-
Reconstrucció en color a cos complet d'un dinosaure
El 2010, un equip d'investigadors recolzats per la National Geographic Society van publicar la primera reconstrucció en color a cos complet d'un dinosaure basant-se en el descobriment de pigments fossilitzats. La paleta ha augmentat amb el descobriment del camuflatge dels dinosaures, plomes que oscil·len del blau i el negre a un arc de sant Martí iridescent i la pell rogenca trobada en un dels millors fòssils d'un dinosaure amb armadura. -
Laboratori espacial de la Xina
El 2011, la Xina va posar en òrbita el seu primer laboratori espacial, Tiangong-1. -
Fites interestel·lars
Per primera vegada, una sonda va travessar el vel entre el Sol i l'espai interestel·lar i vam rebre les primeres visites d'objectes que es van formar al voltant d'estrelles distants. -
El 'ADN escombraries' no és un rebuig
Gràcies a les investigacions del projecte ENCODE (la investigació de més envergadura en el camp de la genòmica en la qual participen diversos biomèdics espanyols) en 2012 es va descobrir que l'anomenat ADN escombraries és molt més útil del que es pensava. I és que, en realitat, aquest és essencial perquè els gens humans funcionin, ja que regula la seva activitat. -
Aigua a Mart
Encara no sabem si Mart va albergar algun tipus de vida, però gràcies a un petit robot nord-americà de sis rodes sabem que el planeta vermell ha estat habitable.
Poc després de posar-se sobre la superfície marciana el 6 d'agost de 2012, el rover Curiosity va descobrir pedres, una nova evidència que per allà van fluir rius fa milers de milions d'anys.
Les proves s'han multiplicat: hi va haver molta aigua a Mart, aigües termals, llacs, potser oceans. -
Rei Ricard III
Al 2013, un grup d'investigadors britànics va trobar les restes del rei Ricard III sota un aparcament. -
Tomba real intacta
En 2014, es va anunciar que el complex arqueològic de l'Castell de Huarmey, al Perú, encara albergava una tomba real intacta. -
Identifiquen noves espècies
Els biòlegs moderns identifiquen noves espècies a un ritme de vertigen: nomenen una mitjana de 18.000 noves espècies cada any. En l'última dècada, els científics han descrit diverses espècies de mamífers carismàtics per primera vegada, com el mico sense nas de Birmània, la rata gegant de Vangunu i el olinguito, el primer nou carnívor de l'hemisferi occidental descobert des de finals dels 70. -
Biofluorescencia en un rèptil
El 2015, l'explorador de National Geographic David Grouber va descobrir que les tortugues carei brillen en verd i vermell, el primer cas de biofluorescencia documentat en un rèptil. -
Primer cementiri filisteu
En 2016, es va revelar el primer cementiri filisteu, el que ofereix una finestra sense precedents a les vides de el poble més enigmàtic i conegut de la Bíblia hebrea. L'any següent, es va anunciar que l'Església de el Sant Sepulcre de Jerusalem es remunta a fa més de 1700 anys, a el primer emperador cristià de Roma, el que sembla confirmar que es va construir al lloc identificat per Roma com el lloc de la sepultura de Jesucrist. -
Ones gravitacionals
En 1916, Albert Einstein va predir que l'espai-temps, el teixit de l'univers, estava pertorbat per ones estranyes conegudes com a ones gravitacionals. Exactament un segle després, la col·laboració de l'Observatori d'Ones Gravitacionals amb interferòmetre làser va anunciar que finalment havia detectat aquestes ones que emanen d'un parell de forats negres fusionats. -
L’atmosfera de fa gairebé tres milions d’anys
L’agost del 2017 es va obtenir a l’Antàrtida una mostra que ha pogut recuperar glaç de fa dos milions set-cents mil anys, molt més antic que el d’altres mostres obtingudes fins ara. Ara, es pot estudiar el registre atmosfèric fins a l’inici de les primeres glaciacions del planeta; i els resultats confirmen els models climàtics que postulaven la inclinació del planeta cap al cicle glacial. -
