-
-
Espanya va perdre les seves últimes grans colònies ultramarines: Cuba, Puerto Rico i les Filipines, després de ser derrotada pels Estats Units. -
-
Es va fundar a Madrid per gestionar els capitals retornats després de la pèrdua de les colònies de 1898. Va ser clau en el sistema financer espanyol, finançant la indústria i el comerç. Més endavant, es va fusionar amb altres bancs fins a formar part del grup Santander. -
Va tenir lloc a Barcelona i va ser una de les primeres grans vagues generals a Espanya. Va ser causada per les dures condicions laborals i la manca de drets dels treballadors. La vaga, impulsada per sindicats i anarquistes, va paralitzar la ciutat durant diversos dies i va ser reprimida durament per les autoritats. Va marcar un precedent en la lluita obrera del segle XX. -
Es va crear a Bilbao, mitjançant la fusió de tres empreses siderúrgiques: Altos Hornos de Bilbao, La Vizcaya i La Iberia. Aquesta companyia es va convertir en la siderúrgica més important d'Espanya, aprofitant el ferro de les mines basques i el creixement industrial del país. -
El Pla d'Obres Públiques, creat durant el govern de la Segona República, va incloure projectes per a la millora dels regadius a Espanya, amb l'objectiu de modernitzar l'agricultura i augmentar la producció. Aquest pla va buscar aprofitar els recursos hídrics per impulsar el desenvolupament econòmic, tot promovent la construcció de canals i infraestructures per millorar el regadiu, especialment a les zones agrícoles més afectades per la sequera. -
-
Es va aprovar durant el govern d'Antonio Maura. Aquesta llei establia el diumenge com a dia de descans obligatori per als treballadors, responent a les demandes dels moviments obrers i de l’Església. Tot i les resistències inicials de sectors empresarials, la norma va suposar un avenç en els drets laborals i va marcar un pas important cap a la millora de les condicions de vida dels treballadors. -
Es va fundar a Barcelona per l'enginyer suís Marc Birkigt i els empresaris catalans Damià Mateu i Francisco Seix. Inicialment, es dedicava a la fabricació de vehicles, però aviat es va especialitzar en la producció d’automòbils de luxe d’alta qualitat i tecnologia avançada. Hispano-Suiza es va guanyar una gran reputació internacional gràcies als seus dissenys elegants, motors potents i innovacions tècniques, convertint-se en símbol de prestigi durant les primeres dècades del segle XX. -
Van ser conflictes en zones rurals afectades per la manca d’aigua. La sequera va provocar pèrdues en l'agricultura, l’escassetat d'aliments i l’augment dels preus, cosa que va agreujar la situació de pobresa de molts camperols. Aquestes condicions van generar protestes i revoltes socials, especialment a regions com Andalusia i Castella. Els treballadors reclamaven ajudes i millores, mentre el govern responia amb repressió, sense solucionar els problemes estructurals. -
És una mesura econòmica que imposa taxes elevades a les importacions per protegir la indústria nacional de la competència exterior. A Espanya, l’aranzel de Cánovas de 1891 és un exemple destacat, ja que va establir fortes barreres per afavorir sectors com la siderúrgia, el tèxtil i l’agricultura. Aquesta política va beneficiar regions industrials com Catalunya i el País Basc, però va perjudicar els consumidors per l’augment de preus i va limitar la modernització econòmica. -
Es va aprovar durant el govern d'Antonio Maura. Aquesta llei pretenia repartir terres improductives de l'Estat o grans propietaris entre els pagesos per fomentar l'agricultura i millorar les condicions de vida al camp. Tot i les seves bones intencions, la seva aplicació va ser molt limitada per la manca de recursos i l’oposició dels grans terratinents, cosa que va impedir que tingués un impacte significatiu en la distribució de terres i en la situació de la pagesia. -
Es va fundar el 1907 per la familia Urquijo, amb l'objectiu de desenvolupar i explotar el potencial hidroelèctric d'Espanya. Aquesta empresa va ser pionera en la producció d'energia hidroelèctrica al país, aprofitant els recursos hídrics dels rius per generar energia i subministrar-la a la indústria i a les ciutats. Va jugar un paper fonamental en la modernització de l'economia espanyola i en el desenvolupament de la infraestructura energètica. -
Va ser un sindicat i moviment polític fundat a Barcelona el 1907, impulsat per la confederació regionalista de grups anarquistes i sindicalistes. Va néixer com una resposta a les condicions laborals precàries i les lluites socials dels treballadors, en un context marcat per les protestes laborals i les vaga generals de l’època -
La Setmana Tràgica de Barcelona va tenir lloc entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. Va ser una gran revolta social provocada per la miliària obligatòria imposada pel govern per combatre a Melilla durant la Guerra de Melilla a Marroc. Els treballadors i els sectors populars de Barcelona es van revoltar en protesta per la mobilització de soldats, molts dels quals eren obrers de classe baixa. -
La CNT (Confederació Nacional del Treball) es va fundar el 1910 a Barcelona com un sindicat anarcosindicalista per defensar els drets de la classe treballadora. -
L’any 1910, les dones van obtenir accés oficial a la universitat a Espanya, trencant barreres educatives i avançant cap a la igualtat de gènere. -
La Barcelona Traction, Light Power, coneguda com “La Canadenca”, es va crear el 1911 per impulsar la producció i distribució d’electricitat a Catalunya. -
La Primera Guerra Mundial va començar el 1914 després de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria. Això va desencadenar una sèrie de declaracions de guerra entre les potències europees, especialment per les aliances entre països com Àustria-Hongria, Sèrbia, Alemanya, Rússia, França i el Regne Unit. -
-
L’Estat va iniciar la compra de terres per als pagesos a principis del segle XX, buscant millorar les condicions agràries i reduir els conflictes per la terra. -
L'epidèmia de grip espanyola (1918-1920) va causar 250.000 morts a Espanya, afectant greument la població i els sistemes de salut. -
Alts Forns del Mediterrani es va crear a Sagunt el 1917 per impulsar la indústria siderúrgica a Espanya i fomentar el desenvolupament econòmic. -
A partir de 1919, les dones van començar a accedir a llocs a l’administració pública a Espanya, tot i que de manera limitada i amb restriccions. -
L'Asociación Nacional de Mujeres Españolas (ANME) es va fundar el 1918 per defensar els drets de les dones, promovent la seva educació, treball i participació social. -
El Trienni Bolxevic (1918-1920) va ser un període de fortes protestes agràries a Andalusia i altres regions, inspirades per la Revolució Russa, amb demandes de millores laborals i accés a la terra. -
El 1919, Espanya va experimentar un creixement econòmic gràcies a l’expansió industrial, especialment en sectors com la metal·lúrgia i el tèxtil, així com a l’augment de les exportacions. -
La vaga de la Canadenca (1919) va ser una gran vaga laboral a Barcelona, organitzada per la CNT, que va durar més de 40 dies. Els treballadors exigien la jornada de 8 hores, millores salarials i drets laborals. Va acabar amb la victòria dels obrers, establint la jornada laboral de 8 hores a moltes empreses. -
El 1919, Espanya va viure una nova etapa de violència social, marcada pel pistolerisme (assassinats i intimidacions entre patrons i treballadors), el lockout (tancament patronal d'empreses per pressionar els sindicats) i l'aparició de sindicats grocs (sindicats controlats pels patrons per debilitar el poder dels sindicats obrers). -
El 1919, es va aprovar la Llei de Maternitat a Espanya, establint subsidis per les dones treballadores embarassades i a l’atur. A més, es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores en diverses indústries, com a resultat de les protestes i vagues obreres. -
El 1920, Catalunya i el País Basc van rebre un 40% d'immigració, principalment d'obrers de zones rurals d’Espanya, que van venir a treballar a les indústries creixents, contribuint al desenvolupament econòmic de les dues regions. -
El final del Trienni Bolxevic va ser marcat per la repressió de les protestes i la desorganització del moviment obrer, amb la fi de les revoltes inspirades pel bolxevisme i l'ascens d'un clima de control estatal. -
El Partit Comunista d'Espanya (PCE) es va fundar el 1921, fruit de la divisió del partit socialista, amb l'objectiu de promoure la revolució comunista i la lluita pel socialisme a Espanya. -
El 1922, es va imposar un nou aranzel a Espanya per protegir la indústria nacional, amb l'objectiu de reduir la dependència de les importacions i fomentar el desenvolupament de sectors com el tèxtil i la siderúrgia. -
-
Ràdio Barcelona es va fundar el 1924 com la primera emissora de ràdio de Catalunya i una de les primeres d'Espanya, marcant l'inici de la radiodifusió al país. -
La CTNE (Compañía Telefónica Nacional de España) es va crear el 1924 per centralitzar i controlar el servei de telecomunicacions a Espanya, consolidant-se com l'empresa líder en telefonia. -
El Pla d'Obres Públiques de 1926, impulsat pel règim de Primo de Rivera, va tenir com a objectiu modernitzar les infraestructures a Espanya, amb grans obres de comunicació, com la construcció de carreteres, embassaments i la millora del ferrocarril, per estimular l'economia i el desenvolupament regional. -
La FAI (Federació Anarquista Ibèrica) es va fundar el 1927 com una organització que unia diferents grups anarquistes d'Espanya i Portugal, amb l'objectiu de promoure la revolució social i la transformació radical de la societat. -
CAMPSA (Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos) es va crear el 1927 com una empresa estatal per controlar i gestionar la producció, distribució i comercialització de petroli a Espanya. -
La caiguda de la pesseta a la dècada de 1920 va provocar una crisi econòmica a Espanya, amb una alta inflació, devaluació de la moneda i dificultats financeres que afectaren l'economia nacional i el poder adquisitiu de la població. -
El Pacte de Sant Sebastià, signat el 1930, va ser un acord entre republicans i nacionalistes bascos per establir una estratègia comuna contra la monarquia d'Alfons XIII. Aquest pacte va ser un pas clau cap a la proclamació de la Segona República Espanyola el 1931. -
La dimissió de Primo de Rivera va tenir lloc el 1930, quan, a causa de la creixent oposició i la crisi econòmica, va abandonar el poder després de més de sis anys de dictadura. La seva renúncia va obrir el camí per al retorn de la monarquia constitucional i la posterior proclamació de la Segona República. -
L’augment dels conflictes laborals del 1930 es va donar per la crisi econòmica de la Gran Depressió i el final de la dictadura de Primo de Rivera. Les vagues i les protestes van créixer amb demandes de millores salarials, reforma agrària i drets laborals, especialment impulsades per sindicats com la CNT i la UGT. -
La proclamació de la Segona República Espanyola va tenir lloc el 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals que van guanyar les forces republicanes. Va marcar el fi de la monarquia d'Alfons XIII i l'inici d'un període de reformes polítiques i socials a Espanya. -
