-
476
Fi de l'Imperi Romà d'Occident
A Valentiniano li van succeir emperadors cada vegada més febles i ficticis, Odoacro va voler guanyar-se el favor de l'Imperi d'Orient enviant les insígnies imperiales a Constantinopla, coronant-se només com rei d'Itàlia i per tant assumint el govern de forma simbòlica en nom de l'Emperador de Bizancio. Per això es considera a 476 com la fi de l'Imperi Romà i l'Edat Antiga i el començament de l'Edat Mitja -
Jan 1, 622
aparició de l'islam
Encara que els musulmans afirmen que l'islam és un concepte immutable i etern, present des de l'origen dels temps, la religió com a tal sorgeix a partir de la revelació rebuda pel profeta Mahoma a principis del segle VII a la Meca, un centre del comerç beduí de la península Aràbiga. Mahoma comença aviat la prèdica de l'islam i comença a ser perseguit. En l'any 622 el profeta fuig a la ciutat pròxima de Medina, fet que marca l'inici de l'era musulmana. Al món islàmic es viu a 1.425. -
Jan 1, 711
Arribada dels musulmans a la Península Ibèrica
L'islam va penetrar en el món cristià i grecoromà poc després de la mort de mahoma.A l'any 712 van travessar l'estret de Gibraltar i van arribar a la Península Ibèrica. Els musulmans van ser detinguts a la batalla de Covadonga l'any 722 a Covadonga, Astúries i en la Batalla de Poitiers, el 732 a Poitiers. Des d'allà van tornar als seus territoris a la Península Ibèrica encara que els reis asturians, després de la victòria a Covadonga van iniciar la Reconquesta donant lloc al Regne d'Astúries. -
Jan 1, 732
Derrota dels musulmans a Poitiers
La Batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandadas pel líder franc Carlos Martel i un exèrcit islàmic a les órdnes del vaig valer (governador) del-Ándalus Abderrahman ibn Abdullah Al Gafiki a prop de la ciutat de Tours, en l'actual França.
Durant la batalla, els francs van derrotar l'exèrcit islàmic i Al Gafiki resultaria mort. Aquesta batalla va frenar l'expansió islàmica cap al nord des de la Península Ibèrica. -
Jan 1, 1117
Conquesta de Tarragona
Ramon Berenguer III ocupa definitivament Tarragona i dóna les terres a l’església (van fer una acord amb el papat). Així doncs van repoblar les terres que estaven quasi deshabitades, van arreglar les cases i van oferir protecció als ciutadans contra els musulmans que encara quedaven a Tortosa. -
Jan 1, 1148
Conquesta de Tortosa
Els musulmans s'havien fet forts al castell i a la fortalesa de la Suda, des d'on lluitaven amb desesperació, la ciutat era l'únic que els quedava de Catalunya. El comte Berenguer IV va assetjar la ciutat ajudat dels millors cavallers catalans i dels genovesos, que mai no el deixaven. També va demanar ajuda a papat, ja que no va ser una tasca gents fàcil. Això va començar al juliol i els van retindre 5 mesos, finalment van vèncer als musulmans. -
Jan 1, 1149
Conquesta de Lleida
El darrer taifa de Lleida va lliurar la ciutat a Ramon Berenguer IV i a Ermengol VI d'Urgell el 1149, un any després de la rendició de Tortosa. A les ciutats conquerides, els terrenys es van repartir i la població musulmana va ser arraconada. -
Jan 1, 1162
Es forma la Corona d’Aragó
La Corona d'Aragó fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 i fins el 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren d'altres territoris, els conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. -
Jan 1, 1229
Conquesta de Mallorca
La Conquesta de Mallorca és el nom amb què és coneguda la croada de l'any 1229 contra Al-Mayūrqa. La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i tingué com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
Jan 1, 1230
Es forma la Corona de Castella.
La Corona de Castella, com a entitat històrica, se sol considerar que comença amb l'última i definitiva unió dels regnes de Lleó i de Castella l'any 1230, o bé amb la unió de les Corts, algunes dècades més tard. En aquest any de 1230, Ferran III el Sant, rei de Castella des de 1217, va annexionar el Regne de Lleó, estat del seu pare Alfonso IX, després anul·lar el testament que llegava els seus estats a les infantes. -
Jan 1, 1232
Conquesta de València
any 1232-1245.
La Conquesta de Valènci fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. -
Jan 1, 1348
Pesta Negra
La pesta negra també coneguda com a mort negra va ser una epidèmia de pesta, que devastà Europa i Àsia a mitjans del segle XIV (1347-1351), i es calcula que provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea. -
Jan 1, 1453
Conquesta de Constantinoble per part dels turcs
La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica. -
Oct 12, 1492
Descobriment d'Amèrica
Colom intentava viatjar cap a les Índies per una nova ruta cap a l'oest, que li portarà a topar-se amb Amèrica el 12 d'octubre de 1492. En un principi cregué haver arribat a un arxipèlag de l'Índia en compte d'haver descobert un nou continent. Amerigo Vespucci va publicar Novus Mundus, el 1504, sent el primer en explicar obertament que es tractava d'un nou món. La publicació va tenir un gran èxit a Europa. El cartògraf Waldseemueller es va precipitar acreditant-lo com el descobridor d'america. -
Comencen les conquestes cristianes. Conquesta de Girona.
La conquesta de Girona el 785 fou un dels episodis de la conquesta carolíngia del territori que amb el temps es convertiria en la Marca hispànica. -
Conquesta de Barcelona
El setge de Barcelona són les operacions militars de l'exèrcit carolingi el 801 que van portar a la conquesta de Barshiluna (Barcelona) de mans dels musulmans.Les primeres operacions de bloqueig de la ciutat s'havien iniciat durant el 799, que es correspon al dia 19 d'Agost de l'any 800.
