-
Durant l’edat mitjana i l’època moderna, els Estats Generals van ser l’assemblea que representava els tres estaments de la societat francesa de l’Antic Règim (noblesa, clergat i Tercer Estat) i de totes les províncies. Era convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn. Els electors formulaven prèviament unes peticions (cahiers de doléances) que lliuraven als seus representants, però l’assemblea no prenia decisions -
En separar-se dels Estats Generals els representants del Tercer Estat i alguns dels representants dels altres dos, es constituí l'Assemblea Nacional que transformarà França en una monarquia constitucional, per poder suprimir tots els vestigis del sistema feudal i es promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
-
El Jurament del Joc de la pilota va ser un compromís d'unió presentat el 20 juny 1789 entre els 577 diputats del tercer estat per no separar-se fins dotar França d'una Constitució, fent front a les pressions del rei de França Lluís XVI. -
La Presa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava a set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. -
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà aprovada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa el 26 d'agost de 1789, és un dels documents fonamentals de la Revolució francesa (1789-1799) pel que fa a definir els drets personals i col · lectius com universals . Influenciada per la doctrina dels drets naturals, els drets de l'Home s'entenen com a universals, vàlids en tot moment i ocasió en pertànyer a la naturalesa humana -
L’oposició del rei Lluís XVI a la revolució es va manifestar quan va intentar fugir per unir-se a l’exèrcit austríac, que planejava envair França i restablir-hi l’absolutisme (Fugida de Varennes, juny del 1791). -
Aquesta va ser la primera constitució francesa, i exemplificava els ideals del liberalisme polític: separació de poders, sobirania nacional i igualtat legal
legals dels ciutadans. Reservava al rei el dret de veto.
També es va establir el sufragi indirecte i censetari -
És un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, proclamada el 26 d'agost del 1789, i publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçat a la reina. -
La persistència dels problemes econòmics i socials, juntament amb l'oposició de la noblesa i del rei, motivaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una República, l'assemblea de la qual era la Convenció. El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat. En un primer període la República estigué a mans dels girondins .
-
Insurrecció que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI. Els sans-culottes van assaltar el palau reial de les Tulleries, empresonant a la família reial. -
La República va quedar en mans de la burgesia moderada (girondins). Es posa fi a l'Assemblea Legislativa i s'inicia la Convenció Nacional, amb l'establiment del sufragi universal masculí. També té lloc una laïcització de l'Estat civil. Durant el govern dels girondins es va jutjar al rei i privilegiats condemnats a mort, que va provocar l'aliança de les monarquies absolutistes europees contra França. Conseqüències: revoltes contrarevolucionàries dels antics grups privilegiats. -
va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que va ser instaurat per un decret de la Convenció Nacional amb el qual s'utilitzava per als usos civils -
La burgesia radical (jacobins) aconsegueixen el poder del govern posant com a objectiu les demandes dels sectors populars (sans-culottes) i fan fora els girondins. Durant esta etapa es promulga una nova Constitució que reconeixia la sobirania popular (sufragi universal masculí) i el dret d'igualtat social. El poder executiu era del dirigent Robespierre. El període més accentuat va ser El Terror, que va provocar l’oposició del poble amb les seues mesures dictatorials. -
La nova assemblea va iniciar un judici contra Lluís XVI i la reina Maria Antonieta, que van ser acusats de traïció, condemnats i executats a la guillotina -
Es va crear una nova constitució basada en la democràcia social: sobirana popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat -
Tot i mantenir-se la República, una nova Constitució venia a consolidar una reacció moderada contra el terror implantat al final de l'anterior etapa i tornava el poder a la burgesia. Precisament la por a un nou triomf d'aquests darrers promou un cop d'Estat que porta Napoleó al poder i posa fi al procés revolucionari.
-
Es va elaborar una nova constitució, que atorgava el poder executiu a un govern colegiat, restablia el sugragi censetari i confiava el poder legislatiu a dues cambres: el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians -
L' any 1799, un jove general, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d' Estat que va posar fi al Directori. La seva intenció era consolidar la Revolució.