La proclamació de la República Catalana va tenir lloc el 14 d'abril de 1931, coincidint amb la proclamació de la Segona República Espanyola. L'endemà, Lluís Companys, en representació d'ERC, va proclamar la República Catalana dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques, tot i que va ser una proclamació simbòlica que no va ser reconeguda per l'Estat espanyol. -
La Generalitat provisional presidida per Francesc Macià es va constituir el 14 d'abril de 1931, el mateix dia de la proclamació de la Segona República Espanyola. Macià va ser elegit president i va començar a exercir el govern de Catalunya en un context de gran expectació, tot i que el seu projecte d'independència va ser moderat pel govern espanyol. -
Alfons XIII va abandonar Espanya el 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals en què es va mostrar un gran suport a les opcions republicanes. Davant la proclamació de la República, el rei va optar per exiliar-se, posant fi a la monarquia a Espanya. La seva sortida va marcar l'inici de la Segona República Espanyola. -
Les eleccions municipals de 1931, celebrades el 12 d'abril, van ser un esdeveniment clau per al canvi polític a Espanya. La victòria de les forces republicanes a moltes ciutats va impulsar la proclamació de la Segona República, ja que va demostrar el rebuig popular a la monarquia d'Alfons XIII, qui va abandonar el país poc després. -
La reforma militar d'Azaña, implementada entre 1931 i 1933, va ser una sèrie de mesures destinades a modernitzar l'exèrcit espanyol, reduir la influència política dels militars i reformar l'estructura del cos, com a part de les reformes republicanes impulsades pel president Manuel Azaña. -
Les eleccions generals de 1931, celebrades el 28 de juny, van ser decisives per a la consolidació de la Segona República Espanyola. Les forces republicanes i d'esquerra van guanyar àmpliament, obtenint una majoria a les corts constituents, que van redactar la nova Constitució republicana de 1931. -
La nova Constitució de 1931, també coneguda com la Constitució de la Segona República, va ser aprovada el 9 de desembre de 1931. Va establir un sistema republicà, democràtic i laic, amb drets i llibertats fonamentals per als ciutadans, i va reconèixer l'autonomia de les regions com Catalunya. Va ser un intent de modernitzar Espanya i consolidar la democràcia. -
El Consell de Cultura de la Generalitat es va crear el 1931 amb l'objectiu de promoure l'educació, la llengua catalana i la cultura en el marc de l'autonomia catalana recentment recuperada. Va ser una institució clau en la modernització cultural i educativa de Catalunya durant la Segona República. -
La forta davallada de la Borsa de Barcelona es va produir com a conseqüència de la Gran Depressió iniciada als Estats Units el 1929. Aquesta crisi va afectar greument l’economia espanyola, provocant una caiguda de les inversions i una greu inestabilitat financera que va impactar els sectors industrials i comercials. -
-
-
-
-
La Llei de Reforma Agrària de 1932 va buscar redistribuir terres per millorar les condicions dels pagesos a Espanya, mentre que la gran collita de cereals d'aquell any va ajudar a alleujar temporalment les dificultats econòmiques al camp. -
La Llei d'Obres de Posada en Reg de 1932 va establir un pla per millorar els sistemes de regadiu a Espanya, amb l'objectiu de modernitzar l'agricultura i augmentar la producció en zones agrícoles seques. -
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, celebrades el 20 de novembre, van resultar en un triomf rotund d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que va obtenir la majoria absoluta. Aquesta victòria va consolidar Francesc Macià com a president de la Generalitat i va afavorir l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1932. -
La revolta militar de Sanjurjo va tenir lloc el 10 d’agost de 1932, liderada pel general José Sanjurjo, qui va intentar un cop d'estat contra el govern de la Segona República. La revolta va fracassar ràpidament, i Sanjurjo va ser capturat i condemnat a presó, però l'incident va mostrar la tensió entre els sectors militars i el govern republicà. -
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, conegut també com l'Estatut de Núria, va ser aprovat el 1932. Aquest document va establir un marc legal per a l'autogovern de Catalunya dins de la Segona República Espanyola, establint la Generalitat com a institució política i reconeixent els drets de la nació catalana. Va ser el primer Estatut d'Autonomia de la història de Catalunya. -
Les revoltes mineres a l'Alt Llobregat van ser una sèrie de protestes d'obrers de les mines de carbó a la comarca, motivades per les dures condicions laborals, els baixos salaris i la falta de drets. Els treballadors van exigir millores laborals i socials, i la resposta de les autoritats va ser repressiva. Aquestes revoltes van reflectir les tensions socials i econòmiques de l'època, en el context de la crisi econòmica i la implantació de la República. -
La Llei de Divorci va legalitzar el divorci, permetent que els matrimonis es dissolguessin de manera legal, una mesura important per a la igualtat de drets i llibertats personals. Fins a aquesta llei, el divorci era prohibit a Espanya. -
El 1933, el partit nazi, liderat per Adolf Hitler, va guanyar les eleccions a Alemanya. Aquesta victòria va permetre a Hitler assumir el càrrec de cancellar i establir una dictadura totalitària, iniciant la implementació de les seves polítiques autoritàries, expansionistes i antisemites, que eventualment conduirien a la Segona Guerra Mundial. -
Els Sindicats d'Oposició es van crear a Espanya el 1933 com una resposta a les polítiques laborals i socials del govern republicà. Aquests sindicats van ser fundats per grups d'esquerra i anarquistes que es van oposar a la influència de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) i als sindicats controlats per la dreta. La seva creació va reflectir les tensions socials i polítiques de l'època. -
L'insurrecció camperola de Casas Viejas va tenir lloc al gener de 1933, a la localitat gaditana de Casas Viejas, quan un grup de pagesos anarquistes es va aixecar en armes per protestar contra les condicions de vida i la manca de terres. La repressió per part de l'exèrcit va ser brutal, amb desenes de morts i molts més ferits. L'incident va provocar un gran impacte social i polític a Espanya. -
El Pla d'Obres Hidràuliques de 1933 va ser una iniciativa del govern republicà per millorar les infraestructures d'aigua i regadiu a Espanya. Va tenir com a objectiu modernitzar l'agricultura, fomentar la producció d'energia hidroelèctrica i millorar les condicions de vida en zones rurals. -
Les eleccions generals de 1933, celebrades el 19 de novembre, van ser les primeres a Espanya on les dones van poder votar, gràcies a la llei del sufragi universal i el dret de vot concedit a les dones el 1931. Aquestes eleccions van ser un triomf per a les forces de dreta, com la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), que van aconseguir una gran representació a les Corts. -
Lluís Companys va ser proclamat president de la Generalitat de Catalunya el 28 de desembre de 1933, després de la mort de Francesc Macià. Companys va continuar amb la defensa de l'autonomia de Catalunya i va mantenir una postura independentista dins del context de la Segona República, afrontant tensions amb el govern central espanyol. -
Les eleccions municipals de 1933 a Espanya van resultar en una victòria de la dreta, amb l'aliança de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) i altres grups conservadors i monàrquics. Aquesta victòria va marcar un canvi polític important, amb el triomf de forces més reaccionàries i conservadores, que van començar a desmantellar algunes de les reformes de la Segona República. -
Durant la Segona República, es va impulsar una reforma educativa per modernitzar les universitats. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es va crear separant-se de la Universitat de Barcelona (UB) per millorar l'ensenyament superior i adaptar-se a les noves necessitats acadèmiques i socials. Aquesta creació formava part de la voluntat de modernitzar les institucions educatives a Espanya. -
Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, va morir el 25 de desembre de 1933. La seva mort va suposar una gran pèrdua per al moviment republicà i catalanista. -
La Llei de Congregacions de 1933 va ser una norma promulgada pel govern de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) que limitava les activitats de les organitzacions religioses i les congregacions religioses no autoritzades. Aquesta llei va ser vista com una mesura per restringir la influència de l'Església a la vida pública, en un moment de tensions entre els sectors conservadors i les forces progressistes de la República. -
-
La Revolució d'octubre a Astúries de 1934 va ser una insurrecció obrera i minera contra el govern de la Segona República, arran de les mesures econòmiques i laborals considerades desfavorables per als treballadors. Els miners i altres sectors socials es van aixecar en armes, però la revolta va ser durament reprimida per l'exèrcit, deixant centenars de morts i una forta polarització política a Espanya. -
La Llei de Contractes de Conreu de 1934 va establir un marc legal per a regular els acords entre terratinents i pagesos a Espanya, amb l'objectiu de protegir els drets laborals dels agricultors i evitar l'explotació en el sector agrícola. Va ser una mesura per millorar les condicions de vida dels treballadors del camp. -
La fusió dels partits Falange Española i JONS (Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista) va tenir lloc el 1934, consolidant-se com a força política d'extrema dreta liderada per José Antonio Primo de Rivera. Aquesta fusió va crear un moviment feixista més organitzat, que va buscar una dictadura nacional-sindicalista a Espanya. -
La creació del Tribunal de Cassació de Catalunya el 1934 va ser una mesura per reforçar l'autogovern judicial de Catalunya dins de la Segona República. Aquest tribunal va tenir la funció de resoldre les sentències judicials recurrides i va ser un element clau en la independència del poder judicial a nivell autonòmic. -
La creació del Tribunal de Cassació de Catalunya el 1934 va ser una mesura per reforçar l'autogovern judicial de Catalunya dins de la Segona República. Aquest tribunal va tenir la funció de resoldre les sentències judicials recurrides i va ser un element clau en la independència del poder judicial a nivell autonòmic. -
La vaga general del 5 d'octubre de 1934 va ser una protesta massiva convocada pels sindicats d'esquerra, com la UGT i la CNT, contra les polítiques laborals i econòmiques del govern de la Segona República, que va incloure la participació de la CEDA, un partit de dreta. La vaga va degenerar en revoltes a diverses parts d'Espanya, especialment a Astúries i Catalunya, on es van produir fortes tensions socials i confrontacions amb les forces de seguretat. -
