-
Hi va haver canvis politics molt importants com la divisió de l'Imperi i la instauració de la tetrarquía, però el més rellavant d'aquest període va ser que els bàrbars (pobles germánicos) van ser infilrantse através dels limits de l'Imperi. L'imperi finalment va desapareixer com entitat política el 4 de setembre del 476, quan Rómulo Augusto, l'emperador de l'Imperi Romà d'Occident, va ser deposat per Odoacro. Roma ja havia estat saquejada i no quedava pràcticament gens de l'ordre romà original.
-
Mohama va néixer a Meca i fou el profeta de l'Islam. Un dia Larcàngel Gabriel li va anunciar que ell era el nou profeta d'Allà. Després va intentar explicar la nova religió als habitant de la cuitat però els comerciants no els afavoria ja que era monoteista i ells tenien negoci amb les pregrinacions que feia la gent per a visitar els diferents deus que tenien en aquell moment, Per aicò MOhama va ser perseguit i va tindre de fugir a Medina on es va refugiar. Va ser al 622 i es diu Hègira,
-
Concretament, l'entrada a la península dels musulmans es produí en el desembarcament de Gibraltar en 27 d'abril de 711, sota el comandament del cabdill Tàriq ibn Ziyad, i el seu cap Mussa ibn Nussayr. I poc després, el 19 de juliol, els visigots foren derrotats, i el seu rei Roderic fou mort en la batalla de Guadalete.
-
La Batalla de Tours i coneguda en el mon àrab com 'Balat aix-Xuhadà' (Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França. Durant la batalla, els francs derrotaren l'exèrcit islàmic i Al-Ghafiqí fou mort. Aquesta batalla aturà l'expansió cap al nord de l'islam des de la Península Ibèrica.
-
Ramon Berenguer III ocupa definitivament Tarragona i dóna les terres a l’església (van fer una acord amb el papat). Així doncs van repoblar les terres que estaven quasi deshabitades, van arreglar les cases i van oferir protecció als ciutadans contra els musulmans que encara quedaven a Tortosa.
-
Els musulmans s'havien fet forts al castell i a la fortalesa de la Suda, des d'on lluitaven amb desesperació, la ciutat era l'únic que els quedava de Catalunya. El comte Berenguer IV va assetjar la ciutat ajudat dels millors cavallers catalans i dels genovesos, que mai no el deixaven. També va demanar ajuda a papat, ja que no va ser una tasca gents fàcil. Això va començar al juliol i els van retindre 5 mesos, finalment van vèncer als musulmans.
-
El darrer taifa de Lleida va lliurar la ciutat a Ramon Berenguer IV i a Ermengol VI d'Urgell el 1149, un any després de la rendició de Tortosa. A les ciutats conquerides, els terrenys es van repartir i la població musulmana va ser arraconada.
-
Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 i fins el 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren d'altres territoris, els conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit.
-
Croada contra Al-Mayūrqa. La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i tingué com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
-
La Corona de Castella, com entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
La unió entre els dos regnes ja s'havia produït en ocasions anteriors, el 1037 gràcies a Ferran I de Castella i el 1072 amb Alfons VI de Lleó per separar-se de nou el 1157, però aquesta en fou l'última i definitiva. -
Fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1232 i 1245, tan sols tretze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València amb un gran èxit.
-
La pesta negra també coneguda com a mort negra va ser una epidèmia de pesta, que devastà Europa i Àsia a mitjans del segle XIV (1347-1351), i es calcula que provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea. L'apel·latiu "negra" amb què els coetanis anomenaren la malaltia prové del fet que els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqüència d'hemorràgies subcutànies. La malaltia provenia del nord de l'Índia i Xina.
-
La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.
Just abans de la conquesta turca, Constantinoble era una capital sense país: l'imperi bizantí, l'Imperi romà d'Orient, que antany s'estenia des de Pèrsia fins als Alps, i també pels deserts d'Àsia. -
Colom intentava viatjar cap a les Índies per una nova ruta cap a l'oest, que li portarà a topar-se amb Amèrica el 12 d'octubre de 1492. En un principi cregué haver arribat a un arxipèlag de l'Índia en compte d'haver descobert un nou continent. Amerigo Vespucci va publicar Novus Mundus, el 1504, sent el primer en explicar obertament que es tractava d'un nou món.
-
Al 785 les mateixes elits locals que havien capitulat als musulmans, entregaren voluntàriament la ciutat (que estava governada pel valí de Medinat Marshiluna, Matruh ibn Sulayman), a les tropes de Carlemany, que no va intervenir en la campanya. Amb la conquesta de Girona la primera marca va establir els seus límits a la Tordera.
-
El 801, Lluís el Piadós va dirigir-se a Barcelona, ja que el valí Sadun al-Ruayni, que havia estat molt compromès en la revolta d'Abd-Al•lah ibn Abd-ar-Rahman havia ofert la ciutat als carolingis, però es va desdir, i per protegir el flanc de l'atac a la ciutat, l'exèrcit va atacar Larida i Wasqa, i es provocà una revolta a Pamplona que acabà amb la sobirania musulmana.
