-
476
Fi del imperi Romà d'Occident
A l'any 451 l'afebliment de l'Imperi era evident. El rei dels huns Àtila havia estat arrasant Europa i l'Imperi d'Orient. , Honòria, demanava al bàrbar que la rescatés dels murs de Roma i es casés amb ella. Àtila, veient els avantatges que això podria comportar, va marxar contra Roma. El general romà Flavi Aeci, conegut com «l'últim gran romà», va marxar cap a la frontera, a la Gàl.lia, i va establir aliances amb -
Jan 1, 662
Aparició de l'islam
L'hègira va ser la sortida dels primers companys de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina. Aquesta feta marca el naixement oficial de la comunitat musulmana (umma) i l'islam pren el primer dia de l'any lunar en què es va produir, el 16 de juliol del 622 com dia de l'inici del calendari musulmà.
Aquest esdeveniment va crear una ruptura fonamental amb la societat -
Jan 1, 711
Arribada dels musulmans a la Península Ibèrica
Tàriq ibn Ziyad va creuar l'estret el 711, segurament com aliat del pretendent Àquila II, que tenia el suport de la Tarraconense i la Septimània, i va derrotar a la batalla de Guadalete el rei Roderic que tenia el seu suport principal a la Bètica i Lusitània, i es va apoderar del tresor reial visigot, el qual havia de lliurar a Mussa, descomptada la cinquena part pel califa, i tot seguit ocupà Medina-Sidònia, Carmona i Sevilla sense lluita.
El 712 Mussa va deixar el seu fill Abd-Al·lah com a gov -
Jan 1, 732
Derrota dels musulmans a Poitiers
La Batalla de Tours i coneguda en el mon àrab com Balat aix-Xuhadà (Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França. Durant la batalla, els francs derrotaren l'exèrcit islàmic i Al-Ghafiqí -
Jan 1, 1117
Conquesta de Tarragona
La ciutat de Tarragona i el seu camp circumdant havien estat terra fronterera entre cristians i musulmans durant molts anys i per això s'havia anat despoblant fins a quedar pràcticament abandonada. Ramon Berenguer III es va proposar restablir definitivament la seu metropolitana de Tarragona (el que ja havia aconseguit de iure seu oncle Berenguer Ramon II en temps del papa Urbà II), alliberant-se així de la seva dependència de l'arquebisbat de Narbona. Per a això, va fer repoblar el territori i v -
Jan 1, 1148
Conquesta de Tortosa
En temps de Ramon Berenguer I el vell, la conquesta de Tarragona i Turtuixa fou ja un dels principals designis del comte. Però aleshores mancaren l'ocasió o els mitjans per assolir l'objectiu. En temps de Berenguer Ramon II i de Ramon Berenguer III, els esforços es repeteixen. El mateix designi veiem en els primers anys del regnat de Ramon Berenguer IV. Assegurada la possessió de Tarragona en els últims anys del regnat de Ramon Berenguer III i primers del regnat de Ramon Berenguer IV, la conques -
Jan 1, 1149
Conquesta de Lleida
-
Jan 1, 1162
Es forma la Corona d’Aragó
Amb matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó es va concebre la unió dinàstica que s'encarnà en la persona del seu fill, Alfons el Cast, successor comú d'ambós conjunts territorials el 1162. El conjunt territorial que aquest va rebre però presentava notables diferències; d'una banda el regne d'Aragó havia nascut com una part integrant del regne de Pamplona, sent governat així mateix per una branca de la dinastia navarresa que primerament va buscar fugi -
Jan 1, 1229
Conquesta de Mallorca
La Conquesta de Mallorca és el nom amb què és coneguda la croada de l'any 1229 contra Al-Mayūrqa (en àrab Al-jaza'ir al-Sharquiya li-l-Andalus: Les Illes Orientals d'al-Àndalus). La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i tingué com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
Jan 1, 1230
Es forma la Corona de Castella.
Ferran III el Sant va rebre de la seva mare Berenguera de Castella el 1217 el Regne de Castella i del seu pare Alfons IX de Lleó el 1230 el de Lleó. Així mateix, va aprofitar la debilitat del regne almohade per conquistar la vall del riu Guadalquivir, mentre el seu fill Alfons de Molina prenia el Regne de Múrcia. Les Corts de Lleó i Castella es van fondre, moment el qual es considera que sorgeix la Corona de Castella, formada per diferents regnes: Castella, Lleó, Galícia, Astúries, Toledo i els -
Jan 1, 1232
Conquesta de València
La conquesta del regne de València va tenir lloc en tres fases. Es va iniciar en 1232, després acord adoptat per les Corts de Montsó d'aquest any. Dos anys després que unes noves Corts, també reunides a Montsó, decidissin un renovat avanç, la ciutat de València es va rendir en 1238. Jaume I va obtenir un gran triomf sobre la noblesa aragonesa en convertir les terres conquistades, respectant els seus usos i costums i establint els furs els Furs a València, constituint així un regne diferenciat un -
Jan 1, 1245
Conquesta de València
La Conquesta de València (en àrab بلنسية; Balansiya) fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València.
Jaume I entra al Puig en una representació moderna del fet històric ocorregut el 1236 i que marcaria l'inici de la conquesta de la ciutat de València
Davant l'èxit aconseguit per unes campanye -
Jan 1, 1248
Pesta Negra
Coneguda com la pesta que va assolar Europa durant els segles XIV I XV.
Identificada com un dels 4 Genets de l'Apocalipsi.
Va matar entre un terç i la meitat de la població d'Europa.
Es creu que va poder ser una conjunció de brots de pesta bubònica, grip, còlera, verola, tifus, etc, que es van catalogar en forma genèrica com pestes. -
Jan 1, 1453
Conquesta de Constantinoble per part dels turcs
-
Oct 12, 1492
Cristòfor Colom arriba a Amèrica
-
Comencen les conquestes cristianes. Conquesta de Girona.
L'any 711 s'inicià la conquesta musulmana de la Península Ibèrica. Davant la descomposició absoluta del Poder visigot, l'expansió musulmana fou molt ràpida i ben aviat va atènyer Girona, possiblement vers el 715. Sembla que la ciutat fou ocupada sense cap resistència i no patí, doncs, cap mena de destrucció. Les elits locals capitularen i el nou Poder musulmà imposà un tribut personal i territorial. Els musulmans iniciaren la construcció d'una mesquita ben aviat i expropiaren tots els béns de l' -
Conquesta de Barcelona
El setge de Barcelona són les operacions militars de l'exèrcit carolingi el 801 que van portar a la conquesta de Barshiluna (Barcelona) de mans dels musulmans.
Les primeres operacions de bloqueig de la ciutat s'havien iniciat durant el 799 (Segons el cronista Ermold el Negre, el dia que s'iniciaren les operacions era Virginis ut primum Titan conscenderit astrum, / Et soror in propria sede sequetur iter, condició astrològica (Sol a inici de Verge i Lluna a Càncer) que es correspon al dia 19 d'Ago