La Llei d'Amnistia de Sanjurjo, aprovada el 1934, va ser una mesura legislativa que va permetre l'exoneració dels responsables del cop d'estat fracassat de 1932 liderat pel general José Sanjurjo. Aquesta llei va ser part de les concessions que el govern de la Segona República va fer a sectors conservadors i militars, fet que va generar controvèrsia i va aprofundir la polarització política a Espanya. -
La CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) va entrar al govern espanyol el 1934, durant la Segona República, després d'una aliança amb altres partits de dretes. El seu líder, José María Gil-Robles, va aconseguir que la CEDA tingués representació en el govern, impulsant polítiques conservadores i d'ordre. Aquest fet va incrementar les tensions polítiques i socials, ja que la CEDA era vista com una amenaça per als valors republicans i progressistes. -
La supressió de la Generalitat de Catalunya el 1935 va ser una mesura imposada pel govern central de la Segona República després de la proclamació de l'Estat de Català per Lluís Companys. El govern espanyol va intervenir directament per restaurar l'ordre i va suspendre les funcions de la Generalitat, fins i tot detenint Companys. Aquesta decisió va marcar un moment de tensió entre Catalunya i el govern central, augmentant la polarització política. -
El POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) va ser creat el 1935 com una organització política d'orientació marxista revolucionària. Va sorgir de la fusió de diversos grups d'esquerra, amb l'objectiu de crear una alternativa a la política de les forces socialistes i comunistes més establertes. El POUM defensava una revolució socialista i una profunda reforma de l'economia, tot i que va mantenir una postura independentista respecte a la unió amb altres partits comunistes. -
El nomenament de Manuel Portela Valladares com a cap del govern es va produir el 1935, després de la crisi política derivada de la revolució d'octubre de 1934. Portela Valladares va ser designat president del Consell de Ministres per intentar restaurar l'ordre a Espanya i frenar les tensions internes, incloent les confrontacions entre els partits d'esquerra i dreta, així com la qüestió de l'autonomia catalana. -
La proclamació de l'Estat de Català per Lluís Companys va tenir lloc el 1935, en resposta a la repressió de la vaga general i la revolució d'octubre d'aquell any. Companys va declarar la independència de Catalunya com a resposta a la repressió del govern central, però aquesta proclamació va ser efímera. L'exèrcit va intervenir ràpidament, arrestant Companys i posant fi a l'intent d'autonomia radical. -
El 1935, després de la supressió temporal de la Generalitat arran de la proclamació de l'Estat de Català per Lluís Companys el 1934, es va produir el retorn parcial dels serveis retirats. El govern central va permetre la restauració de certs serveis autonòmics i va permetre que la Generalitat reprengués algunes de les seves funcions administratives. Tot i així, la situació política seguia sent tensa, i les relacions entre el govern de la Segona República i Catalunya es mantenien complicades. -
El 1936, després del triomf del Front Popular, es va intensificar la violència entre els sectors d'esquerra i de dreta a Espanya. Aquesta escalada de tensions es va manifestar en enfrontaments als carrers, assassinats polítics, vagues, ocupacions de terres i accions repressives. La polarització social i política va augmentar fins al punt que la violència es va convertir en un preludi directe de l'aixecament militar del juliol de 1936, que donaria inici a la Guerra Civil Espanyola. -
L'Estatut d'Estella, aprovat el 1936, va ser un projecte d'estatut d'autonomia per al País Basc, impulsat per les forces nacionalistes basques, especialment el Partit Nacionalista Basc (PNB). Aquest estatut, redactat a la localitat navarresa d'Estella, pretenia dotar d'autogovern les províncies basques. Tot i el suport popular, no va arribar a entrar en vigor a causa de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola el juliol del mateix any. -
La Guerra Civil Espanyola va començar el 17 de juliol de 1936 amb la revolta militar contra el govern de la Segona República. L’aixecament, liderat per generals com Francisco Franco i Emilio Mola, va dividir el país en dos bàndols: els republicans, que defensaven la República, i els nacionals, que buscaven establir un règim autoritari. Aquest conflicte, marcat per la polarització ideològica, la intervenció estrangera i una violència extrema, va durar fins al 1939 i va deixar Espanya devastada. -
Va ser aprovat el 1936 pel govern republicà, durant la Guerra Civil Espanyola, sota la ministra Frederica Montseny. Aquest decret va legalitzar l'avortament terapèutic a Espanya, permetent la interrupció de l'embaràs en casos de perill per la salut de la mare o altres raons mèdiques. Va ser una mesura progressista en termes de drets reproductius, però, a causa del conflicte bèl·lic i la inestabilitat política, la seva aplicació va ser limitada i va quedar sense efecte després de de la República. -
Després del triomf del Front Popular a les eleccions de 1936, la Generalitat de Catalunya i l’Estatut d’Autonomia van ser restaurats. Aquesta decisió va permetre que Lluís Companys i altres membres del govern català, empresonats després dels fets d’octubre de 1934, fossin alliberats i tornessin a assumir les seves funcions. La restauració va marcar un moment clau per a l’autonomia catalana en els mesos previs a l’inici de la Guerra Civil Espanyola. -
L'assassinat del tinent de la Guàrdia d'Assalt José Castillo va tenir lloc el 12 de juliol de 1936 a Madrid. Castillo, un oficial progressista i republicà, va ser assassinat per un grup d'ultradretans, en un context de tensions polítiques entre esquerres i dretes. Aquest assassinat va ser un dels fets que va contribuir a l'escalada de violència política i a l'inici de la Guerra Civil Espanyola. -
Es va crear poc després de l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Va sorgir de la fusió de diversos partits d'esquerra catalans, com la Federació Catalana del PSOE, el Partit Comunista de Catalunya i d'altres forces obreres. El PSUC es va convertir en un partit de referència per a la classe treballadora catalana i va jugar un paper clau en la defensa de la República durant la guerra, mantenint una ideologia marxista i alineant-se amb el moviment comunista internacional. -
La Revolta militar va ser un aixecament liderat per sectors de l'exèrcit contra el govern de la Segona República. Va començar al Marroc espanyol i es va estendre ràpidament regions d'Espanya. Tot i que els revoltats no van aconseguir un èxit complet, van controlar part del territori, iniciant així la Guerra Civil Espanyola. Aquesta revolta va ser impulsada per generals com Francisco Franco, Emilio Mola i José Sanjurjo, i va comptar amb el suport de sectors conservadors, monàrquics i feixistes. -
Va ser un moment decisiu per a la política espanyola. El Front Popular, una coalició d'esquerres formada per partits republicans, socialistes, comunistes i altres forces d'esquerra, va obtenir una majoria a les Corts, guanyant les eleccions contra la dreta. Aquest resultat va generar tensions polítiques i socials a Espanya, amb un augment de la polarització, que finalment va desembocar en l'aixecament militar de juliol de 1936, iniciant la Guerra Civil Espanyola. -
El 27 d'agost de 1936, el govern de la Generalitat va aprovar per decret el nou model de divisió comarcal de Catalunya. Aquesta reorganització administrativa va establir oficialment 38 comarques, basant-se en criteris geogràfics, econòmics i socials per millorar la gestió territorial. La divisió comarcal es va convertir en un element clau de l'autonomia catalana durant la Segona República, tot i que el conflicte de la Guerra Civil va limitar-ne l'aplicació plena. -
El Front Popular es va crear a Espanya el 1936 com una aliança de partits d'esquerres, incloent-hi el Partit Comunista, el Partit Socialista i altres grups republicans i obrers. L'objectiu era fer front a les amenaces de l'extrema dreta i defensar la democràcia i els drets socials. La seva victòria a les eleccions de febrer de 1936 va portar a la formació d'un govern republicà d'esquerres, però també va agreujar les tensions polítiques, contribuint a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. -
Frederica Montseny va ser la primera dona a ocupar un càrrec ministerial a Espanya, quan va ser nomenada ministra de Sanitat durant la Guerra Civil, en el govern republicà de 1936-1937. Com a ministra, va impulsar reformes en la salut pública, la planificació familiar i la promoció de l'educació sexual, tot en un context de guerra i crisi. La seva designació va ser un fet històric, destacant-se pel seu paper en la política espanyola i per la seva militància anarquista. -
-
-
-
L’Any de la Victòria (1939) és el nom que Franco va donar al final de la Guerra Civil Espanyola, quan el bàndol franquista va derrotar definitivament la República. El 1r d’abril de 1939, Franco va proclamar el final de la guerra i va començar una nova etapa sota el seu règim dictatorial. -
L’inici de la Segona Guerra Mundial va tenir lloc el 1 de setembre de 1939, quan l’Alemanya nazi, dirigida per Adolf Hitler, va envair Polònia. Aquesta acció va provocar que França i el Regne Unit li declaressin la guerra dos dies després. Amb això, començava una guerra mundial que duraria fins al 1945 i deixaria milions de morts i destrucció arreu del món. -
Franco va declarar la neutralitat d’Espanya davant l’inici de la Segona Guerra Mundial. Tot i la simpatia pel règim nazi i feixista, Espanya estava devastada per la Guerra Civil i no tenia recursos per participar en un nou conflicte. Aquesta neutralitat li permetia recuperar-se econòmicament i mantenir el règim, tot esperant veure quin bàndol sortiria vencedor per aprofitar-ho políticament. al 1940, canviaria la postura a una neutralitat no bel·ligerant, mostrant més suport a l’Eix. -
-
-
El 1940, Franco va passar de la neutralitat a una política de no-bel·ligerància, que volia dir que Espanya no participava directament en la Segona Guerra Mundial però simpatitzava o donava suport ideològic a les potències de l’Eix (Alemanya, Itàlia i Japó). Aquesta postura buscava apropar-se a Hitler i obtenir beneficis territorials si l’Eix guanyava la guerra. Tot i això, Espanya no va entrar al conflicte, principalment per la seva feblesa econòmica i militar després de la Guerra Civil. -
La Llei contra la maçoneria i el comunisme, aprovada el 1940, va ser una eina de repressió política del règim franquista. Aquesta llei considerava il·legals totes les activitats relacionades amb la maçoneria, el comunisme i qualsevol oposició ideològica al règim. Permetia la detenció, persecució i condemna de qualsevol persona sospitosa de tenir vincles amb aquestes ideologies, i servia per justificar la repressió dels vençuts de la Guerra Civil i consolidar el poder autoritari de Franco. -
