-
Period: 287 to 305
Caterina d'Alexandria
És una santa cristiana i màrtir de dubtosa existència. L'imaginari la fa una destacada estudiosa del segle iv. És venerada com a santa per tota la cristiandat. -
Period: 570 to Aug 6, 632
Mahoma
Quan tenia quaranta anys (610), es va sentir cridat per Déu (que en àrab es diu Al·là) a predicar el contingut d'una sèrie de revelacions divines rebudes per mitjà de l'arcàngel Gabriel. Mahoma va començar de seguida a predicar la seva religió entre els habitants de la Meca, on ràpidament va aconseguir seguidors. Aquesta nova religió es va anomenar islam, que en àrab vol dir 'submissió a la voluntat de Déu' -
622
Haditt
Es una narració relativa a dites i conductes de Mahoma i dels seus deixebles. -
631
Alcorà
L'Alcorà és el llibre sagrat de l'islam. Per als musulmans conté textualment la paraula de Déu i és considerat com a etern i miraculosament inimitable. -
632
Primer califat
va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Muhàmmad, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab. S'inicia l'any 632, immediatament després de la mort del Profeta, i va durar fins a la mort d'Alí ibn Abi-Tàlib, el gener del 661 inclosa la breu successió del seu fill al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib que va abdicar l'estiu del mateix any. -
Period: 632 to 634
Abu-Bakr as-Siddiq
A la seva mort, Muhàmmad no va indicar qui havia de ser el seu successor. Mentre la majoria del poble plorava la seva pèrdua, es va organitzar un cop d'estat per garantir l'estabilitat del regne que havia fundat. -
Period: 634 to 644
Úmar ibn al-Khattab
Com Abu-Bakr, Úmar era parent del Profeta: el seu sogre. Sota el seu regnat de 10 anys, els dominis de l'Islam adquireixen el rang d'imperi: Egipte, Palestina, Síria, Mesopotàmia i Pèrsia hi són incorporats. Durant el seu regnat s'estableix l'hègira com la data d'inici del calendari musulmà que imposarà en els seus dominis. -
Period: 640 to 716
Musà
Anomenat Muza o Musa en la tradició espanyola, va ser un cabdill militar musulmà iemenita (era dels Làkhmides, coneguda com tribu al sud o de l'Iemen), governador i general de l'califat Damasquino Omeia (640-716 / 718) al nord d'Àfrica (Ifriquiya, actual Tunísia). A l'edat de 71 anys va participar en la invasió musulmana de la península ibèrica, segons la historiografia tradicionalment admesa. -
Period: 644 to 656
Uthman ibn Affan
El califa Uthman ibn Affan, marit de dues de les filles del Profeta, en fou l'elegit com a legítim successor. Va orientar les seves preferències de l'aristocràcia medinesa a la mequinesa, col·locant familiars seus al capdavant de les províncies de l'imperi, en un intent de centralització. Això li va suposar fortes crítiques, fins i tot en l'àmbit religiós. -
Period: 656 to 661
Alí ibn Abi-Tàlib
Tot i que Alí ibn Abi-Tàlib havia disputat el títol de califa als seus antecessors des del principi, les circumstàncies de mort violenta d'Úmar i Uthman el varen fer retractar-se. De fet, ja al comitè dels sis va ser proposat com a califa en primera instància, però refusà aquest títol, ja que com a condició es posava no alterar el sistema tribal àrab. Aquesta condició fou acceptada per Uthman, tot i que la va violar a partir del sisè any de govern -
661
Califat omeia
Van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova. -
Period: 670 to 722
Tariq
Va ser el subaltern de Mussa ibn Nussayr, que el va nomenar governador de Tànger. El comte visigot de Septa (Ceuta), el got Olbán o Julián que governava sobre els berbers, vassalls dels visigots però sotmesos als àrabs, va fer d'intermediari per aconseguir la col·laboració de Mussa ibn Nussayr a favor d'un bàndol en les lluites civils entre els dos partits que es disputaven la corona visigoda. -
Period: 686 to 710
Vítiza
Vítiza sembla haver estat un governant més suau que el seu pare. Conscient segurament de la tensions creades pel seu antecessor amb les seves persecucions, va cridar als desterrats pel seu pare, i els va tornar les seves propietats i els seus esclaus i va cremar públicament les declaracions, que havien signat obligats, sobre deutes al tresor. Fins i tot els va tornar els seus càrrecs palatins. -
691
Dinar d'or
El dinar d'or és una moneda d'or islàmica medieval emesa per primera vegada a l'AH 77 pel califa Abd al-Malik ibn Marwan. El pes del dinar és d’1 mithqal. La paraula dinar prové de la paraula llatina denarius, que era una moneda de plata -
711
Península Ibèrica conquerida
En la seva expansió, els musulmans van començar l’any 711 la conquesta de la Península Ibèrica. S’hi van quedar fins a l’any 1492. -
Period: 711 to 756
Emirat dependent
Acabada la guerra, Al-Andalus es va convertir en província o emirat, que depenia del Califat Omeia de Damasc. La capital es va establir a Còrdova. -
750
Califat abbàssida
foren una dinastia[1] de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà). -
Period: 756 to 929
Emirat independent
A mitjans del segle VIII, quan els califes de Damasc van ser destronats pels abbàssides de Bagdad, membre de la família Omeia, Abderraman, va fugir a l'Al-Andalus. Va trencar els vincles amb el Califat de Bagdad, es va proclamar emirat independent amb el nom de Abderraman I i va fundar l'Emirat Omeia de Damasc. -
929
Califat de Còrdova
El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756. -
Period: 1031 to 1200
Regne de taifes
A partir de l'any 1.008, la unitat del Califat va començar a esquerdar-se. L'aristocràcia, els alts funcionaris i l'exèrcit, intentaven escapar del control del califa, per convertir-se en màxima autoritat del seu terreny.
