-
2500M a.c. - 3500 a.c. ---- L'Origen De La Cuina: Al principi, la dieta era a base d'arrels, plantes, fruites i fruits salvatges, tot allò que ofería la naturalessa. Com que encara no s'havía descobert el foc, els aliments es consumíen en cru.
-
2300M a.c. ---- Incorporació de la carn i peix a la dieta, encara en cru. Això comporta moltes dificultats en la mastegació, digestió i conservació dels aliments. En aquesta epoca encara eren nómades.
-
1900M a.c. ---- Punt d'inflexió a l'evolució humana: Permet la ingestió d'aliments cuits, com la carn, facilitant la seva digestió i assimilació. Per tant, augment de la ingesta calórica ja que no es necessita tanta energia per mastegar i assimilar els aliments.
-
Canvis en el desenvolupament del cervell, allargament de l'activitat fins ben entrada la nit, més varietat a la dieta, eliminació de paràsits i bacteris reduint les intoxicacions i aparició dels primers estris de cuina. NEIX la cuina.
-
12000 a.c. - 8000 a.c. ---- L'aparició dels primers poblats estables comporta una gran repercusió a l'activitat culinaria: espais exclusius per cuinar, magatzems d'aliments i aparició de noves tècniques i eines de cuina.
-
8000 a.c. - 5000 a.c. ---- Apareixen l'agricultura i la remadería, desapareixent així la necessitat de migrar per caçar.
-
3500 a.c. - 476 d.c. ---- En aquest període apareixen les primeres grans civilitzacions ( Mesopotàmia, Egipte, Grècia, etc.) A més, l' agricultura cobra més importància al oferir grans avantantges al no dependre de les condicions climàtiques gràcies a l' emmagatzematge d'excedents. La cuina ocupa una habitació a les cases.
-
3200 a.c - 30 a.c. ---- L'alimentació era símbol d'estatus social. Les clases privilegiades tenien accés a carn d'animals com el bou, ovella, etc. En canvi, el poble s'alimentava bàsicament de llegums, hortalisses i cereals. Es portava a terme una gran producció agrícola de cereals. També, eren grans consumidors de pa, vi i cervesa a més de consumir molta varietat de fruita a la seva dieta ( dàtils, figues, raïm...)
-
Els homes i les dones menjaven separats. Els egipcis feien cult al menjar, per això enterraven als faraóns amb tot tipus d'aliment com ofrena. Van ser els primers en "inflar" les oques i ja feien servir tècniques de conservació com la salmorra.
-
1200 a.c. - 146 a.c. ---- La Grècia clàssica va ser pionera en l'art culinari i va assentar les bases de la cuina occidental
-
Per les seves característiques geogràfiques, tenien una agricultura deficient en cereals però excel·lent de vinya i oliveres. Encara que es dedicaven a la ramadería, també caçaven. Això els feia grans consumidors de tot tipus carn, però especialment de porc i xai. També consumien molt peix, llet, van ser els primer en condimentar els plats i van crear els pimers guisats de carn de caça.
-
En aquesta etapa es trova l'origen de la tríada de la cuina mediterrània, que es la base de la nostra cultura gastronómica contemporània: el pa, l'oli d'oliva i el vi. A més, de l'Antiga Grècia també van sorgir els anomenats "7 cuiners llegendaris" entre els quals es trobava l'inventor de la salsa negra a base de sang, el del brou de congre i el de la cuina d'evaporació. Aquests eren: Egis de Rodes, Nereo de Chios, Chariades de Atenes, Lampria, Apctonete, Euthyno i Ariston.
-
753 a.c. - 476 d.c. ---- Sempre s'ha relacionat la cuina romana i les seves costums amb l'abundancia i la suntuositat. Aquest fet no es del tot cert ja que nomes gaudien d'aquest privilegi les altes esferes socials.
-
Fins al S.II la cuina romana es basava en aliments bàsics, i va ser a partir de les conquestes de territoris estrangers quan van coneixer el refinament. La preparació del menjar es va convertir en llarga i costosa i els serveis dels cuiners es van començar a pagar molt cars.
-
476 d.c. - 1492 ---- Aquest període abasta desde la caiguda de l'imperi romà fins al descobriment d'Amèrica. Amb la invasió Arab del segle VIII van arribar grans avenços.
