-
Els visigots que van entrar a Hispània va ser a una època d'inestabilitat i en alguns casos, d'autèntica anarquia. Mentre el poder polític de Roma creixia, la situació econòmica de l'Imperi s'erosionava a causa de les revoltes dels no privilegiats.
-
Tot i que Barcelona va deixar de ser tant classificat, el poder superior va continuar mantenint la ciutat en un lloc important, amb la celebració de dos concilis al palau bisbal -un afavorit per Ugnas, el bisbe que va abraçar el catolicisme-, i com a centre de poder civil en allotjar la seu del comes civitatis, el delegat reial.
-
El regne visigot va encetar el segle VIII amb un panorama dolorós. Hi van haver lluites entre bàndols nobiliaris, feblesa del rei davant dels aristòcrates, crisis d’economia, molts esclaus escapats, i desastres: sequeres, fams, epidèmies i plagues de llagosta. La guerra civil de l'any 710 entre els adeptes d'Àkhila, un suposat fill del rei Vitiza, i Roderic, que un senyor el va escollir rei i va portar els musulmans a la Península.
-
Si Borrell II va lluitar contra Al-Mansur, el seu besnét, Ramon Berenguer I, ho va fer amb la seva àvia, Ermessenda de Carcassona, que en va tutelar els primers anys de govern, i amb unes revoltes nobiliàries que li van afeblir prou el poder perquè el feudalisme s'instal·lés a les seves terres.
-
La revolució dels visigots a Hispània va coincidir amb una època inestable i en alguns casos d'anarquia. Mentre el poder Romà s'afeblia per una epidèmia de tirans, la situació econòmica de l'Imperi s'erosionava a causa de les revoltes bagaudes (pagesos, esclaus, soldats i aventurers que empesos per les dificultats formaven bandes armades per depredar les terres de l'Imperi).
-
Barcelona va tenir govern propi gràcies al seguit de privilegis de creació del municipi en les quals Jaume I va anar refinant l'estructura. Si als segles anteriors els prohoms eren personatges destacats per la funció que exercien com a àrbitres o jutges, la possible influència dels drets romans va fer que, a mitjan segle XII, s’introdueixi a molts indrets de Catalunya la figura dels cònsols com a magistrats suprems dels municipis.
-
Una conseqüència de la crisi siciliana va ser el principi de la construcció, per iniciativa dels consellers i amb el suport del rei, de la Muralla de Pere el Gran, que va encerclar la ciutat i els diversos burgs des de la Rambla fins a l'actual parc de la Ciutadella.