-
Guifré que si aconsegueix reconquerir el territori "faria que el domini de Barcelona romangués en la seva senyoria i en la del seu llinatge per tostemps". El fet que Guifré aconseguís foragitar els sarraïns no té fonament històric, però cal parar atenció en un detall important que sí que s'esdevé: Barcelona es converteix en un domini a perpetuïtat, i per tant es pot parlar de la independència del comtat respecte dels francs. -
-
És suposava que Guifré II havia mort emmetzinat abans de la mort del seu pare. Al segle xvi es descobreix la confusió, perquè des d'època del comte, per evitar confusió, ja se l'havia anomenat Jofre, documentat el 898, i Borrell des del 908 -
-
La mort del seu pare el 897 va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II de Barcelona i a partir de la mort d'aquest sense descendència masculina el 911 va governar els comtats de Barcelona, Girona i Osona. En les relacions exteriors va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contra els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova. Eixamplà i repoblà a partir de 929 el seu comtat pel Penedès fins a Olèrdola. -
-
Durant el seu regnat es creu que es construí el Rec Comtal de Barcelona, canal que duia les aigües del riu Besòs fins a la muralla de Barcelona. De fet era una reconstrucció d'una antiga via d'aigüa romana i el nom de l'actual carrer Regomir recorda el lloc per on hi passava. -
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-