-
711 d.c. - 726 d.c. ---- Van sorgir importants tècniques agrícoles com el regadiu i el cultiu d'arròs entre d'altres. A més, es van desenvolupar les bases de la rebosteria i es van refinar els costums alimentaris. També van portar molts aliments com per expemple la magrana, l'alberginia i l'enciam i a la cuina han perdurat coses com els salaons, la barreja de gustos, els escabetxats en vinagre, etc.
-
476 d.c. - 1492 ---- Després de l'expulsió dels conqueridors musulmans, l'interès per la gastronomia decau. Això és a causa dels períodes de fam que hi va haver en aquesta època, adquirint així el menjar una finalitat merament de supervivència.
-
En aquesta època no hi ha evolució de productes per la disminució de l'activitat comercial. Com de costum, el poble s'alimenta de productes molt bàsics mentres que les classes benestants gaudeixen de apats abundants. Aquests no es consideren actes plaents per motius religiosos. A les ciutats es desenvolupen els gremis, produint-se una primera especialització en la elaboració d'aliments.
-
1300 - 1600 ---- Va ser un període de transició entre l'Edat Mitjana i els inicis de l'Edat Moderna. La ciutat de Florència, a Itàlia, va ser el lloc de naixement i desenvolupament d'aquest moviment, que es va estendre després per tot Europa.
-
Al Renaixement es torna als principis de l'antiguitat clàssica i als plantejaments gastronòmics, arribant aquests a la seva màxima esplendor, de la Grècia Antiga. Llegums, verdures i cereals entren en l'alta societat i les mantegues, els formatges i la llet també troven el seu lloc a la dieta.
-
D'aquesta època podem destacar a tres figures bastant importants.
La més coneguda, sens dubte, sent el mateix Leonardo Da Vinci que, també va ser important al món de la cuina, ja que se li atribueix l'autoría del "Codex Romanov". Altre figura important va ser el cuiner de Pio V, Bartolomeo Scappi que va escriure "El arte de cocinar". I a l'àmbit nacional, Ruperto de Nola escriu al 1520 el llibre "Libro de manjares, guisados y potajes". -
1600 - 1750 (aprox) ---- Com a l'art, les taules es sobrecarreguen i l'excés i ostentació sustitueixen el comediment renaixentista
-
Al regnat de Lluis XV se'l considera com el segle d'or per a la cuina francesa. Es consoliden les bases de les salses més prestigioses i les coccions clàssiques. A més, grans personalitats de la cort com el Mariscal Villeroy, el Duc de Mirepoix i el Duc de Richelieu deixen la seva empremta a elabracións que continuem utilitzant. En aquesta etapa de la història es començen a generar cultius procedents d'Amèrica con el tomàquet, la patata o el blat de moro.
-
A la revolució francesa la cuina va passar de palau al carrer, començant així els cuiners a establir-se pel seu compte. Al 1765 s'inaugura el primer establiment a Paris, el qual, es va convertir en la capital gastronòmica del mon amb noms com Antoine Marie Careme o Gymod de la Reynere.
-
Les necessitats logístiques de les campanyes militars van estimular avenços en la conservació d'aliments. Duran la primera Revolució Industrial, menjar es converteix en lluita per la supervivència ja que els productes frescos son molt escassos. Però aquesta falta d'aliments no afecta a la burgesia. Es descobreix la Costa Blava i les classes benestants malbaraten els diners en luxes i activitats lúdiques. En aquesta època neix la primera escola d'hoteleria a Niça.
-
A finals del segle XIX i principis del segle XX, també considerada com La Belle Époque es concentren grans chefs, maitres i prestigiosos restaurants. Paris segueix com a la referència i capital gastronòmica del món.
-
Al a primera meitat del segle XX , l'avenç de la cuina es va veure condicionat per les guerres. Però després de la recuperació de la II Guerra Mundial i el desenvolupament dels anys posteriors, s'assenten les bases de l'actual gastronomia. La consolidació de la classe mitjana crea l'existència de població, la majoria de la qual treballa lluny de casa, amb necessitats gastronòmiques que atendre. Apareix la "Nouvelle Cuisine", l'historia es converteix en actualitat.
