-
S'avança la frontera Hispànica fins al Llobregat.
-
després de poc més de set dècades des de la invasió musulmana d'Hispània representà l'oportunitat dels descendents dels refugiats visigots al Regne Franc.
-
va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.
-
És una església d'una sola nau, dividida en tres trams, amb dues capelles laterals a banda i banda. Està coberta per una volta d'aresta, els arcs de la qual es recolzen en mènsules.
-
El saqueig de Barcelona[1] fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del segle X.
-
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia Carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
-
Es té constància de l'existència d'aquest castell ja en el segle X, quan Galí, de la família Santmartí, corregidor de les terres del migdia del comtat de Barcelona, va emprendre des del castell de Sant Martí Sarroca la colonització dels erms i llacs de Calders.
-
Que el rei franc no ajudés Borrell II en la lluita contra Almansor va propiciar que el comte s'autoproclamés sobirà i comencés a encunyar moneda pròpia, una independència que es confirmarà legalment al Tractat de Corbeil de 1258
-
-
Les primeres notícies escrites del lloc de Calafell que han arribat fins els nostres dies daten de l'any 999, quan trobem un document de compravenda de terres entre els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda i Gombau de Besora.
-
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès. El monestir, construït entre els segles IX i XIV, destaca pel seu claustre. Va ser el monestir de major importància de tot el comtat de Barcelona.
-
El castell i muralles de Requena, són un Bé d'interès cultural, que es troben al municipi anteriorment nomenat, situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la província de València, amb número d'anotació ministerial: RI-51-0012146 i data d'anotació 21 de juliol de 2008.
-
-
Cartulari o cartoral és el llibre que aplega documents i còpies de documents relatius a un determinat domini civil o eclesiàstic, amb un cert ordre expositiu (sistemàtic, cronològic, geogràfic, etc.).
-
-
El lloc de Santa Oliva figura en un precepte del rei carolingi Lluís d’Ultramar de l’any 938 atorgat al monestir de Sant Cugat, on confirmava les seves possessions, l’any 1012 aquell monestir va concedir el castell i església de Santa Oliva a Isimbert pel seu repoblament, tot i mantenir certs drets.
-
-
El Califat omeia no va fer incursions al comtat de Barcelona perquè es creia que rebria el suport del Regne de França o l'imperi Bizantí, però en el moment que Almansor va comprovar que Lotari I de França no els ajudaria es va decidir a atacar-los.
-
-
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella)[1] (Osca, 29 de juny?[2]/ agost?[3] de 1136[4]- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).[5] També és coneguda com a Peronella Ramires.
-
El setge de Turtuixa va tenir lloc des del 29 de juny fins a finals de desembre de 1148.[1] La plaça musulmana ja havia sofert altres setges als quals s'havia resistit.
-
ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social.
-
El 17 de febrer de 1146, Berenguer Arnau va rebre el castell i la vila de Siurana. Aquesta donació permet suposar un primer intent de conquesta de les muntanyes. Siurana restava en un indret pràcticament inexpugnable per a les armes i mitjans de l'època, i probablement Ramon Berenguer IV va preferir conquerir llocs amb més importància política i econòmica.
-
Els orígens del monestir de Sant Cugat semblen força antics, hi ha qui posa la data del segle VI com la del començament de la vida comunitària en aquest lloc. El cert és que fins a 878 hom no té constància documental de la seva existència.
-
El castell de Santa Oliva o castell del Remei de Santa Oliva és un castell termenat, documentat el 1012. Està situat al cim d'un petit turó, al mig del corredor penedesenc, al nord del Vendrell i als afores del municipi de Santa Oliva (Baix Penedès).
-
La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al segle XI com a resposta de l'Església i dels pagesos a les violències perpetrades pels nobles feudals. Es poden considerar l'origen de les Corts Catalanes.
-
El Molí Alt de Santa Oliva és una obra del municipi de Santa Oliva (Baix Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local.
-
-
-
-
-
-
va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França.
-
La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
-
el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València.
-
-
El Tractat de Corbeil és l'acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil[1] entre els procuradors del rei de França Lluís IX i els procuradors del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que donaren lloc al Tractat de París firmat deu dies després, el 28 de maig del 1258, entre els representants d'Enric III d'Anglaterra i els representants del rei de França Lluís IX.
-
-
-
-
-
-
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà, mort el 1410.
