-
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476.
-
Els francs derroten als visigots i els obliguen a establir-se a Hispania.
-
La idea de recuperar l’Imperi perdut va sorgir força vegades durant la història, la més important de les quals en el segle VI, sota el regnat de l’emperador Justinià I (527-565), durant el regnat del qual, es pot afirmar que Bizanci va viure la seva època més gloriosa.
-
L'Orde de Sant Benet, més conegut sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina. Els seus monjos, coneguts com a benedictins.
-
General bizantí, destrueix el regne vàndal del nord d’Àfrica.
-
Amb el trasllat en una data anterior al 546 de la capital a Toledo pel rei Teudis, que morí assassinat en el seu palau de Toledo el 548 sense que es coneguin els motius que van portar al crim, s'inicia el Regne de Toledo.
-
El rei visigot Recared es converteix al cristianisme
-
L'hègira va ser la sortida dels primers companys de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina. Aquest fet marca el naixement oficial de la comunitat musulmana (umma) i l'islam pren el primer dia de l'any lunar en què es va produir, el 16 de juliol del 622 com dia de l'inici del calendari musulmà.
-
Califa és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític. Quan encara era vigent, el califa regia el califat, que teòricament comprenia el conjunt del món sota domini islàmic.
-
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova. Es va acabar al 750
-
Entre els anys 711 i 718, els musulmans s'apoderaren de la península Ibèrica, a excepció de les zones muntanyoses càntabres i pirinenques. Aquesta conquesta, encara que va tenir alguns moments puntuals de violència, fou una entrada pacífica i sense gaire resistències.
-
Va ser lliurada a Covadonga, probablement l'estiu del 722.Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà
-
La Batalla de Poiters, va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França. Durant la batalla, els francs derrotaren l'exèrcit islàmic i Al-Ghafiqí fou mort.
-
Els abbàssides van ser una dinastia de califes que va governar políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldat de Turquia (Imperi Otomà).
-
En conseqüència sembla menys sorprenent que el primer raid oficial viking s'hagués dut a terme sobre l'illa de Lindisfarne, i que hagués apuntat a un monestir, evidentment el protagonista sense defensa de la nova fe, que constituïa una amenaça política i ideològica per a Escandinàvia
-
Va ser un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi carolingi. Va expandir els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual va incorporar gran part d'Europa occidental i central. Va conquerir Itàlia i va ser coronat Imperator Augustus pel papa Lleó III el 25 de desembre de 800 a Roma.
-
Va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.
-
El dijous sant del 817, Lluís i la seva cort van patir un accident en ensorrar-se la galeria de fusta que connectava el palau amb la catedral d'Aquisgrà. Molts van morir, i havent vist la mort a prop Lluís va començar a plantejar-se la seva successió.
-
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
-
Va ser el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona
-
Quan l’any 985, els musulmans van destruir Barcelona, en un atac llampec comandat per l’ambiciós cabdill Al-Mansur, a París el rei Franc, Lotari I, es va fer el sord als precs d’ajut del seu vassall el comte de Barcelona. Borrell II, comte de Barcelona, Girona-Besalú, Osona i Urgell-Cerdanya va decidir que ja n’hi havia prou.
-
La Batalla de Hastings va ser un enfrontament decisiu entre les tropes de Harold II d'Anglaterra, últim rei saxó del Regne d'Anglaterra, i els invasors normands del futur Guillem I d'Anglaterra.
-
Després de la revolució feudal de 1020-1060, com que Ramon Berenguer I va ser l'únic comte capaç d'imposar-se del tot als clans nobiliaris dels seus dominis, la supremacia del Casal barceloní respecte de les altres nissagues comtals catalanes va accentuar-se
-
La primera croada va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar-lo del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
-
Molt més decisiu (després de la mort de Maria Rodrigo de Vivar, el 1105) va ser el matrimoni amb Dolça de Provença el 1112. Aquest matrimoni permeté a Ramon Berenguer III incorporar al casal de Barcelona el domini sobre Millau, Gavaldà, Carlat i la Provença.
-
El tractat es va emmarcar en la problemàtica sorgida arran del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per la seva successió.
-
La batalla de Muret va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França. Va acabar al 1245
-
La Conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa va ser comandada per Jaume I d'Aragó. La Conquesta de València va ser el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó va aconseguir la conquesta de gran part del que seria el Regne de València.
-
La Gran Companyia Catalana va ser una companyia de mercenaris creada el 1302 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
-
La Guerra dels Cent Anys és una sèrie de conflictes entre Anglaterra i França. Es considera que aquest període va durar del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys).
-
La Pesta Negra va ser una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement es va originar el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, El 1353, després d'haver infectat tot Europa, els focus de la malaltia es van reduir fins a desaparèixer.
-
La Conquesta del Regne de Nàpols van ser les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que van significar la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou.
-
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
