-
27 BCE
Títol d'August
El títol honorífic d'August (El de bons auguris), el qual esdevingué el títol fonamental de tots els emperadors romans, li fou atorgat pel Senat el 16 de gener de l'any 27 aC. Aquest fet ha marcat, tradicionalment, l'inici oficial de l'imperi Romà -
Period: 27 BCE to 235
L'alt imperi: el principat
Alt Imperi és el nom amb el qual usualment es coneix la primera meitat de el període històric que cobreix l'Imperi romà, i que comprèn el seu auge, en plena expansió de la manera de producció esclavista i de totes les expressions de la civilització clàssica, sota el sistema de govern denominat Principat tal com ho va establir Octavi August a la fi de segle I a. C., fins a la dinastia dels Severs. -
14
Mort d'August
-
Period: 14 to 68
Dinastia julioclàudia
El nom dinastia Julio-Claudia fa referència als cinc primers emperadors romans emparentats amb Juli Cèsar: August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. Van governar l'Imperi romà de l'27 a. C. a l'68 d. C., quan l'últim de la línia successòria, Neró, es va suïcidar. Aquests cinc emperadors estaven units, per matrimoni i adopcions, amb les gens Júlia i Clàudia. Encara que alguns historiadors sostenen que la dinastia va ser fundada per Julio César -
Period: 14 to 37
tiberi
va ser emperador de l'Imperi romà des del 18 de setembre de l'any 14 fins a la seva mort, el 16 de març de l'any 37. Va ser el segon emperador de Roma i va pertànyer a la dinastia Julio-Claudia. Era fill de Tiberi Claudi Neró i Lívia Drusil·la, membre per tant de la gens Claudia.La seva família va emparentar amb la família imperial quan la seva mare es va divorciar del seu pare i va contreure matrimoni amb Octavi August (39 a. C.). -
Period: 37 to 41
Calígula
va ser emperador romà des del 16 de març de 37, fins al seu assassinat el 24 de gener de 41. Va ser el tercer emperador de l'Imperi romà i membre de la dinastia Julio-Claudia, instituïda per August.Era fill de Germànic, qui al seu torn era fill adoptiu de l'emperador Tiberi. El seu avi Neró Claudi Drus, mort prematurament, era el germà menor de l'emperador Tiberi. -
Period: 41 to 54
Claudi
historiador i polític romà, va ser el quart emperador romà de la dinastia Julio-Claudia, i va governar des del 24 de gener de l'any 41, fins a la seva mort en l'any 54. Nascut a Lugdunum, a la Gàl·lia, va ser el primer emperador romà nascut fora de la península itàlica. Les seves cendres van ser dipositades en el mausoleu d'August. -
Period: 55 to 68
Neró
va ser emperador de l'Imperi romà entre el 13 d'octubre de 54 i el 9 de juny de 68, últim emperador de la dinastia Julio-Claudia. Nascut de el matrimoni entre Gneu Domici Enobarbo i Agripina la Menor -
Period: 68 to 69
Període de crisi
El conegut com a any dels quatre emperadors va ser un any concret en la història de l'Imperi romà, l'any 69 d. C., en el qual van arribar a governar quatre emperadors diferents en ràpida successió, Després del suïcidi forçat de Neró al juny de 68 d. C. li va seguir un breu període de guerra civil, la primera a Roma des de la mort de Marc Antoni a 31 a. C. El conflicte va durar poc més d'un any, coneixent l'any 69 d. C.. -
Period: 69 to 96
Dinastia flàvia
Per dinastia Flavia es coneix una casta d'emperadors romans. Va comprendre a tres governants que van ocupar el tron 27 anys, el que va fer d'ella la més curta de les dinasties d'emperadors romans -
Period: 69 to 79
vespasià
Va ser el fundador de la dinastia Flavia, que va governar l'Imperi romà des de l'any 69 fins a l'any 96. Li van succeir els seus fills Tito (79-81) i Domicià (81-96). , va guanyar renom com comandant militar, destacant en la invasió romana de Britània (43) a el comandament de la Legio II Augusta. Va comandar les forces romanes que van fer front a la primera guerra judeo-romana de l'any 66. -
Period: 79 to 81
tit
fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81. Era fill de Vespasià i de Flàvia Domitil·la i successor de Vespasià en el tron imperial. De jove serví com a tribú militar a Britània i Germània. L'any 67 acompanyà a son pare Vespasià en el viatge a l'Orient Mitjà, destinat a sotmetre la Gran Revolta Jueva, que havia començat l'any 66 i que durà fins al 73. -
Period: 81 to 96
Domicià