El mapa més gran de la nostra galàxia
Les dades recollides pel satèl·lit Gaia, missió estrella de l’Agència Espacial Europea (ESA), han donat lloc al mapa més complet de la nostra galàxia. Aquest nou atles ha sigut elaborat a partir de la informació sobre 1.700 milions d’astres de la Via Làctia. Els investigadors asseguren que tota aquesta nova informació portarà a importants revelacions sobre la forma, la història i la química de l’univers. -
Canvi climàtic
Els devastadors efectes del canvi climàtic encapçalen la llista dels ‘fracassos de la ciència’ de la revista ‘Science’. Al 2018 va ser l’any en què “la temperatura dels oceans és la més alta des que va començar el registre. Els nivells dels oceans eren uns vuit centímetres més alts que en la dècada de 1990 i es va estimar que l’augment s’anirà accelerant. -
Troben el forat negre que més ràpid creix l'Univers
Un grup d'astrònoms ha descobert el forat negre que creix més ràpid de l'Univers conegut fins ara, el qual absorbeix una massa equivalent al Sol cada dos dies. El forat negre anomenat QSO SMSS J215728.21-360215.1 va ser detectat a 12.000 milions d'anys llum de distància per científics de la Universitat Nacional Australiana. La seva grandària equival a 20.000 milions de sols i té una taxa de creixement del voltant d'un u per cent per cada milió d'anys. -
El descobriment de milers d'exoplanetes
El coneixement humà dels planetes que orbiten estrelles distants va donar un gran salt en la dècada de 2010, en gran mesura gràcies a l'telescopi espacial Kepler de la NASA. Entre 2009 i 2018, Kepler va detectar més de 2700 exoplanetes confirmats, més de la meitat de l'total actual. Entre els grans èxits de Kepler figura el primer exoplaneta rocós confirmat. El seu successor, TESS, que es va posar en marxa el 2018, ha començat a escodrinyar el firmament i ja ha confirmat 34 exoplanetes. -
Recorregut per l’univers
El 2019 va ser l’any en què, per fi, es va aconseguit obtenir la primera imatge d’un fenomen ‘invisible’ sobre el qual feia dècades que teoritzaven els astrònoms: un forat negre. El protagonista d’aquesta història, situat a 50 milions d’anys llum de la Terra (a la galàxia M-87), va ser fotografiat gràcies a la col·laboració de vuit observatoris de tot el món que durant una setmana van apuntar les seves antenes cap al mateix punt creant, així, un telescopi de la mida de la Terra. -
Imatges a Plutó
Al juliol de 2015, la sonda New Horizons de la NASA va complir la seva missió d'una dècada: visitar el gèlid Plutó i enviar les primeres imatges de la variada superfície de planeta nan. El dia de Cap d'Any de 2019, la New Horizons va realitzar el sobrevol més distant que s'ha intentat mai quan va treure les primeres fotografies de l'objecte gelat Arrokoth, una resta primigeni de la infància de el sistema solar. -
L'Ebola
Per respondre al brot d'Ebola de 2014-2016 a l'Àfrica Occidental, les autoritats de salut pública i l'empresa farmacèutica Merck van accelerar la fabricació de la rVSV-ZEBOV, una vacuna experimental contra l'Ebola. Després d'un assaig de camp de gran èxit en 2015, les autoritats europees van aprovar la vacuna en 2019, una fita en la lluita contra aquesta malaltia mortal. -
Coronavirus
La pandèmia de malaltia per coronavirus de 2019-2020 és una pandèmia derivada de la malaltia per coronavirus iniciada el 2019 (COVID-19), ocasionada pel virus coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2) .4 5 es va identificar per primera vegada el desembre de 2019 a la ciutat de Wuhan, 6 capital de la província de Hubei, a la República Popular de la Xina, en reportar casos d'un grup de persones malaltes amb un tipus de pneumònia desconeguda.