El 1940, Josep Irla va assumir la presidència de la Generalitat de Catalunya a l’exili, des de Mèxic, després de l’afusellament de Lluís Companys. Irla va mantenir viva la institució catalana a l’estranger, tot i les dificultats de l’exili i la repressió franquista. El seu govern tenia un caràcter simbòlic i de resistència democràtica, amb l’objectiu de preservar la continuïtat de la Generalitat fins a la recuperació de la democràcia a Espanya. -
L’entrevista de Franco amb Hitler a Hendaia va tenir lloc el 23 d’octubre de 1940, a la frontera entre França i Espanya. Franco volia obtenir avantatges territorials si entrava a la guerra al costat de l’Eix, però alhora volia mantenir Espanya fora del conflicte directe per la seva situació econòmica i militar precària. Després de la trobada, Espanya va continuar amb la seva política de no-bel·ligerància, tot i mantenir una actitud favorable a l’Eix. -
Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil, va ser afusellat el 15 d'octubre de 1940 pel règim franquista. Després de ser detingut per les forces nazis a França, va ser extradit a Espanya, on va ser jutjat per un consell de guerra i condemnat a mort. El seu afusellament a Montjuïc va ser un dels actes més simbòlics de la repressió franquista contra l'autogovern català i la resistència republicana. -
L’INI (Institut Nacional d’Indústria) es va crear l’any 1941 com a organisme públic per impulsar la industrialització d’Espanya sota el control de l’Estat. Va ser una resposta a l’aïllament internacional i la crisi econòmica del país després de la Guerra Civil.Aquesta iniciativa formava part de l’autarquia franquista, que pretenia que Espanya fos autosuficient, sense dependre de l’exterior. -
La Divisió Blava es va formar l’any 1941, quan Franco va permetre l’enviament de voluntaris espanyols per lluitar al costat de l’exèrcit nazi alemany contra la Unió Soviètica al front de l’est durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que Espanya mantenia oficialment la no-bel·ligerància, amb aquesta acció el règim franquista mostrava el seu compromís ideològic anticomunista i el seu suport a Hitler. -
La retirada de la Divisió Blava va tenir lloc el 1943, quan Franco va retirar els voluntaris espanyols del front oriental. Aquesta decisió va ser presa quan l'Alemanya nazi va començar a perdre la guerra, i Espanya volia evitar quedar-se atrapada en el conflicte. Tot i la retirada, Franco va mantenir el suport ideològic a l’Eix. -
La Llei Constitutiva de les Corts, aprovada el 1942, va crear unes Corts Espanyoles sota el règim franquista, però sense funcions legislatives reals ni democràcia. Les Corts estaven formades per membres designats per Franco o escollits entre institucions afins al règim (com la Falange, l’Església o l’exèrcit). Aquesta llei tenia com a objectiu donar una aparença de legalitat i institucionalitat a la dictadura, però Franco mantenia tot el poder com a cap d’Estat, cap del govern i legislador únic. -
El 1943, es va produir la substitució de les cartilles de racionament familiars per les individuals a Espanya. Aquesta mesura formava part de la política de racionament alimentari establerta pel règim franquista a causa de la greu crisi econòmica i la manca de recursos després de la Guerra Civil. La substitució per cartilles individuals va fer que el racionament fos més personalitzat, però també va augmentar la dificultat per accedir als aliments, ja que els recursos seguien sent escassos. -
La invasió de la Val d'Aran pels maquis va tenir lloc al 1944, quan un grup de guerrillers antifranquistes, majoritàriament formats per excombatents republicans i resistents, va travessar la frontera des de França per intentar iniciar una insurrecció contra el règim de Franco. Els maquis van ocupar la Val d’Aran, a Catalunya, durant unes setmanes, amb l'objectiu de crear una zona de resistència i desencadenar una revolta més àmplia. -
La Creació de l'Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas (ANFD) va tenir lloc el 1944 com una coalició de grups antifranquistes i opositors al règim de Franco. Aquesta aliança va reunir diversos moviments republicans, socialistes, comunistes i altres forces d'esquerra amb l'objectiu comú de lluitar contra la dictadura franquista i aconseguir la restauració de la democràcia a Espanya. -
La victòria dels aliats en la Segona Guerra Mundial es va aconseguir el 1945, quan les forces aliades (Estats Units, la Unió Soviètica, el Regne Unit i França) van derrotar definitivament les potències de l'Eix (Alemanya, Itàlia i Japó). La rendició d'Alemanya va tenir lloc el 8 de maig de 1945 (Dia de la Victòria a Europa), i Japó es va rendir el 2 de setembre de 1945 després de llançar-se les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki. -
La Llei de Referèndum Nacional, aprovada el 1945, va ser una mesura impulsada pel règim franquista per legalitzar i legitimar la continuïtat de Franco al poder. Aquesta llei permetia que qualsevol decisió important del règim, inclosa la modificació de la Constitució de 1931 o qualsevol altre canvi institucional, fos sotmesa a un referèndum on només es donava l'opció de ratificar les decisions del dictador. -
La promulgació del Fuero de los Españoles va tenir lloc el 1945 com a part del conjunt de lleis fonamentals del règim franquista. Aquest fuero establia els drets i deures dels espanyols sota la dictadura de Franco, però en una versió totalment limitada i controlada pel règim. Tot i que es proclamava com una Carta de drets, en realitat no garantitzava llibertats ni drets polítics com la llibertat d’expressió, que estaven totalment restringits pel règim. -
La sequera (1945-1949) va ser una greu crisi agrícola que va afectar Espanya durant aquest període, especialment entre 1945 i 1949, degut a la falta de pluja i la mala gestió de recursos hídrics. Aquesta sequera va empitjorar les condicions de vida de la població, ja de per si molt afectada per la postguerra i les dificultats econòmiques del règim franquista. -
Entre 1945 i 1947, es va produir un moviment de reivindicacions obreres en diverses comarques de Catalunya, com el Vallès, el Barcelonès, el Maresme i el Bages, com a resposta a la duresa de les condicions laborals i la pobresa derivades de la postguerra i la repressió franquista. -
El Manifest de Lausana va ser una declaració emesa per exiliats republicans espanyols a Suïssa el 1945, que expressava el seu rebuig al règim franquista i la seva voluntat de lluitar per la restauració de la democràcia a Espanya. Els signants, incloent-hi destacats membres de la oposició política i militar, van apel·lar a la comunitat internacional perquè no reconegués el règim de Franco i ajudés a recuperar les llibertats democràtiques al país. -
L'ONU va negar l'entrada a Espanya el 1946 a causa del règim franquista i el seu suport a l'Eix durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta decisió va ser part del aïllament internacional contra Franco, considerat un règim feixista i antidemocràtic. -
La Llei de Successió a la Direcció de l'Estat, aprovada el 1946, va ser una llei fonamental del règim franquista que establia el mecanisme de successió de Franco a la capçalera de l'Estat. Aquesta llei feia possible que el dictador fos succeït per qui ell designés, establint una monarquia sense rei i consolidant el sistema autocràtic de govern. -
El bloqueig diplomàtic de 1946 va ser una resposta internacional al règim franquista després de la Segona Guerra Mundial. Els aliats, així com altres països democràtics, van aïllar diplomàticament Espanya com a mesura de condena al feixisme i al suport de Franco a les potències de l'Eix. Això va incloure l'exclusió d'Espanya de l'ONU i altres organismes internacionals, així com l'absència de reconeixement oficial d'alguns països. -
La vaga general a Manresa del 1946 va ser un important moviment de protesta en resposta a les dures condicions laborals i econòmiques a Espanya després de la Guerra Civil i la postguerra franquista. Els treballadors de Manresa, principalment del sector tèxtil, van organitzar una vaga general per protestar contra els baixos salaris, la repressió política i les condicions laborals precàries. -
El 1946, l'ONU va recomanar la retirada d'ambaixadors de Espanya com a part del seu bloqueig diplomàtic contra el règim franquista. Aquesta mesura es va prendre com a resposta al caràcter feixista del règim de Franco, que no havia estat condemnat oficialment durant la Guerra Civil. Aquesta recomanació va intensificar l'aïllament internacional d'Espanya, ja que molts països van començar a reduir les relacions diplomàtiques amb el govern franquista. -
El Pla Marshall (1947) va ser una iniciativa dels Estats Units per ajudar a la reconstrucció d'Europa després de la Segona Guerra Mundial. Espanya va quedar fora d'aquest pla a causa del seu aïllament diplomàtic sota el règim franquista. -
La visita d'Evita Perón a Espanya va tenir lloc el 1947. Evita, esposa del dictador argentí Juan Domingo Perón, va ser rebuda amb gran entusiasme pel règim franquista. Aquesta visita va ser una manifestació de suport mutu entre els règims autoritaris d'Argentina i Espanya, i va ajudar a millorar la imatge internacional de Franco en un moment d'aïllament. Evita va ser vista com una figura de carisma i va aprofitar l'ocasió per reforçar els vincles entre ambdós països. -
La trobada entre Franco i Joan de Borbó va tenir lloc el 1948 i va ser un moment clau en la relació entre el règim franquista i la monarquia espanyola. Joan de Borbó, fill del comte de Barcelona i pretendent al tron, va intentar establir un diàleg amb Franco per facilitar la restauració de la monarquia a Espanya, tot i la negativa de Franco a cedir el poder. -
L'arribada de Joan Carles a Espanya va tenir lloc el 1948, quan va arribar com a fill de Joan de Borbó i nebot de Franco. Va ser un moment important perquè va marcar l'inici de la seva educació i formació a Espanya, sota la supervisió del règim franquista, amb la intenció que es preparés per a un futur paper com a monarca. Aquest període va ser part de la estratègia de Franco per garantir una transició controlada cap a la monarquia, quan considerés que era el moment adequat. -
Els primers contactes nord-americans amb el franquisme van tenir lloc al voltant de 1950, quan els Estats Units van començar a veure Espanya com un aliat estratègic en el context de la Guerra Freda. Després de la Segona Guerra Mundial, Espanya estava aïllada diplomàticament, però els Estats Units van començar a suavitzar aquesta postura, veient en Franco un baluard contra el comunisme a Europa. Així, es van iniciar les negociacions que portarien a la signatura de l'acord de bases militars -
-
-
La vaga de tramvies de 1951 va ser una important protesta social a Barcelona contra l'augment de tarifes dels tramvies, que va afectar molts treballadors i ciutadans de classe mitjana i baixa. La vaga va ser també una expressió del malestar generalitzat per les condicions econòmiques del moment, marcades per la carestia de la vida i les dificultats laborals. -
El 1951, Espanya va iniciar converses amb els Estats Units per establir un acord de bases militars a canvi de suport econòmic i militar, com a part de la Guerra Freda. Això va significar el reconeixement internacional del règim franquista. -
