-
El 192 dC moria l’emperador Còmode sense una descendència clara, fet que va donar pas a una sèrie d’anys d’inestabilitat política que han passat a anomerar-se el període de l’anarquia.
-
La religió cristiana va néixer a Palestina, a l’est de l’Imperi romà, i es va estendre per tot el territori entre els segles I i III dC. Aquesta nova religió defensava la igualtat entre totes les persones i per aquest motiu ràpidament va guanyar molts adeptes entre la gent humil.
-
Els estudis més recents assenyalen que pels volts del segle II i III dC es va produir un canvi climàtic molt sever que va determinar el curs de la història de Rom. Per altra banda, aquest canvi climàtic també va afectar el nord d’Europa i oest d’Àsia, territori que ocupaven els pobles germànics i els Huns. Així doncs, sembla que el canvi climàtic podria estar al darrere de la caiguda de Roma. -
Tretrarquia De seguida va veure que l’imperi era massa gran per ser governat per un emperador sol i va optar per dividir-lo en dos parts i establir dos monarques a cada part. -
La ràpida difusió del cristianisme arran de l’Imperi va preocupar molt les autoritats romanes, ja que els seus principis debilitaven la unitat política de l’Imperi: la nova religió defensava l’existència d’un sol déu i negava el culte a l’emperador, que era una mena de Déu a la terra. Aquestes persecucions van causar moltes víctimes i obligaren els fidels a practicar la seva religió en secret en espais subterranis com les catacumbes. -
A la que Dioclecià va renunciar al càrrec d’emperador l’any 305 van retornar els enfrontaments i les guerres internes per fer-se amb el poder fins que l’emperador Constantí. -
El creixement constant del nombre de cristians va fer que l’emperador Constantí posés fi a les persecucions i decretés la llibertat de culte. -
A la mort de Constantinoble, l’any 337, va retornar la inestabilitat fins que Teodosi “el Gran” va recuperar la idea de Dioclecià de dividir l’Imperi i aquest cop definitivament. Va deixar l’Imperi romà d’Occident en mans del seu fill Honori, amb capital a Ravenna, i Arcadi, l’altre fill, va rebre l’oriental, amb la capital a Constantinoble. -
A partir del segle III dC, arran del període d’anarquia, els pobles germànics van anar realitzant incursions dins del territori de l’Imperi, però sempre acabaven sent expulsats per les legions romanes. L'any 378 quan els Visigots van aconseguir una victòria molt important a la batalla d’Adrianòpolis. Aquesta victòria va encoratjar la resta de pobles germànics a introduir-se cada vegada més dins l’Imperi. -
L'emperador Teodosi la va convertir en religió oficial de l’Imperi romà. -
A la mort de Constantinoble, l’any 337, va retornar la inestabilitat fins que Teodosi “el Gran” va recuperar la idea de Dioclecià de dividir l’Imperi i aquest cop definitivament. Va deixar l’Imperi romà d’Occident en mans del seu fill Honori, amb capital a Ravenna, i Arcadi, l’altre fill, va rebre l’oriental, amb la capital a Constantinoble. -
L’any 410 els Visigots van arribar fins a Roma i la van ocupar durant uns deu dies, durant els quals la ciutat imperial va ser saquejada i incendiada. L’impacte de veure la ciutat de Roma en flames va ser un cop molt dur i una estocada mortal a l’Imperi romà d’occident. -
El 455 era el torn d’un altre poble germànic, els Vàndals, que tornarien a saquejar la ciutat de Roma. -
Poc després, l’any 476, un poble bàrbar, dirigit per Odoacre, va destronar el darrer emperador de Roma, Ròmul August, amb el qual desaparegué definitivament l’Imperi romà d’Occident.