-
Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest». Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. Serien els «gots de l'oest», en oposició als de l'est, els ostrogots. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales i admesa per Fermín Miranda-García, defensa que els gots eren d'origen bàltic.
-
L'edat mitjana comença amb la caiguda de l'imperi roma d'occident al segle V despres de crist, aquesta època a Europa es caracteritza pel feudalisme, un sistema social-econòmic en el que el rei li atorgava a un noble d'alt nivell terres a canvi de què el noble li jures lleialtat ajuda econòmica i bèl·lic -
La cúspide del poder visigot va ser aconseguida durant el regnat d'Euric (466-484), qui va completar la conquesta d'Hispània en una expedició el 472, en la qual només va trobar certa resistència entre els aristòcrates romans de Tarraco i Dertosa i va acabar amb la submissió de les últimes possessions hispanes de l'agonitzant Imperi Romà d'Occident excepte la Gallaecia (en poder dels sueus fins al 586, any que la va conquerir Leovigild).
-
El Regne Visigot va conquerir la península Ibèrica l'any 415 en l'època de transició de l'edat antiga a l'edat mitjana. Van entrar a la península amb l'encàrrec de sotmetre a altres pobles germànics a canvi de terres. Van arraconar als sueus a la Galleacia, van acabar amb els alans i van obligar els vàndals a traslladar-se a l'Àfrica. Després d'un període de dominació ostrogoda, Amalric restableix la independència del regne i estableix la capital a Narbona,
-
fins que els francs penetren en la Narbonense i fuig a Barcelona. Com havia fet anteriorment Ataülf, Amalric va pensar que les muralles de Barcelona el protegirien de la pressió franca, però com el seu antecessor no va pensar que el perill podia venir de dins. Amalric estava casat amb la filla del rei franc Clodoveu I, Clotilde; Clodoveu havia estat el primer rei franc en convertir-se a la fe catòlica, i la seva filla ho era. En canvi, Amalric era arrià. Aquest fet, -
sumat a la ràbia que sentia Amalric envers els francs per les derrotes infligides, van portar al rei visigot a maltractar a la seva muller. Sembla que, quan Clotilde anava a missa a la catedral catòlica de Barcelona, la noblesa visigoda arriana li llençava excrements i la insultava. Cansada d'aquesta situació,
-
Clotilde va enviar un mocador tacat de sang al seu germà, rei franc, que va enviar un mercenari que assassinà Amalric. Va ser l'últim rei visigot en viure a Barcelona i, despres, Toledo arribaria a constituir-se en la nova capital visigoda d'Hispània.
-
Entre els anys 711 i 716, els musulmans es van apoderar de la península Ibèrica, a excepció de les zones muntanyoses càntabres i pirinenques. Aquesta conquesta, encara que va tenir alguns moments puntuals de violència, va ser una entrada pacífica i sense gaire impediments. Així, per exemple, l'establiment dels àrabs a l'est peninsular començá propiciada pel pacte "d'Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr" amb "Teodomir", -
-
un delegat del govern del "Regne visigot de Toledo", que canviava terra per privilegis. Aixi no hi hagué invasió com a tal, simplement els àrabs s'hi instal·laren i no hi va haver majors problemes
-
Les taifes van aparèixer com a conseqüència de la fitna que es va desencadenar pel tron entre els partidaris del darrer califa legítim, Hixam III, i els successors d'Almansor. Els regnes de taifes eren regnes independents que tenien la ciutat com a principal centre econòmic. -
En el rerefons, també existien problemes amb la sufocant pressió fiscal necessària per a finançar el cost dels esforços bèl·lics. La divisió es va reproduir en diverses ocasions i es crearen més taifes. Tot i així, les taifes van viure una època de gran prosperitat econòmica, però no van poder aturar l'avanç dels exèrcits cristians.
-
Les croades van ser una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i de vegades dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana. van ser organitzades per coalicions d'estats europeus per reconquerir Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats estats cristians de la regió. Tingueren lloc entre els segles xi i xiii, especialment entre els anys 1095 i 1276.
-
Entre els anys 718 i 1230, es formen els principals nuclis cristians a la península en els regnes de Lleó, Castella, Portugal, Navarra i la corona d'Aragó.
En el segle xiii, es produeix un gran avanç cristià, comença l'expansió de catalans i aragonesos per la Mediterrània i la unió de Castella amb Lleó. -
La conquesta finalitza el 1492 amb la presa del Regne nassarita de Granada pels reis catòlics que l'annexionaren a la corona de Castella. Aquest mateix any, es produeix l'expulsió dels jueus i el descobriment d'Amèrica. -
