Edat Mitjana

Timeline created by Maria Forrellat
In History
  • 313

    Edicte de Milà

    Edicte de Milà
    L'E. Constanti promulga aquest edicte amb el qual la religió cristiana passa a ser oficial de l'Imperi juntament amb la romana.
  • 390

    Cristianisme, religió de l'imperi

    Cristianisme, religió de l'imperi
    L'E. Teodosi estableix el Cristianisme com a única religió de l'Imperi
  • 395

    La divisió de l'imperi

    La divisió de l'imperi
    L'E. Teodosi divideix l'Imperi en dos per facilitar la defensa.
    -I.R. Orient; Capital a Constantinoble (Bizanci) al fill Arcadi
    -I.R. Occident (Roma) al fill Honori
  • 410

    Saqueig de Roma

    Saqueig de Roma
    Visigots
    El saqueig de Roma del 410 va ser un atac perpetrat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots.
    En aquells temps Roma ja no era la capital de l'Imperi occidental, sinó que havia estat desplaçada a Mediolanum el 286 i més tard a Ravenna el 402. No obstant, atacar aquesta ciutat significava atacar el bressol d'una civilització i efectuar un dany moral a l'emperador i en l'orgull de tot el poble sota els seus dominis.
  • 476

    Caiguda imperi romà occident

    Caiguda imperi romà occident
    La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.
    Cap al segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia.
  • 507

    Batalla de Vouillé

    Batalla de Vouillé
    Visigots contra Francs
    La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
  • 570

    Naixement de Mahoma

    Naixement de Mahoma
    Mahoma va néixer el 26 de abril de 570, a La Meca, actual Arabia Saudita.
    En la religió musulmana, es considera a Mahoma "el últim dels profetes", el últim d'una llarga cadena de missatgers enviats peor déu per actualizar el seu missatge.
  • 622

    Hègira

    Hègira
    va ser la sortida dels primers companys de Mahomade la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina. Aquest fet marca el naixement oficial de la comunitat musulmana (umma) i l'islam pren el primer dia de l'any lunar en què es va produir, el 16 de juliol del 622 com dia de l'inici del calendari musulmà.
  • 630

    Conquesta de Meca

    Conquesta de Meca
    És el fet de la caiguda d'aquesta ciutat santa de l'islam, en mans dels musulmans i liderat pel profeta Mahoma.
  • 632

    Mort de Mahoma

    Mort de Mahoma
    Mahoma va morir l'any 632 a causa de febre i cefalàlgia, una malaltia neurològica.
  • 654

    Liber Iudicorum

    Liber Iudicorum
    El Liber Iudiciorum (o Lex Visigothorum) va ser un conjunt de lleis dels visigots, de caràcter territorial, fet per el rei Recesvinto i prolungat probablament el any 654.
  • 661

    Califat omeia

    Califat omeia
    Els omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
  • 711

    Batalla de Guadalete

    Batalla de Guadalete
    És una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.
  • 711

    Desembarcament de Gibraltar

    Desembarcament de Gibraltar
    Van creuar l’Estret de Gibralta,van entrar a Hispània per Tarifa i van iniciar la conquesta amb el regne visigot.
    Aquests exèrcits estaven formats majoritàriament per berbers i dirigits per una minoría àrab.
  • 716

    Els musulmans conquereixen Barcelona

    Barcelona va ser conquerida el 716 i, una mica més tard, es va completar la presa de tot el regne visigòtic amb la conquesta de Narbona al nord dels Pirineus. Els àrabs van ocupar el territori de Catalunya romanitzat, deixant de banda les altes valls pirinenques del Pallars, on perviurien formes i costums de vida preromanes.
  • 718

    Emirat dependent

    Emirat dependent
    Quan els musulmans ja van tenir el territori controlat (el qual van anomenar Al-Andalus), el van convertit en una província o emirat dependent del Califat Omeia de Damasc. La capital era Còrdova i un valí governava el territori.
  • 722

    Batalla de Covadonga

    Batalla de Covadonga
    La Batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Cuadonga, probablement l'estiu del 722. La batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península.
  • 750

    Califat abbàssida

    Califat abbàssida
    Van ser una dinastia de califes que governà políticament i religiosament el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
    Va ser una dinastía califal, que Abbas, descendent de Mahoma, que es va fer al poder despres d'eliminar al Omeia.
  • 756

    Emirat independent

    Emirat independent
    A mitjans del segle VIII, quan els Califes de Damasc van ser derrotats pels Abbàssides de Bagdad, l’últim membre de la família Omeia, el príncep Abderraman, va fugir de la ciutat i es va establir a Al-Àndalus.
    Va trencar el vincle polític amb el Califat de Bagdad, es va proclamar emir independent i va fundar l’emirat independent de Còrdova amb el nom d’Abderraman I.
  • 785