El 1951, Franco va canviar la major part del govern en un intent de reformular l'estratègia econòmica i política del règim franquista, davant les dificultats econòmiques i la pressió social creixent. Aquest canvi va ser percebut com una manera de reforçar el control del règim i afrontar la crisi interna de l'Espanya postguerra. A través d'aquestes modificacions, Franco va intentar mantenir el suport de les elits econòmiques i consolidar el seu poder absolut. -
-
Espanya va entrar a la UNESCO el 1952, un pas important per al règim franquista, ja que va marcar el reconeixement internacional de l'estat espanyol en el context de la Guerra Freda. Aquesta adhesió va ajudar a millorar la imatge internacional del règim i a consolidar les seves relacions amb altres països occidentals, especialment amb els Estats Units, que buscaven un aliat contra el comunisme a Europa. -
El Pla de Concentració Parcel·lària (1952) va ser una mesura agrícola implementada pel règim franquista amb l'objectiu de modernitzar l'agricultura i millorar la productivitat a través de la concentració de terres en mans de grans propietaris. La idea era redistribuir terres per eliminar petites parcel·les ineficients i crear explotacions més grans i productives. -
El Tractat bilateral amb els Estats Units de 1953 va ser un acord fonamental entre Espanya i els Estats Units que va establir una aliança estratègica durant la Guerra Freda. Com a part de l'acord, els Estats Units van obtenir el dret a establir bases militars a Espanya a canvi d'ajuda econòmica i militar per al règim franquista. -
El Concordat amb la Santa Seu de 1953 va ser un acord entre el règim franquista i el Vaticà que va consolidar el nacionalcatolicisme com a part fonamental del règim. El Concordat va reconèixer el catolicisme com a religió oficial d'Espanya, va establir avantatges per a l'Església en matèria d'educació i va garantir la seva influència en els assumptes polítics. -
L’any 1955 es va produir una intensificació de les vagues obreres a diverses zones industrials d’Espanya, especialment a Catalunya i el País Basc, com a resposta a les dolentes condicions laborals, els baixos salaris i la repressió sindical. Aquestes protestes van ser una mostra clara del creixent malestar social i de la resistència obrera contra el règim franquista, tot i la dura repressió policial. -
L’entrada d’Espanya a l’ONU el 1955 va suposar el final de l’aïllament internacional del règim franquista. Després d’anys de rebuig per la seva naturalesa dictatorial, l’Espanya de Franco va ser admesa gràcies al context de la Guerra Freda, en què els Estats Units i els seus aliats van prioritzar l’anticomunisme per damunt de la democràcia. Aquesta incorporació va representar un aval diplomàtic important per al règim. -
La descolonització del Marroc el 1956 va suposar la fi del protectorat espanyol i francès sobre aquest territori. Espanya va haver de cedir part del control que mantenia al nord del país, tot i que va conservar algunes zones com Ifni i el Sàhara Occidental. Aquest procés s’emmarca dins del moviment global de descolonització del segle XX i va afeblir la presència colonial espanyola al nord d’Àfrica. -
El 1956 es van produir vagues a les fàbriques del País Basc com a resposta a les precàries condicions laborals, els baixos salaris i la manca de llibertats sindicals. Aquestes mobilitzacions van mostrar el creixent descontentament obrer i van ser fortament reprimides pel règim, però van marcar un augment progressiu de la lluita social contra la dictadura. -
Les revoltes estudiantils de 1956 van tenir lloc principalment a Madrid i van ser les primeres protestes importants protagonitzades per universitaris contra el règim franquista. Els estudiants reclamaven llibertat d’expressió, associació i millores educatives, i van xocar amb els sectors més reaccionaris del règim. -
El Tractat de Roma, signat el 1957, va establir la Comunitat Econòmica Europea (CEE), embrió de l’actual Unió Europea. Tot i no ser-ne membre, Espanya va quedar exclosa inicialment a causa del seu règim dictatorial, mentre els països signants apostaven per sistemes democràtics i econòmies obertes. Aquest tractat va marcar l’inici de la integració europea, de la qual Espanya quedava al marge. -
La Primera Assemblea Lliure d’Estudiants de la Universitat de Barcelona es va celebrar el 1957 com a mostra de la creixent oposició juvenil al règim franquista. Va ser una trobada clandestina on els estudiants van reclamar llibertats democràtiques, autonomia universitària i drets sindicals, i va suposar un pas important en la mobilització política dins l’àmbit universitari català. -
El 1957 van entrar al govern franquista els tecnòcrates de l'Opus Dei, que van impulsar una política econòmica més oberta i liberal, posant fi a l'autarquia i preparant el camí cap al desenvolupament econòmic dels anys seixanta -
L’any 1957 es van produir enfrontaments a la zona d’Ifni entre l’exèrcit espanyol i guerrilles marroquines que reclamaven aquest territori. Aquest conflicte, conegut com la Guerra d’Ifni, va evidenciar la crisi del colonialisme espanyol a l’Àfrica i va forçar Espanya a replegar-se i cedir territori, tot i mantenir Ifni fins al 1969. -
Les vagues a la mineria asturiana entre 1957 i 1958 van ser una resposta a les males condicions laborals i la repressió sindical que patien els treballadors de les mines. Aquestes vagues, que van afectar especialment a les concentracions miners del Principat d'Astúries, van ser durament reprimides pel règim franquista. Malgrat la repressió, les mobilitzacions van ser un símbol de la creixent oposició al règim i un avenç en la lluita obrera a Espanya. -
Espanya va entrar al Fons Monetari Internacional (FMI) el 1958 com a part del seu procés d'obertura econòmica i integració a l'economia global. Aquesta adhesió va ser un pas clau per rebre ajuda econòmica i aprovació internacional, facilitant la modernització econòmica sota la influència dels tecnòcrates de l'Opus Dei i el pla d'estabilització de 1959. -
La Llei de Convenis Col·lectius de 1958 va ser una legislació laboral que va establir la possibilitat de negociar convenis col·lectius entre treballadors i empresaris en determinats sectors, tot i que la llei es va emmarcar dins del sistema corporatiu franquista, on els sindicats estaven sota el control del règim. Aquesta mesura va suposar una apertura limitada a la negociació laboral, però mantenint un fort control estatal. -
La Ley de Principios del Movimiento Nacional de 1958 va ser una llei fonamental del règim franquista que va consolidar la ideologia oficial del Movimiento Nacional com a base del sistema polític d’Espanya. Aquesta llei va establir els principis fonamentals del règim, com el nacionalisme espanyol, l'unitat religiosa (catolicisme), i la repressió de l'oposició, mantenint el control absolut de Franco sobre l’Estat i la societat. -
El Pla d’Estabilització de 1959 va ser una sèrie de reformes econòmiques impulsades pels tecnòcrates al govern franquista per modernitzar l'economia espanyola. Aquest pla va posar fi a les polítiques autàrquiques (d'autosuficiència econòmica) i va obrir l'economia a la competència internacional, promovent l'apertura comercial, l'influx de capital estranger i la liberalització del mercat. Va ser fonamental per al creixement econòmic d’Espanya durant els anys 60, conegut com el "miracle espanyol" -
La visita d’Eisenhower a Espanya el 1959 va ser un moment clau en les relacions entre Espanya i els Estats Units. El president nord-americà va arribar a Madrid per reforçar les relacions diplomàtiques i militars entre ambdós països, especialment en el context de la Guerra Freda. -
L'Aparició d'ETA el 1959 va marcar l'inici d'un dels grups més coneguts i controvertits de l'oposició armada al règim franquista. ETA (Euskadi Ta Askatasuna) va néixer com una organització independentista basca amb l'objectiu de lluitar per l'autodeterminació del País Basc i contra la repressió franquista. Inicialment, es va formar com un grup cultural i polític, però va evolucionar cap a l'ús de la violència com a mètode de lluita. -
Les declaracions anticatalanes del director de La Vanguardia Española el 1959, Carlos Sentís, van provocar una gran reacció a Catalunya. Sentís va expressar opinions contràries a la identitat catalana i a la llengua catalana, la qual cosa va generar protestes en diversos sectors de la societat, incloent-hi intel·lectuals i estudiants. -
La campanya “P” de protesta de 1959 va ser una sèrie de mobilitzacions clandestines organitzades per l’oposició al règim franquista. Aquesta campanya consistia en la distribució de cartells amb una gran "P" al costat de missatges de protesta contra la repressió política i les restriccions de llibertat. -
Els Fets del Palau van ocórrer el 1956, no el 1960. Van ser un conjunt de protestes i enfrontaments a Barcelona arran d’una manifestació estudiantil a favor de la llibertat d'expressió i en contra de la repressió franquista. La protesta va ser durament reprimida per la policia, amb detencions i empresonaments. El nom de "Fets del Palau" fa referència a l'edifici del Palau de la Generalitat, on va tenir lloc una part de la repressió. -
El Concili Vaticà II (1962) va ser una reunió de l'Església Catòlica per modernitzar la seva doctrina i pràctiques, promovent el diàleg interreligiós i reformant la litúrgia. Va influir en l'Església espanyola, que va haver d'adaptar-se als canvis globals de l'època. -
La campanya contra Galinsoga de 1960 va ser una reacció violenta per part del règim franquista després de les declaracions de Manuel Galinsoga, un periodista de La Vanguardia que va criticar la situació política i social d'Espanya, especialment la repressió de les llengües i cultures regionals. Aquestes crítiques van desfermar una campanya de persecució i intimidació contra Galinsoga, que va ser víctima de dofensa pública i censura. -
La visita de Franco a Catalunya el 1960 va ser un gest simbòlic del règim per consolidar el seu control sobre les regions. Durant aquesta visita, Franco va inaugurar obres importants, com el Port de Barcelona, i va intentar reforçar la seva imatge davant la societat catalana, tot i que va ser rebut amb una gran protesta popular en alguns sectors. -
-
El boom turístic a Espanya va començar el 1961, amb l'obertura del país al turisme internacional. Va provocar un gran augment del nombre de visitants, especialment europeus, i va impulsar l'economia, tot i que també va generar dependència del turisme i va afectar algunes tradicions locals. -
L'onada de vagues de 1962 va ser un conjunt de protestes laborals que van tenir lloc principalment a Astúries, el País Basc i Catalunya, com a resposta a les condicions laborals precàries i a la repressió política del règim franquista. Les vagues van ser convocades per sindicats clandestins i van reflectir un creixement del malestar social. -
El Contuberni de Múnic (1962) va ser una trobada secreta d'opositors al règim franquista celebrada a Múnic, Alemanya. A la reunió van assistir representants de diversos partits i moviments d’esquerra espanyols, incloent-hi republicans, socialistes, comunistes i nacionalistes. L'objectiu era coordinar esforços per a la caiguda del règim franquista i establir una plataforma d'unitat per a l'oposició. -
