «No hi ha més déu que Déu i Mahoma és el seu profeta».4 La paraula àrab castellanitzada com Al·là, significa Déu i la seva etimologia és la mateixa de la paraula semítica Ell, amb la qual es nomena Déu a la Bíblia (i la Torà). -
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en què era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cada una amb la seva pròpia successió imperial. -
Es coneix com a conquesta musulmana d'Hispània1 o etapa musulmana inicial de la península ibèrica23 al complex procés polític i militar que al llarg del principi del segle viii explica la formació i consolidació d'al-Àndalus, així com la gènesi dels principals regnes cristians medievals peninsulars. -
El 10 d'octubre del 732 les tropes dels francs, liderats per Carlos Martel, van derrotar a Tours, prop de Poitiers, l'exèrcit musulmà que havia entrat a Europa per la península ibèrica 20 anys abans. Amb aquesta victòria aconseguien frenar l'avenç imparable dels soldats del Califat dels Omeia -
La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquistat unes set dècades abans. Aquest territori posteriorment esdevingué el comtat de Girona i, amb el temps, passà a formar part del Principat de Catalunya.
-
El setge de Barcelona va ser una de les darreres operacions militars de la guerra de successió espanyola. Es va produir entre el 25 de juliol del 1713 i l'11 de setembre del 1714. El combat va enfrontar els defensors de Barcelona, formats per la coronela i partidaris de l'arxiduc Carles; amb les tropes de Felip V d'Espanya i els seus aliats francesos. -
va escriure el nom de Principat de Tarragona una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Sant Oleguer el 1128 a Robert d'Aguiló amb autorització del Papa, com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per repoblar i fer fructíferes les terres de la antiga seu tarragoní i el camp de Tarragona del seu entorn, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana. -
Els ilergets, d'origen iber, formen un poble constituït a mitjan segle v. C.. El seu hàbitat se situa en zones elevades i, per tant, és fàcil imaginar Iltrida sobre la Roca Sobirana. Els seus cabdills més significatius van ser Indíbil i Mandoni, que es van aliar amb els cartaginesos contra els romans. -
La Corona d'Aragó fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715 -
La Corona de Castella (en llatí, Corona Castellae), com a entitat històrica, se sol considerar que comença amb la darrera i definitiva unió de les corones de Lleó i de Castella, amb els seus respectius regnes i entitats, el 1230, o bé amb la unió de les Corts, algunes dècades més tard. -
La conquesta de València (en àrab: بلنسية (Balansiya), en llatí Valentia i en valencià València) va ser el conjunt de maniobres militars que van portar a l'annexió de la major part de l'actual territori de la Comunitat Valenciana a la Corona d'Aragó. En només setze anys, entre el 1229 i el 1245, la Corona d'Aragó va aconseguir la conquesta de gran part del que ja des del 1238 es va constituir com a Regne de València. -
La pesta negra o mort negra va ser la pandèmia de pesta bubònica més devastadora de la història de la humanitat, que va afectar Euràsia al segle xiv i que va assolir un punt màxim entre 1347 i 1353. -
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans, ocorreguda el 29 de maig de 1453 (d'acord amb el calendari julià vigent en aquella època), va ser un fet històric que va posar fi a l'últim vestigi de l'Imperi romà d'Orient i que, a la periodització clàssica i segons alguns historiadors va marcar també la fi de l'Edat Mitjana a Europa. -
La ciutat de Granada (en àrab, غرﻧﺎﻃﺔ ġarnāṭah), com a entitat urbana, es remunta al segle xi, quan es produeix l'abandó de Medina Elvira, capital de la Cora d'Elvira, com a conseqüència de la desaparició del Califat de Còrdova i de la fundació del regne ziri de Granada.