    Inici obres mesquita de Còrdova

    Inici obres mesquita de Còrdova
    La mesquita de Còrdova, convertida des del segle XIII en la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí. Va ser declarada Patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1984. El seu arquitecte és desconegut, però se sap que la mesquita fou construïda entre el 785 i el 788.
  • 800

    Coronació de Carlemany

    Coronació de Carlemany
    Carlemany es va coronar l'any 800 pel Papa Lleó III i la seva coronació va significar l’inici de la restauració del desaparegut imperi romà a Occident.
  • 814

    Mort de Carlemany

    Mort de Carlemany
    Va morir el 28 de gener de 814 Aquisgrà, Alemanya a causa d'una malaltia.
  • 826

    Els Francs conquereixen Barcelona

    El franc Bernat de Septimània com a comte de Barcelona (826), el fill del primer, Guillermó, i un col·laborador seu, Aissó, van revoltar-se contra els francs, comandant una facció indigenista i visigotista de la noblesa catalana que s’oposava a la designació de comtes d’origen franc. La insurrecció va fracassar i fins l’any 878 els nobles francs van dominar els comtats catalans.
  • 843

    Tractat de Verdun

    Tractat de Verdun
    El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
  • 878

    Guifré el Pilós Comte de Barcelona

    Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona 878 - 897
  • 897

    Mort de Guifré el Pilós

    Guifré el Pilós lluitant contra l'islam va morir.
  • 929

    Califat de Còrdova

    Califat de Còrdova
    El califat de Còrdova és degut que Abderraman III es va independitzar de l’autoritat religiosa de Bagdad i es va proclamar califa.
  • 947

    Comte Borrell

    Borrell II (927 - 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993)
  • 985

    Saqueig de Barcelona per les tropes d'Almansor

    l saqueig de Barcelona[1] fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del segle X.
  • 988

    Borrell II independitza els comtats del regne Franc

    Que el rei franc no ajudés Borrell II en la lluita contra Almansor va propiciar que el comte s'autoproclamés sobirà i comencés a encunyar moneda pròpia, una independència que es confirmarà legalment al Tractat de Corbeil de 1258
  • 1031

    Regne de taifes

    Regne de taifes
    Eren els petits nuclis polítics i militars (fins a 39) en què es va esberlar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam III, de la dinastia dels omeies, l'any 1031. Es van acabar convertint en estats independents, coneguts amb el nom de regnes de taifes.
  • 1035

    Ramir I d'Aragó

    El Regne d'Aragó, neix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
  • 1049

    Restabliment de l'autoritat comtal

    La revolta del noble català del Penedès Mir Geribert l’any 1049, que en ser derrotat per Ramon Berenguer I va significà uns nous pactes entre el comte del Casal de Barcelona i els nobles.Els nobles reconeixien el comte de Barcelona com el seu senyor i li juraven fidelitat; es convertiren, així, en vassalls seus
  • 1055

    Els turcs ocupen Bagdad

    Els turcs ocupen Bagdad
    L'any 1534, Bagdad va caure sota control dels turcs otomans. Sota aquests, tingué un període de decadència, parcialment degut a l'enemistat entre els seus governants i Pèrsia, que no acceptaven el control turc de la ciutat.
  • 1070

    Ramon Berenguer I compra els comtats de Rases i Carcassona

    Llenguadoc amb la compra dels comtats de Carcassona i Rasès el 1067-1070
  • 1102

    Conquesta Taifa de Lleida

    Conquista por los almorávides, 1102
  • 1110

    Conquesta Taifa de Tortosa

    Conquista por los almorávides, 1110
  • 1112

    Ramon Berenguer III es casa amb Dolça de Provença

    Dolça de Provença es casà amb Ramon Berenguer III, vidu dues vegades, el dia 3 de febrer de 1112 a Arle.
  • 1131

    Ramon Berenguer IV

    Fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça
  • 1150

    Matrimoni entre Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó

    El Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires se celebrà segons l'historiador Antonio Ubieto l'agost del 1150 a Lleida
  • 1164

    Alfons "el Cast"

    Rei d'Aragó entre el 18 de juliol de 1164
  • 1172

    Inici obres Giralda de sevilla

    Inici obres Giralda de sevilla
    La Giralda és una torre que forma part de la catedral de Sevilla, una de les més grans del món i veritable joia del gòtic i barroc. El nom de Giralda prové dels girs que es produïen en la figura amb els canvis de vent. Amb el pas del temps, aquest nom va passar a denominar el mateix minaret, i es coneix la figura com el “Giraldillo”.
  • 1179