L'oposició de l'Església al règim franquista es va fer més visible a partir de 1962, especialment després del Concili Vaticà II, que va fomentar una postura més oberta i crítica amb els règims autoritaris. Alguns sectors de l'Església, com el moviment dels sacerdots obrers i part de la jerarquia eclesiàstica, van començar a criticar la repressió política, la censura i la falta de llibertats del règim franquista. -
La Llei de Bases de la Seguretat Social (1963) va establir un sistema de protecció social a Espanya, incloent prestacions per jubilació, sanitat i accidents laborals. Va ser un intent de modernitzar l'economia i millorar les condicions laborals, tot mantenint el control estatal. -
L’any 1964 neix oficialment el sindicat Comissions Obreres (CCOO), fruit de la lluita obrera dins del franquisme. Va sorgir de forma clandestina, organitzant-se des de les fàbriques i les parròquies obreres, per defensar els drets laborals que el règim no garantia. Tot i la repressió, CCOO es va convertir en una força sindical clau, combinant la reivindicació social amb la lluita per la democràcia. -
La Llei de Premsa de 1966, impulsada per Manuel Fraga, va suposar una lleugera flexibilització de la censura franquista. Tot i que mantenia el control del règim sobre els mitjans, eliminava la censura prèvia i permetia una mica més de llibertat d'expressió. Va ser un intent del règim de mostrar una imatge més oberta, tot i que la repressió continuava. -
Aprovada en referèndum el 1966, la Llei Orgànica de l’Estat va ser una de les lleis fonamentals del franquisme. Reorganitzava les institucions del règim i pretenia donar una aparença de legalitat i estabilitat. Tot i incorporar una certa separació de poders i definir el cap d’estat, no suposava cap democratització real, ja que Franco mantenia tot el poder. -
La campanya “Volem bisbes catalans” va néixer el 1966 com a resposta al nomenament de bisbes espanyolistes i contraris a la llengua i cultura catalanes. Molts sectors de l’Església i la societat civil reclamaven pastors arrelats al país, en sintonia amb l’esperit del Concili Vaticà II. Aquesta protesta va esdevenir un símbol de la defensa de la identitat catalana dins d’un règim autoritari. -
La Caputxinada va ser un acte clau de resistència antifranquista. El març de 1966, estudiants, intel·lectuals i professors es van reunir al convent dels Caputxins de Sarrià (Barcelona) per fundar el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, en contra del sindicat oficial del règim. La policia va envoltar el convent i hi va intervenir, però l'acte va tenir un gran ressò i va simbolitzar la lluita per les llibertats i la democràcia. -
Aprovada el 1967, la Llei de Llibertat Religiosa pretenia mostrar una imatge més oberta del règim franquista. Tot i que reconeixia el dret al culte per a religions no catòliques, el catolicisme continuava sent la religió oficial de l’Estat. La llei era limitada, però suposava un petit pas cap a la tolerància religiosa en un context encara autoritari. -
L'escàndol MATESA va ser un dels grans casos de corrupció durant el franquisme. MATESA, una empresa pública relacionada amb la fabricació de maquinària, va estar involucrada en un frau financer que va afectar a fons públics. El cas va sortir a la llum quan es va descobrir que diversos alts càrrecs del règim estaven implicats en irregularitats. Aquest escàndol va generar una gran crisi política, ja que va posar en evidència la corrupció dins del sistema autoritari. -
El 1969, Franco va designar Joan Carles de Borbó com a successor al tron d’Espanya, un pas que marcava la continuïtat del règim franquista. Joan Carles va ser escollit pel dictador, tot i ser de la família reial, com a garantia de mantenir l'ordre establert. Aquest nomenament va ser una mesura per assegurar l’estabilitat del règim un cop Franco morís, però va generar expectatives sobre el futur de la monarquia i les possibles reformes. -
La Llei d'Associacions Polítiques de 1969 va ser una norma impulsada pel règim franquista per mantenir el control sobre les agrupacions polítiques. Tot i que permetia la creació d’associacions, limitava severament la llibertat d’organització i estava dissenyada per evitar qualsevol oposició real al règim. Aquesta llei no va suposar una obertura democràtica, ja que les associacions havien d’ajustar-se a les condicions establertes pel règim. -
La Creació del Consell de Forces Democràtiques de Catalunya (1969) va ser un pas important en la lluita antifranquista. Es va formar com una plataforma unitària que agrupava diversos partits i organitzacions catalanes oposades al règim. L’objectiu principal del Consell era coordinar accions per recuperar les llibertats democràtiques i l’autogovern. Va contribuir a mantenir viva la reivindicació de la democràcia i l’autonomia. -
El Procés de Burgos va ser un judici polític celebrat el desembre de 1970, en què 16 membres d'ETA van ser jutjats per la seva implicació en diversos assassinats. Sota la pressió internacional, el règim franquista va optar per aplicar-hi la pena de mort, cosa que va generar una gran protesta a nivell nacional i internacional. Finalment, les sentències de mort van ser commutades, però el procés va ser un símbol de la repressió del franquisme i de l’oposició a la dictadura. -
L'Assemblea d'intel·lectuals catalans va ser una trobada que va tenir lloc el 1970, en resposta a la repressió franquista i als processos judicials com el de Burgos. Va aplegar destacats escriptors, professors i pensadors que van defensar els drets culturals i polítics de Catalunya. L'assemblea va ser un acte de ferm suport als detinguts i va jugar un paper clau en la preservació i promoció de la identitat catalana durant els últims anys del franquisme. -
La Llei General d’Educació, aprovada el 1970, va ser una reforma educativa impulsada pel règim franquista amb l'objectiu de modernitzar el sistema educatiu, però mantenint els principis ideològics del règim. Va establir l'educació bàsica obligatòria fins als 14 anys i va crear una estructura educativa més centralitzada. Tot i les millores en l'estructura, la llei va reforçar el control estatal sobre l'ensenyament i va restringir l'ús del català en l'educació. -
La Llei Sindical de 1971 va consolidar el control del règim franquista sobre els sindicats. Va establir el Sindicat Vertical com a única organització sindical legal, eliminant qualsevol forma de sindicalisme independent o opositor. Aquesta llei va reforçar la centralització i la subordinació dels treballadors a l'Estat, evitant la creació de sindicats lliures i democràtics. -
L'Assemblea de Catalunya es va fundar el 1971 com una plataforma unitària per a la defensa dels drets i llibertats de Catalunya davant del règim franquista. Va aplegar forces polítiques, organitzacions socials i sindicals, i va jugar un paper clau en la resistència al franquisme. Va ser un dels primers passos cap a la recuperació de les llibertats i l'autonomia de Catalunya després de la Guerra Civil, amb una oposició al règim i una reivindicació de la democràcia. -
El 20 de desembre de 1973, Luis Carrero Blanco, president del govern de Franco i home de confiança del dictador, va ser assassinat per l'organització ETA. L'atemptat, executat mitjançant una explosió a Madrid, va ser un cop dur al règim franquista. La mort de Carrero Blanco va obrir un període d'incertesa, ja que era considerat el successor natural de Franco. Aquest fet va accelerar els canvis en el context polític i va marcar un moment clau en la transició cap a la democràcia. -
El 1973 es va fundar el moviment Cristians pel Socialisme, un grup que aplegava catòlics compromesos amb la lluita per la justícia social i la democràcia en el context de la dictadura franquista. El moviment es va oposar a les injustícies del règim i va defensar la necessitat de reformes socials i polítiques, seguint els principis del cristianisme. Va tenir un paper important en la renovació del pensament social i polític de l'església en aquell període. -
La crisi econòmica internacional de 1973 va començar amb l’embargament petrolier imposat pels països àrabs de l’OPEP en resposta al suport d'Occident a Israel durant la Guerra de Yom Kipur. Aquesta crisi va provocar una forta pujada dels preus del petroli, inflant la inflació mundial i causant recessió econòmica. A Espanya, va afectar greument l'economia, ja afectada per l'autarquia del règim franquista, i va contribuir a l'esclat de tensions socials i laborals. -
Salvador Puig Antich, militant del grup revolucionari Exèrcit Popular Català, va ser executat per garrot vil el 2 de març de 1973, a l’edat de 25 anys. Va ser l’última persona executada per aquest mètode durant la dictadura franquista. Puig Antich va ser condemnat per l'assassinat d'un policia, tot i que molts consideren que la seva execució va ser una represàlia per la seva activitat política en contra del règim. La seva mort va provocar indignació tant a Catalunya com a l'exterior. -
-
-
El 12 de febrer de 1974, Carlos Arias Navarro, president del govern franquista, va anunciar el que es coneix com l'esperit del 12 de febrer, un projecte de reforma política dins del règim. Aquest intent de modernitzar el franquisme pretenia obrir l'estructura autoritària del règim amb petites reformes, però sense alterar-ne els fonaments. Malgrat les expectatives creades, el projecte no va prosperar a causa de l'oposició interna i la falta de compromís per part de sectors clau del règim. -
El 1974, Francisco Franco va ser ingressat en un hospital de Madrid a causa d'una greu malaltia, que va generar una gran incertesa sobre el futur del règim franquista. La seva salut deteriorada va ser un símptoma de l'acostament al final de la dictadura, i va començar a provocar debats sobre la successió i la transició política. Durant aquest període, es va intensificar la pressió interna i internacional per a l'obertura política, malgrat la falta de canvis immediats en la direcció del règim. -
El Congrés del PSOE a Suresnes (França), celebrat el 1974, va ser un esdeveniment clau per al partit durant la dictadura franquista. En aquest congrés, Felipe González va ser escollit secretari general del partit, marcant el començament d'una nova etapa. El congrés va servir per modernitzar el PSOE, consolidant-lo com una força política preparada per afrontar la transició democràtica. També es van establir les bases per a la seva reintegració a Espanya després de la caiguda del règim franquista. -
La Junta Democràtica es va formar el 1974 com una organització de l'oposició al règim franquista, composta per diferents grups polítics d'esquerres. El seu objectiu era coordinar i impulsar la lluita per la democràcia i l'amnistia, així com promoure una transició pacífica cap a un sistema democràtic a Espanya. La Junta va jugar un paper important en la mobilització social i en la preparació de la caiguda del règim franquista. -
