-
Que el rei franc no ajudés el comte de Barcelona en la lluita contra Almansor va propiciar que aquest s'autoproclamés sobirà i comencés a encunyar moneda pròpia, una independència que es confirmarà legalment al tractat de Corbeil de 1258
https://www.sapiens.cat/temes/catalunya/el-dia-que-borrell-ii-es-va-independitzar-dels-francs_17194_102.html -
Els musulmans van arribar a la peninsula Iberica -
Reconquesta de España -
les forces comandades pel líder franc Carlos Martel i un exèrcit musulmà a les ordres del valí d'Al-Àndalus Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi -
La retaguardia del ejército de Carlomagno mandada por Roldán fue diezmada en una emboscada efectuada por vascones, como tesis más probable. Roldán fue asesinado en combate a manos del palentino Bernardo del Carpio -
Conquesta carolíngia del territori que es convertí en el comtat de Girona i que amb el temps passaria a formar part del Principat de Catalunya. -
Operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova. -
Carlemany veia que contra els musulmans no podia guanyar va fer una aliança amb ells -
Alfons III d'Astúries, dit el Gran (848 - Zamora, 20 de desembre de 910), fou rei d'Astúries (866-910). -
La resposta que escull Abelard Tona i Nadalmai és la clàssica de l'Història dels musulmans d'Espanya de Reinhart Dozy: els esclaus del món cristià esdevenien lliures si és feien musulmans, els serfs «en certa manera esdevingueren masovers», i les terres de la noblesa i de l'Església visigodes, que havien estat confiscades per les autoritats musulmanes, s'havien repartit entre un sector molt dinàmic de petits propietaris. Una altra resposta seria la superioritat tècnica islàmica. -
moviment filosòfic que va convertir al-Andalus en l'última reserva àrab de la filosofia aristotèlica -esdeveniment fonamental en la cultura d'Occident- ultrapassen cronològicament els límits d'aquest volum ja que són posteriors a la desaparició del califat de Còrdova el 1031.
https://www.artehistoria.com/es/contexto/consideraciones-sobre-la-ca%C3%ADda-del-califato -
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)[1] fou rei d'Aragó i Pamplona, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1104-1134) i rei consort de Castella (1109-1114). El sobrenom li venia per les nombroses campanyes contra els musulmans que li permeteren expandir Aragó cap al sud a través de la vall de l'Ebre -
La Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires se celebrà segons l'historiador Antonio Ubieto l'agost del 1150 a Lleida. -
La batalla de Muret va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven a la Croada albigesa. -
La conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. La ciutat de Madîna Mayûrqa (actual Palma de Mallorca) va caure al desembre del primer any, però la resistència musulmana a les muntanyes va durar dos anys més. -
La conquista de Valencia fue el conjunto de maniobras militares que llevaron a la anexión de la mayor parte del actual territorio de la Comunidad Valenciana a la Corona de Aragón. En tan solo dieciséis años, entre 1229 y 1245, la Corona de Aragón consiguió la conquista de gran parte de lo que posteriormente sería conocido como el Reino de Valencia. -
Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410). -
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou. -
La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486. El seu objectiu era donar solució als conflictes entre els pagesos de remença i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues Guerres dels remences. -
Se trata de un óleo sobre lienzo de grandes dimensiones: 3,3 metros de alto por 5,5 metros de ancho. Reproduce el instante en el que, tras su derrota en la Guerra de Granada, el rey Boabdil entrega las llaves de la ciudad a los Reyes Católicos, Isabel I de Castilla y Fernando II de Aragón, el 2 de enero de 1492