    Tractat de Cazola

    El Tractat de Cazola va ser subscrit el 20 de març de 1179 per Alfons II d'Aragó i Alfons VIII de Castella. En el lloc que alguns investigadors situen a la calçada de Medinaceli a Ariza, en l'anomenat Corral de Cacala a Sòria.
  • 1212

    Batalla de las Navas de Tolosa

    Batalla de las Navas de Tolosa
    És coneguda també com el conflicte de La Reconquesta.
    En aquesta batalla els regnes cristians comencen a governar i els musulmans perden poder.
  • 1238

    Inici obres Alhambra de Granada

    Inici obres Alhambra de Granada
    Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava el monarca i la cort nassarita del Regne de Granada.El Comitè del patrimoni mundial de la UNESCO va declarar l'Alhambra i el Generalife de Granada com Patrimoni Cultural de la Humanitat en la seva sessió del dia 2 de novembre de 1984 i cinc anys després, el barri de l'Albaicín,antiga ciutat medieval musulmana, va obtenir tal denominació com a extensió de la declaració de Patrimoni Cultural de la Humanitat de l'Alhambra i el Generalife.
  • 1238

    Regne Nassarita de Granada

    Regne Nassarita de Granada
    Va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.Quan els àrabs van arribar a la península, existia ja en aquest lloc un assentament amb dues petites poblacions: Iliberis (Elvira), que avui es coneix com a Albaicín i Alcazaba, i Gharnata al pujol del davant, que era més aviat un barri d'Iliberis.
  • 1448

    Usatges de Barcelona

    Usatges de Barcelona, va coincidir amb la necessitat de salvar les deficiències sorgides en el Liber Iudiciorum, incapaç ja d'atendre, amb una regulació antiquada, a les noves circumstàncies de la societat feudal catalana a la segona meitat del segle XI.
  • 1492

    Descobriment d'Amèrica

    Descobriment d'Amèrica
    Colom inicià un viatge cap a les Índies amb una nova ruta per l'oest del continent, un itinerari equivocat que el dugué fins a Amèrica el 12 d'octubre de 1492. Des d'un començament, Colom cregué haver arribat a un arxipèlag de l'Índia, de manera que no s'havia adonat que les terres on acabava de posar els peus eren un nou continent. El 1504, Amerigo Vespucci es va adonar de que Colom havia descobert un nou continent.
  • 1492

    Rendició de Granada

    Rendició de Granada
    Les Capitulacions de Granada, de vegades conegudes com el Tractat de Granada, van ser signades i ratificades el 25 de novembre de 1491 davant el rei de l'Emirat de Gharnata Abu 'Abd Allah Muhammad Boabdil i els Reis Catòlics, en aquell temps monarques d'Aragó, de Castella, de Lleó, i de Sicília. Pel tractat es renunciava a la sobirania musulmana del Regne de Granada (fundat diversos segles abans) a favor dels monarques catòlics.
  • Period:
    476
    to
    1492

    Edat Mitjana

    És el període històric que va del 476 al 1492
  • Period:
    670
    to
    719

    Tariq Bin Ziyad

    General amazic, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifriquiya, i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.
  • Period:
    685
    to
    737

    Pelagi I (Don Pelayo)

    És el cabdill astur que va protagonitzar una rebel·lió contra el govern musulmà i va fundar el Regne d'Astúries del qual en fou el primer rei (722-737).
  • Period:
    688
    to
    711

    Roderic (rei Visigot)

    Va ser un rei visigot d'Hispània del 710 al 711. Era fill del comte Teodofred i nét del rei Khindasvint. Va viure a Còrdova i es va proclamar duc de la Bètica.
  • Period:
    711
    to
    1492

    Al-Andalús

  • Period:
    731
    to
    788

    Abderraman I

    Va ser el primer emir Omeia de Còrdova. Era fill de Muàwiya ibn Hixam. Durant la persecució contra els omeies, després de la batalla del riu Zab va poder fugir secretament a Palestina, i junt amb el seu llibert Badr se'n va anar cap a Egipte i després a Ifríqiya.
  • Period:
    891
    to
    961

    Abderraman III

    Va ser el primer califa de Còrdova. Al segle X semblava que al-Àndalus s'havia de desmembrar a causa de les contínues revoltes i l'avenç dels regnes cristians. Va ser aleshores que el jove príncep Abd-ar-Rahman va posar fi a les rebel·lions internes.