comunament conegut com Domicià, va ser emperador de l'Imperi romà des del 14 d'octubre de 81 fins a la seva mort el 18 de setembre de 96. Va ser l'últim emperador de la dinastia Flavia, la qual va regnar sobre l'Imperi romà des de l'any 69 fins a l'any 96 i va abastar els regnats del seu pare, Vespasià (69-79), del seu germà gran Tito (79-81) i finalment el seu propi (81-96). -
Period: 96 to 192
dinastia antonina
dinastia Antonina va ser la casa regnant en l'Imperi romà entre els anys 96 i 192, amb 96 anys de durada, pel que va ser la seva dinastia més longeva. També es coneix als seus cinc primers membres pel nom dels Cinc emperadors bons, nom proposat per Maquiavel i promocionat per l'historiador Edward Gibbon, de que els seus principats va dir van ser "l'època més feliç de la història de la humanitat". -
Period: 193 to 235
dinastia severiana
La dinastia Severa és una casa d'emperadors romans que va regnar per diverses dècades des de finals de segle II fins a començaments del següent. Va ser l'últim llinatge al Principat, i va precedir a la Crisi de segle III. -
Period: 284 to 305
Dioclecià
instauració de la tetrarqui. va ser emperador de Roma des del 20 de novembre de 284 fins a l'1 de maig de 305. Nascut en una família iliria de baix estatus social, Diocleciano va ser proclamat emperador per l'exèrcit. Va aconseguir accedir a l'tron després d'un breu enfrontament amb Carino, l'altre fill de l'emperador Car, a la batalla de l'Margus, i la seva arribada a poder posar fi a la crisi de al segle III. -
Period: 284 to 476
El baix imperi: el dominat
baix imperi es el darrer Període en que la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi de l'segle III Fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-ho Fins a els invasions àrabs de l'segle vii dels estats germànics derivats durante l'Antiguitat tardana després de dir l'esfondrament formal de l'Imperi, amb el benentès que en general els estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren practicament calcs més o Menys adaptades de les que tenia l'Imperi. -
Period: 306 to 337
Contantí
(Emperador únic a partir del 323) -
313
Edicte de Milà
L'Edicte de Milà, conegut també com La tolerància de l'cristianisme, va ser promulgat a Milà l'any 313 i en ell s'establia la llibertat de religió a l'Imperi romà, donant fi a les persecucions dirigides per les autoritats contra certs grups religiosos, particularment els cristians. -
330
trasllat de la capital de l'imperi a contantinoble
-
Period: 361 to 363
julià l'Apòstata
proclama l'imperi pagà, l'únic supervivent de la purga que va acabar amb la seva branca de la dinastia en 337.3 Després de passar la seva infància i joventut apartat de el poder, el seu cosí Constanci II el va nomenar Cèsar de la pars occidentalis en 355, menys d'un any després de l'execució del seu germà, que també ostentava la dignitat de César. Constancio li va encarregar rebutjar la invasió germànica de la Gàl·lia, tasca que va realitzar amb gran efectivitat. -
395
Divisió de l'imperi
es parteix en dos parts orient(Arcadi) i occident(onori).La divisió de l'Imperi romà en dues parts, sotmeses cadascuna d'elles a el govern d'un emperador o August, era una pràctica administrativa habitual des de finals de segle III després de la primera reforma de l'emperador Dioclecià. La novetat d'el regnat d'Arcadi radica que la divisió de l'Imperi realitzada pel seu pare Teodosio I seria la definitiva, les dues parts de l'Imperi no tornarien mai més a ser reunificadas. -
395
Arcadi
Arcadi, nascut a Hispània durant l'exili temporal del seu pare just abans de pujar a l'tron, era el fill gran de Teodosio I i de Flacil·la, i germà d'Honori, que seria emperador d'Occident, Arcadi va començar a regnar en solitari sobre la meitat oriental de l'Imperi quan el seu pare va morir en 395 a Milà, on havia acudit per sufocar una rebel·lió -
395
honori
Honori va ser nomenat emperador d'Occident a l'edat de 10 anys, 1 després de la mort del seu pare al febrer de 395. A la primera part del seu regnat va dependre de l'lideratge militar del general vàndal Estilicó. Per estrènyer els llaços amb el jove emperador, Estilicó el va fer casar amb la seva filla Maria. El regnat d'Honorio es va caracteritzar pel desmembrament de l'Imperi romà d'Occident -
410
Saqueix a roma
El saqueig de Roma de l'24 d'agost de 410 va ser una acció de rapinya duta a terme pels visigots, comandats per Alarico I després expugnar els murs de l'urbs. Va ser la primera vegada en 800 anys que la ciutat de Roma queia en mans d'un enemic. -
476
destronament de Ròmul Angústul