El 1974 es va fundar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), un partit de continuació de la Convergència Socialista de Catalunya. Va néixer com a força moderada nacionalista i socialdemòcrata per promoure l'autogovern de Catalunya dins d'un estat democràtic. CDC va ser clau en la política catalana i va ser la base de Convergència i Unió (CiU), coalició que va governar Catalunya durant dècades. -
La Llei d'Associacions de 1974 va ser una de les primeres reformes dins del règim franquista que permetia la creació d'associacions no estatals, tot i que amb limitacions i sota estricte control governamental. Aquests canvis no van ser suficients per permetre una llibertat associativa real. -
El 20 de novembre de 1975, Francisco Franco, dictador de l'Estat espanyol des de 1939, va morir a Madrid a l'edat de 82 anys. La seva mort va obrir la porta a la transició democràtica, amb la designació del seu successor, Joan Carles I, com a rei d'Espanya. Aquest fet va ser clau per al canvi polític que va portar a la fi del règim franquista i a l'establiment d'una monarquia parlamentària democràtica. -
El 22 de novembre de 1975, Joan Carles I va ser coronat rei d'Espanya, dos dies després de la mort de Francisco Franco. La seva ascensió al tron va ser fonamental per a la transició de la dictadura a la democràcia, ja que va ser una figura clau en la modernització política i social del país. Joan Carles I va defensar el procés democràtic, incloent-hi la redacció de la Constitució de 1978 i el manteniment de l'ordre durant l'intent de cop d'estat del 23-F (1981). -
El 1975, després de la mort de Franco, Espanya va signar el Tractat de Madrid amb Marroc i Mauritània per posar fi al conflicte del Sàhara Occidental. En aquest acord, Espanya va retirar-se de l'antiga colònia del Sàhara, cedint el territori a Marroc i Mauritània, malgrat la resistència del Front Polisario, que lluitava per la independència del Sàhara Occidental. Aquest tractat va ser molt controvertit i va tenir implicacions polítiques i socials tant a Espanya com a la regió. -
La Marxa Verda va ser una acció organitzada per Marroc el novembre de 1975, en què 350.000 civils marroquins van travessar la frontera per ocupar el Sàhara Occidental, sota control espanyol. Aquesta marxa va pressionar Espanya a abandonar el territori, coincidint amb la mort de Franco i la signatura del Tractat de Madrid. El conflicte derivat d'aquesta acció va ser determinant en la descolonització del Sàhara i va generar tensions entre Marroc, Mauritània i el Front Polisario. -
El 1975, abans de la mort de Franco, es van produir diverses execucions d’activistes d’ETA (Grup Basc d'Alliberament Nacional) i del FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota). Les execucions més destacades van ser les de Juan Paredes Manot (Txiki) i José Humberto Baena de ETA i els membres del FRAP. Aquestes execucions van generar una gran controvèrsia, especialment entre els que defensaven la democràcia, i van ser un factor important en l'inici de la transició política a Espanya. -
El 27 de setembre de 1975, ETA va dur a terme un atemptat en una cafeteria de Madrid, causant diversos ferits. Aquest acte violenta es va emmarcar en la seva campanya contra el règim franquista i la monarquia espanyola, coincidint amb les últimes execucions de membres d'ETA i del FRAP. L'atemptat va contribuir a augmentar la tensió política a Espanya, poc abans de la mort de Franco i el començament de la transició democràtica. -
El 1975 es va formar la Plataforma de Convergència Democràtica, una coalició d'agrupacions i partits d'esquerres i nacionalistes catalans amb l'objectiu de defensar l'autogovern de Catalunya i promoure la democràcia. Aquesta plataforma va ser una resposta al final del règim franquista i una mostra del desig de diverses forces polítiques de treballar conjuntament per la transició cap a la democràcia a Catalunya. Va ser un pas important en la consolidació del nacionalisme i l'esquerra catalana. -
El 1976, després de la mort de Franco, es van multiplicar les manifestacions a tota Espanya, especialment a Catalunya, per reclamar llibertat, amnistia per als presos polítics i la recuperació de l’Estatut d’Autonomia. Aquestes protestes van ser un reflex de la necessitat de profundes reformes democràtiques i van marcar un moment clau en la transició cap a la democràcia. La pressió social va portar el govern a iniciar l’amnistia i les negociacions per a la redacció de nous estatuts autonòmics. -
El 1976, a Sant Boi de Llobregat es va celebrar per primera vegada l'11 de Setembre com a jornada de reivindicació de la llibertat i l’autonomia de Catalunya, coincidint amb el final de la dictadura franquista. Aquesta celebració va ser un acte de resistència i memòria històrica, en què els ciutadans van recordar la derrota de 1714 i van expressar el desig de recuperar els drets perduts durant el règim de Franco. -
Els Fets de Vitòria van ocórrer el 3 de març de 1976, quan la policia va obrir foc contra una manifestació de treballadors a Vitòria, causant morts i ferits, i augmentant la tensió social durant la transició. Els Fets de Montejurra van tenir lloc el 9 de maig de 1976, amb un enfrontament violent entre carlistes i forces de seguretat, que va deixar morts i ferits, reflectint les divisions internes de l'ultradreta espanyola. -
La Coordinadora Democràtica va ser una plataforma d'oposició a la dictadura franquista creada el 1976. Estava formada per una coalició de grups polítics, sindicats i organitzacions de l'esquerra que buscaven la democratització d'Espanya i la fi del règim franquista. Aquesta coordinadora va jugar un paper important en les mobilitzacions socials i polítiques que van portar a la transició democràtica i la creació de l'Estat de dret. -
El 29 de juliol de 1976, el president del govern franquista, Carlos Arias Navarro, va presentar la seva dimissió, influït pel rei Joan Carles I. La seva renúncia va ser el resultat de la pressió per part de la monarquia, que volia avançar cap a una transició democràtica més ràpida i profunda. Aquesta dimissió va obrir el camí per a la formació d'un nou govern sota Adolfo Suárez, que seria clau en el procés de democratització d'Espanya. -
El 29 de juliol de 1976, Adolfo Suárez va ser nomenat president del govern espanyol per Joan Carles I, en substitució de Carlos Arias Navarro. Suárez va jugar un paper clau en la transició democràtica, implementant reformes polítiques que van permetre la desmantellament del règim franquista, incloent la legalització de partits polítics i la redacció de la Constitució de 1978. Va ser crucial en la negociació de la democràcia i en la consolidació de la monarquia parlamentària a Espanya. -
La Llei de Reforma Política va ser aprovada el 18 de novembre de 1976, amb l'objectiu de desmantellar el règim franquista i establir les bases per a una democràcia parlamentària. Aquesta llei va permetre la legalització dels partits polítics, la convocatòria d'eleccions generals i la creació d'un sistema democràtic. Va ser un pas fonamental per a la transició cap a la democràcia a Espanya, amb el suport del rei Joan Carles I i el govern d'Adolfo Suárez. -
-
Les eleccions generals de 1977 van ser les primeres des de la mort de Franco i van marcar el naixement de la democràcia a Espanya. Celebrades el 15 de juny, van ser fonamentals per establir un nou sistema polític i consolidar la transició. El partit més votat va ser la UCD, liderat per Adolfo Suárez, qui va assumir la presidència. A més, es va permetre la participació de partits fins llavors il·legals, com el PSOE i el PCE, fent d'aquesta jornada un punt de no retorn en el procés democràtic. -
El 1977 es va produir la recuperació de la Generalitat de Catalunya, després de gairebé 40 anys de repressió franquista. Amb la transició a la democràcia, el 29 de setembre es va restaurar la Generalitat amb Josep Tarradellas com a president. Aquesta recuperació va ser un acte simbòlic i polític important per a la tornada de l'autogovern a Catalunya, en un moment en què es començaven a negociar les bases de la Constitució i els Estatuts d'Autonomia. -
Els Pactes de la Moncloa van ser un conjunt d'acords signats el 25 d'octubre de 1977 entre el govern d'Adolfo Suárez i diversos partits polítics, sindicats i organitzacions socials. L'objectiu era establir un consens per afrontar els grans reptes econòmics i socials de la transició, com la inflació, l'atur i les reformes laborals. Aquests pactes van ser claus per garantir l'estabilitat política i econòmica durant els primers anys de la democràcia a Espanya. -
El 23 d'octubre de 1977, Josep Tarradellas, president de la Generalitat en l'exili, va retornar a Barcelona després de més de 30 anys d'exili. Aquest esdeveniment va ser un símbol important de la reconciliació i de la transició a la democràcia. El seu retorn va marcar l'inici de la recuperació de les institucions catalanes i va consolidar l'autogovern de Catalunya dins del nou sistema democràtic espanyol. -
En les eleccions generals de 1977, celebrades el 15 de juny, la Unió de Centre Democràtic (UCD), liderada per Adolfo Suárez, va obtenir una victòria important. UCD va ser la força política més votada, aconseguint una gran representació al Congrés dels Diputats. Aquesta victòria va consolidar el lideratge de Suárez en la transició democràtica i va permetre el procés de redacció de la Constitució de 1978. -
Després de la mort de Franco, ETA va intensificar la seva activitat violenta a Espanya, amb l'objectiu de pressionar pel reconeixement d’un País Basc independent. L'any 1977 va ser marcat per una sèrie d'atemptats, entre ells l'assassinat de polítics i membres de la guàrdia civil, que van generar una gran preocupació social i política durant els primers anys de la transició. La violència d'ETA va ser una de les grans dificultats en el procés de consolidació democràtica. -
El 15 de juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions generals democràtiques a Espanya després de la dictadura franquista. Aquestes eleccions van ser un pas fonamental en la transició a la democràcia, amb molts partits competint per la representació al Congrés. La victòria va ser per a UCD (Unió de Centre Democràtic), liderada per Adolfo Suárez, consolidant la seva posició com a president del govern. -
El 1977, en el context de la transició a la democràcia, es van legalitzar el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Aquesta legalització va ser un pas important per a la consolidació del sistema democràtic, permetent la participació política d'aquests partits que havien estat prohibits durant el règim franquista. Va ser un símbol de la fi de la repressió i de l'obertura política a noves forces d'esquerra al país. -
El 1977, després de la mort de Franco, es van dur a terme grans manifestacions a Catalunya a favor de l'autonomia i la recuperació de les institucions pròpies. Milers de persones es van mobilitzar per exigir la reconstrucció de la Generalitat i la dautonomia política de Catalunya dins del nou sistema democràtic espanyol. Aquestes manifestacions van ser crucials en la lluita per aconseguir l'estatut d'autonomia, que es va materialitzar amb l'aprovació de l'Estatut de Sau el 1979. -
