-
1r Congrés Obrer A Barcelona
Fou convocat per iniciativa seguidors madrilenys de l'AIT a través d'un manifest publicat a la Solidaridad de Madrid el 13 de febrer de 1870, en què convidava totes les Societats de Treballadors d'Espanya a la celebració del Congrés. És considerat l'acte d'inici de l'anarquisme. El primer Congrés Obrer d’abast estatal se celebrà al local del Teatre Circ de Barcelona. Fou presidit per Rafael Farga i Pellicer sota el lema "No más derechos sin deberes, no más deberes sin derechos". -
Paul Lafargue s'exilia a Barcelona
Paul Lafarge, revolucionista socialista francès, s'exilia a Barcelona després de participar en la Revolució de La Comuna a París. Era gendre de Karl Marx, amb qui compartia idees socialistes.
Va ser un dels fundadors de partit obrer francès. -
2n Congrés de la FRE celebrat a Saragossa a l’abril del 1872.
Federació Regional Española – AIT va convocar el 2n congrés.
Es va parlar de idees bakuninstes inspirades per les idees de Laura Marx i Lafargue. -
Congrés de la Internacional celebrat a la Haia.
Fou el 5è Congrés de l'AIT.
Es va dividir l'AIT, també coneguda com a Primera Internacional, entre els bakuninstes que postulaven l'anarquisme i els marxistes.
Dies més tard els bakuninstes convocaren un altre congrés. -
Fundació de la Nueva Federación Madrileña (marxista)
La Nueva Federación Madrileña es volia separar de les idees anarquistes bakuninstes. fou una secció de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Espanya fundada el juliol de 1872 pel grup de marxistes madrilenys expulsats de la Federación Regional Española de l'AIT. Els seus membres encapçalats per Pablo Iglesias i Francisco Mora Méndez van ser els que van fer anys més tard van fundar el Partido Socialista Obrero Español (PSEO). -
Comença la Restauració
Amb la Federación Regional Española il·legalitzada i el moviment obrer dividit i les associacions obreres en la clandestinitat a causa de la repressió. -
La Nueva Federación Madrileña es transforma en Agrupación Socialista Madrileña.
Es funda clandestinament l'ASM, liderada per Pablo Iglesias. Recollia els interessos de les noves classes treballadores sorgides de la Revolució Industrial. Més endavant es passaria a anomenar Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). -
Tolerància amb la pujada al poder al 1881 del govern liberal de Sagasta.
D’aquesta repressió inicial es passa a la tolerància amb la pujada al poder al 1881 del govern liberal de Sagasta. Aquesta tolerància consolidaria les organitzacions obreres que foren legalitzades amb la Llei d’Associacions polítiques de 1887: nova legalització del moviment obrer. -
la FRE canvia el nom per FTRE
Els anarquistes, al 1881 la FRE va canviar el seu nom per de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, l’anomenada FTRE. La FTRE estava molt implantada entre el proletariat català i els jornalers andalusos. Va augmentar el nombre d’afiliats i va desenvolupar una acció sindical de caràcter reivindicatiu dins de la legalitat. -
Els anarquistes foren acusats d’estar darrere de la “Mano Negra” .
Suposadament era una societat terrorista i secreta que volia acabar amb els terratinents. La FTRE deia que no tenia res a veure amb els esdeveniments. Les presons s’ompliren de camperols i jornalers ja que la simple denúncia o la mera sospita de qualsevol veí era prou per enviar-los a la presó. -
Es comença a publicar El Socialista.
El Socialista va ser un diari creat pel PSOE amb la finalitat de difondre contingut socialista. -
Llei d’Associacions polítiques
Llei que consagrava el dret a la llibertat d'associació política. -
La FTRE es disol
La FTRE fou acusada de crims aanarquistes i fou dissolta. L'anarquisme passaria a la clandestinitat. -
Fundació de la UGT
Unió General dels Treballadors.
UGT va declarar-se no depenent de cap organització política i l’únic requisit que es necessitava per a l’admissió era respectar el reglament i els acords aprovats.
Proposa una política de mobilització (manifestacions i negociació). Les seves fites són:
La millora i defensa de les condicions de treball.
Reclama lleis que afavoreixin la jornada de 8 hores, establir un salari mínim, igualtat de salari per ambdós sexes. -
El PSOE participa en la celebració del Primer de Maig.
Pren la decisió de presentar-se al procés electoral, obtenint èxits a les municipals del País Basc.
També participa en les vagues mineres d’Asturies i Pais Basc. -
Atemptat contra Martínez Campos, Capità General de Catalunya.
Es produeix l’Atemptat que li costa la vida a Barcelona. Va ser un militar i polític espanyol que va provocar la restauració borbónica.
L’anarquisme va ser acusat d’estar darrere de La Mà Negra que provocava atemptats. -
Bombes al Liceu de Barcelona.
El Liceu és vist com un aparador de la burgesia. El dia de la inauguració de la temporada, l’anarquista Santiago Salvador llença dues bombes a la platea i causa una vintena de morts. -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona.
La processió de Corpus era el símbol de la liturgia popular eclesiàstica. Van morir 12 persones. -
Processos de Montjuïc.
Fou el procés contra l’atemptat del Corpus. Va ser un judici sense garanties jurídiques i una operació contra l’anarquisme obrerista català. Amb confessions realitzades sota tortura. -
Assassinat del president del govern Cánovas del Castillo.
President del Govern espanyol. El van assessinar a un balneari de Mondragon per un anarquista italià. El motiu va ser per l’ús de trotures del procés de Montjuïc, aquest procés va estar supervisat per Cánovas i va estar molt criticat per Europa. Darrera la seva mort vindria el desastre del 98 amb la independencia de Cuba. -
El PSOE aconsegueix un diputat a les Corts.
Pablo Iglesias va aconseguir acta de diputat al congrés dels diputats com a representant de la conjunció republicano-socialista.