-
L’Estatut d'Autonomia de Catalunya, conegut com l'Estatut de Sau, va ser presentat el 1978 com a base legal per a l'autogovern de Catalunya després de la mort de Franco. Va ser redactat per una comissió formada per representants de diversos partits polítics i va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el 1979. L’Estatut reconeixia els drets i les competències autonòmiques de Catalunya, establint una relació amb l'Estat espanyol dins del marc constitucional de 1978. -
L'Operació Galàxia va ser una trama d'intents de cop d'estat organitzada per un grup de militars i ultradretans a Espanya, a principis de 1978. L'objectiu era frenar la transició democràtica i mantenir el poder en mans de l'exèrcit i del règim franquista. El pla va ser desmantellat abans de dur-se a terme, mostrant la resistència de sectors militars a la democratització. -
El 6 de desembre de 1978, Espanya va aprovar la Constitució mitjançant un referèndum popular, amb un àmpli suport ciutadà. Aquest document va establir un sistema parlamentari democràtic i va consagrar drets fonamentals, la separació de poders i l'autonomia de les comunitats autònomes. Va ser un dels pilars fonamentals de la transició democràtica i va consolidar el sistema polític de monarquia parlamentària amb Joan Carles I com a cap d'Estat. -
L'elaboració de l'Estatut d'Autonomia del País Basc va tenir lloc el 1978 a Guernika, un símbol de la història basca. Aquest procés va ser fonamental per establir les bases de l'autogovern de la comunitat autònoma basca dins del marc constitucional espanyol. L'Estatut va ser aprovat per referèndum el 1979, consolidant el reconeixement del País Basc com una comunitat autònoma amb competències en àmbits com l'educació, la cultura i la seguretat. -
-
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 va ser aprovat després d'un procés de negociació i referèndum popular, marcant la recuperació de l'autogovern català després de la dictadura franquista. Aquest Estatut va reconèixer Catalunya com una "nació" i va establir els drets i competències de la Generalitat en l'àmbit polític, econòmic i social. Va ser fonamental per consolidar la democràcia a Espanya i per garantir l'autonomia de les comunitats autònomes. -
Les eleccions generals de 1979 van ser les segones eleccions democràtiques després de la dictadura franquista. UCD va guanyar a nivell estatal, amb Adolfo Suárez mantenint-se com a president. No obstant això, en les eleccions municipals, les esquerres van aconseguir un gran triomf, especialment a ciutats com Barcelona i Madrid, reflectint un clar suport a la renovació política i social. Aquestes eleccions van ser claus per consolidar la democràcia i l'autogovern a les comunitats autònomes. -
El 1979 es van aprovar els nous Estatuts d'Autonomia del País Basc i de Catalunya, com a part del procés de consolidació de les autonomies dins de la democràcia espanyola. Amb aquests Estatuts, es van reconèixer els drets històrics, les llengües pròpies i les competències en diverses àrees com l'educació i la cultura, marcant una etapa clau per a l'autogovern de les dues comunitats autònomes. -
El 20 de març de 1980 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya des del restabliment de l’autonomia. Hi va guanyar Convergència i Unió (CiU), i Jordi Pujol en va sortir elegit president. Aquestes eleccions van significar la recuperació plena de les institucions democràtiques catalanes i l’inici d’una nova etapa d’autogovern dins el marc constitucional espanyol. -
El 1980, Jordi Pujol, líder de Convergència i Unió (CiU), va ser escollit president de la Generalitat en les primeres eleccions autonòmiques catalanes després del franquisme. El seu govern va impulsar la consolidació de l’autonomia catalana, la promoció del català i la creació d’institucions pròpies. Pujol va governar fins al 2003, marcant dècades de política catalana amb un fort accent en l’autogovern i la identitat nacional. -
El 1980 va entrar en vigor l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat en referèndum el 1979. Amb això, es van restablir plenament les institucions d’autogovern, com el Parlament i la Generalitat, i es van definir les competències pròpies de Catalunya en àmbits com educació, sanitat o cultura. Va ser un pas clau per normalitzar la vida política i institucional catalana dins l'Estat democràtic espanyol. -
El 1980, el PSOE, liderat per Felipe González, va presentar una moció de censura contra el govern de UCD per la seva gestió de la crisi econòmica i la falta d'estabilitat política. Tot i que no va prosperar, la moció va marcar un punt d'inflexió en la política espanyola, mostrant la creixent influència del PSOE com a alternativa viable i consolidant la seva trajectòria cap a les eleccions generals de 1982. -
-
El 28 de enero de 1981, Adolfo Suárez, president del govern espanyol, va presentar la seva dimissió després d'una sèrie de tensions polítiques i socials, incloent-hi el fracàs de la transició política, les tensions internes dins de la UCD i la crisi econòmica. La seva dimissió va obrir el camí a la formació d'un nou govern, i va deixar una gran incertesa sobre el futur polític d'Espanya. La seva sortida va ser un dels esdeveniments clau en la transició democràtica espanyola. -
El Pacte Nacional per a l'Ocupació, signat el 1981, va ser un acord entre el govern espanyol, els sindicats i les organitzacions empresarials amb l'objectiu de lluitar contra l'alta taxa d'atur i fomentar la creació de llocs de treball. Aquest pacte va marcar un intent per part de l'Estat de gestionar la crisi econòmica dels anys 80, amb mesures per incentivar l'ocupació i millorar les condicions laborals. -
La LOAPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic) es va aprovar el 1981 amb l'objectiu de limitant el desenvolupament de les autonomies a Espanya. Aquesta llei va ser vista com un intent recentralitzador per part del govern d'Adolfo Suárez i va generar un gran rebuig a Catalunya i al País Basc. L'objectiu era establir un marc jurídic comú per a totes les autonomies, però va ser parcialment anul·lada pel Tribunal Constitucional per vulnerar els drets autonòmics. -
El 23 de febrer de 1981, un grup de militars, liderats pel tinent coronel Antonio Tejero, va intentar un cop d'estat contra el govern d'Adolfo Suárez. Van irrompre al Congrés durant la sessió d'investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo. Tot i la tensió, la resposta de la societat i les institucions va evitar el cop. El rei Joan Carles I va condemnar l’intent i va reafirmar el compromís amb la democràcia. -
El 1982, Espanya es va incorporar a l’OTAN, fet que va suposar la seva integració en l’estructura militar occidental durant la Guerra Freda. Aquesta decisió va ser presa pel govern d’UCD, tot i generar una gran controvèrsia social i política, especialment entre sectors d’esquerra i pacifistes. L’adhesió es va sotmetre a referèndum el 1986, on la majoria va votar a favor de continuar-hi, amb condicions. -
El 1982 es van convocar eleccions generals anticipades davant la crisi política i la descomposició de l’UCD. Aquestes eleccions van marcar un canvi profund en el panorama polític espanyol, amb la victòria aclaparadora del PSOE liderat per Felipe González, que va obtenir una majoria absoluta. Va suposar l’inici d’un llarg període de governs socialistes i una nova etapa de reformes i modernització. -
El 28 d'octubre de 1982, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), liderat per Felipe González, va aconseguir una victòria històrica en les eleccions generals. El PSOE va obtenir una majoria absoluta, amb més del 50% dels vots, i va posar fi a gairebé 40 anys de govern de dretes. Aquesta victòria va marcar l'inici d'una nova etapa en la política espanyola, amb importants reformes en l'àmbit social, econòmic i polític, i va consolidar la democràcia a Espanya després de la transició. -
La LOAPA (Llei Orgànica d’Harmonització del Procés Autonòmic) va ser redactada el 1982 amb l’objectiu d’unificar i limitar el desenvolupament de les autonomies, arran de l’impuls autonòmic sorgit després de la Constitució de 1978. Impulsada pel govern central, va generar polèmica, sobretot a Catalunya i el País Basc, perquè es veia com un intent recentralitzador. Tot i ser aprovada, el Tribunal Constitucional en va anul·lar alguns articles per vulnerar l’esperit constitucional. -
L’any 1982, la Unió de Centre Democràtic (UCD), partit clau en la transició espanyola, es va desintegrar a causa de greus tensions internes, pèrdua de suport electoral i divisions ideològiques. Després de la dimissió de diversos líders i una forta davallada en les eleccions generals, el partit es va dissoldre, deixant espai al creixement del PSOE i de la nova dreta representada per Aliança Popular. -
-
-
El 1983 es van crear TV3 i Catalunya Ràdio, dos mitjans de comunicació públics i en català que van representar un gran pas en la normalització lingüística i cultural de Catalunya després de la dictadura franquista. TV3 va començar les seves emissions el 10 de setembre de 1983, mentre que Catalunya Ràdio ho va fer uns mesos abans. Amb aquests mitjans, es va impulsar la producció de continguts en català i es va consolidar l’ús de la llengua en l’àmbit de la comunicació massiva. -
La Llei de Normalització Lingüística, aprovada el 1983, va ser un pas fonamental per a la promoció i normalització de la llengua catalana a Catalunya. Aquesta llei establia l'ús del català com a llengua oficial en tots els àmbits de la vida pública i privada, des de l'educació fins als mitjans de comunicació i l'administració. Va ser una mesura clau per a la recuperació i consolidació del català com a llengua de cohesió social i cultural després de dècades de repressió franquista. -
El 1983 es va crear la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra, un cos de seguretat autonòmica que va garantir l'ordre públic i la seguretat a Catalunya, sota la responsabilitat de la Generalitat. Aquesta creació va ser un pas important en l'exercici de les competències autonòmiques, permetent gestionar la seguretat independentment de l'Estat espanyol. Els Mossos d'Esquadra van començar a desplegar-se a tot Catalunya per garantir la seguretat pública. -
A partir de 1985, Espanya va començar a viure una etapa de recuperació econòmica després de la crisi dels anys 70. El creixement va ser impulsat per les reformes del govern socialista de Felipe González, amb la modernització de la indústria, la liberalització de l’economia i l’aprofitament dels fons europeus arran de l'adhesió d'Espanya a la CEE. Aquest període va veure un augment en la inversió i la creació d'ocupació. -
La Llei d'Ordenació del Territori de 1987 va ser una norma clau per a la planificació i el desenvolupament del territori a Catalunya. Aquesta llei va establir les bases per a la distribució equilibrada de la població, els recursos i les infraestructures entre les diferents zones del territori català. A més, va fomentar la creació de plans territorials i va promoure la protecció del medi ambient i el creixement sostenible de les ciutats i els espais rurals.